26 Ago, 2011
Els rics, més rics, i els pobres, més pobres
Una conseqüència clara del que està representant la crisi econòmica que patim des de fa temps, és que s’ha passat d’un generós benestar a la societat a una exclusió social contundent per a moltÃssima gent avui per avui.
Hem viscut anys en què no es distingia als pobres dels rics, tothom en la seva mesura tenia capacitat i expectatives de millora.
Ara veiem com poc a poc anem retrocedint. Els rics cada vegada són més rics i els pobres, cada vegada més pobres.
La classe mitjana sembla que està a punt de desaparèixer, ja que les classes socials tendeixen a reduir-se malauradament solament en dos: els que viuen en abundà ncia i els que es queden a la cuneta. I enmig estarien els que aguanten el tipus però solament per anar sobrevivint, amb un lloc de treball però amb sous precaris i amb molt poc marge de maniobra.
Sincerament, crec que aquesta situació és molt perillosa socialment parlant. Si la gent no viu bé i es queda sense expectatives en aquesta vida es quan acaba la pau social i comença la rebel·lió. Si no mireu el que passat aquest estiu a Anglaterra, amb greus aldarulls al carrer. Els sociòlegs expliquen que en aquell paÃs les diferències entre els rics i els pobres cada vegada són més importants. I hi ha persones que se’ls hi ha acabat la paciència.
La societat es continua basant en gran part en el diner, i a uns els costa molt poc conseguir-lo perquè sembla que els hi plogui, i a altres els hi costa suor i llà grimes.
Hem patit una brutal especulació en l’à mbit immobiliari, la coneguda bombolla va esclatar, i ens ha portat a la situació que estem. Però sembla que no hem après res de res.
Els pisos continuen estan carÃssims i són inaccessibles per a molta gent i les empreses immobilià ries prefereixen tenir-los tancats i abandonats abans que rebaixar el preu.
El mateix està passant amb els lloguers d’habitatges i de locals comercials. Però que ens hem tornat bojos ?.
La gent està perdent el lloc de treball, s’està congelant el salari dels que treballen i pel contrari els lloguers de pisos i locals estan augmentant actualment.
D’un local ubicat a l’Eix Comercial de Lleida, s’està demanant ara de lloguer 6.000 euros al mes i em pregunto com es pot assumir, el lloguer, els impostos, els salaris, si la gent està retenint el seu consum, molts perquè tenen poc poder adquisitiu i altres perquè guarden el diner estalviat per por al que pot passar.
Molta gent diu que resoldre els problemes que té avui la societat és una utopia, però potser algú haurà de parar i analitzar com estem vivint. Ens hem parat a pensar que la llei del més fort no és la millor?
És lÃcit i humà la llei de l’oferta i la demanda, però si no racionalitzem el sentit comú, acabarem sense trobar sentit a res.
En aquests moments, ens calen polÃtics valents i amb molt sentit comú que prioritzin les necessitats sense por i sense està lligats a interessos econòmics.
Per sortir de la situació en la que estem estic d’acord que ens calen reformes, però reformes que vagin encaminades a crear riquesa i ocupació, i pel que veiem últimament sembla que no van en aquest camÃ.
La gent humil i treballadora només demana poder treballar, per tenir il·lusió de fer coses en aquesta vida com donar educació als fills, comprar-se una casa on viure, participar d’un sistema sanitari públic i universal i moltes i moltes altres coses.
La societat corre el risc de fracturar-se. Val la pena lluitar per a què no hi hagi tantes diferències socials. Del contrari, ens quedarem en la situació actual: els rics, cada cop més rics, i els pobres, cada vegada més pobres.
305 lectures
