La UGT de Catalunya denuncia la
polarització dels salaris que s'està produint al nostre país
El passat mes de maig els
preus a Catalunya i a l'Estat van pujar tres dècimes, el que situa l'IPC
interanual a Espanya en el 2,3%, i al nostre país, en el 2,6%. Per tant,
el
diferencial entre Catalunya i Espanya, de tres dècimes, es torna a consolidar,
amb la qual cosa constatem que la diferència del comportament en l'evolució dels
preus entre Catalunya i Espanya continua sense rebre resposta per part del
Govern i que el Pla de mesures contra la Inflació aprovat el 2006 no està
mostrant els resultats esperats. De fet, Catalunya és la segona comunitat
autònoma amb la variació interanual més elevada, després de Múrcia
(2,7%).
Els
grups que han patit les variacions mensuals de preus més altes a Catalunya que a
Espanya són alimentació (Espanya 0,1% i Catalunya 0,3%), vestit i calçat (1,3%
Espanya i 1,8% Catalunya) i hotels (0% a Espanya i 0,2% a Catalunya). Pel que fa
a les variacions interanuals, continuen marcant la diferència ensenyament (4,5%
Espanya i 6,4% Catalunya), hotels (4,9% Espanya i 5,5% Catalunya), habitatge (3%
Espanya i 3,4% Catalunya) i vestit i calçat (1,1% Espanya i 1,4%
Catalunya).
L'IPC dels
"mileuristes"
El percentatge de
despesa en alimentació i habitatge respecte a
la despesa total d'una família és
més gran si els ingressos familiars són baixos. Així, una família
"mileurista", amb ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals, dedica un 60% al
pagament d'habitatge i alimentació, mentre que una família de rendes altes, hi
dedica tan sols el 45% dels seus ingressos.
Habitatge i
alimentació són precisament dos dels grups més inflacionistes en els darrers 5
anys, i així ha estat també el passat mes de maig
i si observem les variacions interanuals. L'impacte de l'augment dels
preus d'habitatge i alimentació incideix
més sobre l'economia de les rendes baixes que sobre la de rendes altes, ja que aquests grups representen un percentatge
més alt en la seva despesa total. Per tant, la taxa de
variació general es veu augmentada quan ponderem les taxes de variació de cada
grup segons el pes relatiu de despesa dels "mileuristes", on habitatge i alimentació tenen més
pes.
Així, aplicant
aquesta ponderació dels grups, obtenim que l'IPC suportat del mes de maig
per als
treballadors i les treballadores que cobren per sota dels 1.000
euros s'apropa més al 2,6% que al 2,3% oficial en el cas
d'Espanya, i s'apropa més al 2,9%
que al 2,6% oficial a Catalunya, ja que l'IPC oficial només té en compte
una distribució de despesa general i no de rendes
baixes.
D'una
altra banda, el diferencial entre Espanya i Catalunya torna a repuntar,
sent el passat mes de maig de tres dècimes. No hem d'oblidar que les
taxes de creixement són acumulatives i que durant els darrers anys Catalunya, i
els segments de rendes més baixes especialment, ha acumulat augments de preus
superiors als de l'Estat.
Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop
més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre país, especialment d'aquell conjunt de
població que, amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost
de la vida molt superiors als de les rendes més altes. I recordem que a Catalunya són més de
1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per sota dels
1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s'ha compromès a no acceptar salaris
"submileuristes" en cap dels convenis col·lectius que
negociï.
D'altra banda continuem defensant les clàusules de
revisió salarial i l'IPC català a tots els convenis com un instrument efectiu
per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les
treballadores amb la pujada constant dels preus.
Sentència judicial