2 Set, 2008

Una crisi econòmica anunciada

Enviat per lluita 10:54 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

La crisi econòmica que patim actualment, els sindicats ja fa temps que la veiem venir ja que el creixement d’un país tan lligat i amb tanta dependència del sector de la construcció i immobiliari, com ens estava passant, no podia ser bo de cap manera.

El més greu de tot plegat és que ara, quan aquests dos sectors han desaccelerat la seva activitat, que potser ja era hora per frenar els preus d’escàndol dels habitatges, hi ha empresaris d’altres àmbits que se’n aprofiten de la situació per reduir plantilla o senzillament tancar fàbriques al·legant la recessió econòmica. Això darrer no és ètic.

Aquests últims anys el fort ritme del sector de la construcció ens ha permès una bonança econòmica, que com els sindicats ja dèiem, ha estat emmascarada ja que quan l’activitat ha disminuït hem entrat en una espiral perillosa de destrucció de llocs de treball a molts nivells, uns potser amb raó per estar directament lligat a l’activitat constructora, i altres sense raó aparentment justificada, perquè es tracta d’empreses d’altres sectors com el metall, l’agroalimentari, el tèxtil, el sector serveis, etcètera.

Els anys de bonança econòmica la patronal i els empresaris els han gaudit molt, amb forts guanys i fàcils i ràpids de generar en molts casos, però ara que la situació s’ha posat complicada els primers que paguen per tot això són els treballadors i treballadores amb la pèrdua del seu lloc de treball.

Jo crec que en aquests moments difícils, econòmicament parlant, els empresaris haurien de donar exemple i fer pinya per donar el tomb a la situació ja que si tots anem a una s’aconseguirà sortir de la recessió molt més abans i sense que pateixi tanta gent.

Per tant, animo als empresaris a no optar per acomiadaments i tancament de fàbriques tan ràpidament per a donar temps a que l’economia del país s’estabilitzi i torni a haver consum, confiança i activitat.

De totes maneres, molt em temo que en els propers mesos ens trobarem amb una situació dramàtica en quant a destrucció d’ocupació. A molts se’ls confirmarà que es queden sense feina i altres estaran amb angoixa per saber quan els tocarà a ells.

De la crisi en parla tothom al carrer, encara que no la pateixin directament, ja que s’ha convertit en un tema d’actualitat i de conversa obligada. La recessió que patim no és només del territori de Lleida, ni fins i tot de Catalunya o l’Estat espanyol, és una crisi a nivell mundial i, per tant, aquí han d’intervindre i de valent tots els Governs aplicant mesures per sortir d’aquesta desacceleració.

Novament als treballadors i treballadores ens tocarà apretar-nos el cinturó ja que en temps difícils sempre per desgràcia els més perjudicats i afectats són els més febles. Ens costarà arribar a final de mes i patir mancances, però d’això no cal que ningú ens ensenyi.

Solament ens cal esperar a què aquesta situació doni el tomb ben aviat, torni la confiança als mercats i l’activitat econòmica comenci a repuntar.

Però del que ens està passant hem d’aprendre la lliçó. El sector de la construcció i immobiliari és important però no en la mesura sobredimensionada que tenia dins de la nostra economia.

Cal que apostem per sectors que generen ocupació més sòlida com l’industrial i que no desvirtuïn els mercats creant falses expectatives i inflant els preus injustificadament.