19 Ago, 2011

És ara el moment?

Enviat per lluita 12:52 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Després d’haver fet uns dies de descans per desconnectar de la pressió psicològica que ens porten les vivències dels últims mesos, en reincorporar-me a la meva tasca diària he pogut comprovar que sense esperar trobar-me cap miracle de millora de la situació econòmica actual, tot continua aparentment igual, amb preocupació entre la ciutadania, si bé amb una novetat important, l’anunci de l’avanç electoral, i amb una nova polèmica i debat a la societat, la visita del papa a Madrid aquesta setmana.

Pel que fa a l’arribada del pontífex, m’agradaria fer les següents reflexions.

Quan una persona passa un mal moment agraeix que la gent li faci costat i l’ajudi en la mesura del que pot a sortir del túnel en el qual es troba.

També s’agraeix i molt que l’entorn i la ciutadania en general acompanyi a la persona o persones en qüestió en el seu problema, encara que només sigui amb un bon gest i fent-se seva l’angoixa i desesperació que pateixen els demés.

Malauradament en aquests moments a l’Estat espanyol hi ha moltes persones que ho estan passant molt malament.

Hi ha prop de cinc milions d’aturats, molts treballadors i treballadores ja no perceben cap prestació, a milers se’ls ha reduït i congelat el salari i, per tant, han vist minvat el seu poder adquisitiu i expectatives.

Les retallades en el camp sanitari, educatiu i social són el pa de cada dia. Centenars de persones perden la seva casa per no poder fer front al crèdit hipotecari, quedant totalment desemparats.

I si sortim de l’Estat espanyol i només mirant els Telenotícies veiem que molt a prop nostre, a l’Àfrica, hi ha nens que s’estan morint de gana.

Vull deixar clar que respecto les creences de cadascun i de com cregui convenient expressar-les, però davant d’aquest panorama, creieu que és el moment de què la Jerarquia de l’Església organitzi una fastuosa trobada de sis dies de joves catòlics presidida pel papa a Espanya, amb la conseqüent despesa que això suposa?

Sincerament, penso que ara no és el moment. L’Església hauria de donar exemple d’austeritat, humilitat i misericòrdia i estar al costat dels que ho passen malament.

Els diners que com institució és capaç d’aconseguir per aquest tipus d’esdeveniment (que són molts) els podria destinar a evitar desnonaments, en comprar aliments per enviar a l’Àfrica o per donar a gent a pocs recursos del nostre país. En definitiva, estar al costat dels més desafavorits.

Entenc perfectament que gran part de la societat espanyola i catalana s’indigni per la celebració d’aquesta Jornada a Espanya.

En un moment en que hi ha gent que passa moltes mancances i la preocupació s’extén per la societat, no s’entén que hi hagi despesa en montar grans escenaris per fer litúrgies, grans explanades de confessionaris portàtils, preparació d’avituallament en motxilles per milers de peregrins i voluntaris, descomptes més que generosos per utilitzar transport públic a Madrid i costos per condicionar col·legis, instituts i polisportius on es fan les pernotacions de milers de persones arribades d’arreu del món.

Jo crec senyors que ara no és el moment.