28 Abr, 2008
Amb motiu del Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball
Per molts el dia 28 d’abril, serà un data qualsevol.
Per altres, de celebracions personals.
Per altres, per recordar que algú estimat s’en va anar com sempre a treballar, però no va tornar.
El dia d’avui , Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball, per a la UGT de les Terres de Lleida es un dia de recordar i commemorar a totes les persones que han patit i pateixen malalties laborals, o han perdut la vida en el transcurs de la feina.
Reivindiquem a la consciència i responsabilitats dels que no treballen amb les mesures de prevenció, en reconduir les situacions dià ries de malalties laborals.
Reivindiquem el dret a la vida que no han tingut les 15 persones mortes en accidents laborals a les Terres de Lleida l’any 2007.
Ens ha de fer pensar i molt.
Persones que anaven a treballar per guanyar-se la vida i la van perdre per treballar.
El desconeixement de les mesures preventives especÃfiques dels llocs de treball.
Les obligacions i drets de l’Administració i treballadors fan que arribem amb un Ãndex d’accidents laborals intolerables.
Els infants els prevenim dels llocs on hi ha risc i vetllem per la seva seguretat, però a mesura que ens anem fent grans sembla que anem perdent aquesta part del sentit comú. Fa que la habilitat i monotonia ens doni confiança i no tenim precaució.
Important i molt necessari: és la reivindicació que dia a dia fem desde l’UGT de les Terres de Lleida del traspàs de l’Inspecció de Treball a la Generalitat. Fa que recordem una vegada més les 17.000 empreses que tenim que engloben a 195.000 treballadors/es amb unes distà ncies considerables i amb tan sols 8 inspectors.
Desde l’UGT amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida hem volgut fer un homenatge a les 15 persones que van perdre la vida en accident laboral l’any 2007, plantant un arbre per cada una d’elles juntament amb una placa que recordi el fet.
Un arbre que dona ombra.
Com la serenitat de les persones.
Un arbre que aguanta temperatures
Com molts treballadors aguanten el fred i la calor
Un arbre que creix en tot terreny
Com molts aguanten injustÃcies però segueixen treballant
Un arbre que té les branques molt frà gils
Com la sensibilitat de les persones
Són les branques de Amèlia, l’arbre que hem plantat.
Que ens recordaran que molts no sentiran les sirenes de les fà briques, ni es retrobaran amb la famÃlia i companys.
Aquests arbres que neixen, i creixeran i donaran vida, ens recordaran als qui la van perdre.
798 lectures
