20 Des, 2010
Parlant la gent s'entén
El dimarts dia 14 de desembre vaig participar com a ponent amb altres companys i companyes al Congrés de Convivència celebrat a la ciutat de Lleida.
Des de la UGT estem treballant a través de l’Associació d’Ajuda Mútua a l’ Immigrant (AMIC) per a la integració de les persones nouvingudes al nostre territori.
Catalunya ha estat sempre terra d’acollida de moltes persones, unes han vingut per buscar millors alternatives de vida, altres perquè el destĂ de la parella l’ha portat fins aquĂ i altres perquè el treball ofertat estava tambĂ© aquĂ.
És molt important que entre tots fem possible una convivència i una integraciĂł cĂvica i permissiva, basada en el respecte i la tolerĂ ncia.
Els radicalismes mai han estat bons companys de viatge i tot ciutadà /ana, sigui d’on sigui nascut, té drets i obligacions, aixà ho expliquem des de l’AMIC-UGT.
Em sento molt orgullosa de ser catalana, però també vull dir i no em tremola ni la veu ni el llapis, que em sento europea, espanyola, catalana i lleidatana, però sobretot em sento amb el sentiment de treballar per una responsabilitat.
Us dic tot això ja que just el dia abans de l’esmentat Congrés vaig viure un dels moments més desagradables i incòmodes de la meva vida.
Estava en un supermercat fent cua a la caixa, la caixera era una noia nouvinguda d’Andalusia, que porta vivint a Catalunya menys d’un any, i un senyor client per dir-li d’alguna manera, li va dir que volia que li parlés en català . La treballadora del súper va haver de cridar a una companya per no desmoronar-se davant de la situació.
La cua anava creixent de gent, tots nerviosos i el client amb una prepotència desbordant.
Després d’haver presenciat el numeret m’interesso per la persona tan desagradable i llegeixo que té molts estudis però al facebook escriu també en castellà . Una vegada més jo diria que “el hábito no hace al monje”.
Estic casada fa 33 anys amb una persona d’Andalusia i mai la meva famĂlia polĂtica ha tingut discriminacions d’aquesta Ăndole.
Si volem ser integrats i integrar també hem de ser i treballar amb corresponsabilitat.
Crec que si de vegades diuen frases contra els catalans i catalanes sĂłn per culpa de persones tan poc tolerants com aquesta.
És català el que viu a Catalunya i el que estima la terra on viu, no es més català el que fa que amb un mals comportaments tira per terra la dignitat de les persones.
La globalització ha comportat diversitat de llengües i ha enriquit als territoris i a les persones, menys a les que es tanquen en banda i no veuen més enllà d’ells mateixos.
Defenso la llengua catalana, però hem de donar temps a les persones per a què la puguin aprendre.
Senyor anònim cal que s’ho faci mirar, l’important és ser bones persones i ja ho diu la dita “parlant la gent s’entén”.
677 lectures
