18 Set, 2009
On comença i acaba la solidaritat
Després d’haver tornat del perÃode vacacional ens retrobem amb una situació on cada vegada costa més fer un anà lisi polÃtic i laboral del que està passant.
Empreses que tanquen, acomiadaments no esperats en tornar de vacances, molta incertesa i molta preocupació.
Per si no n’hi havia prou, la patronal ens vol abocar a una nova reforma laboral que passi per l’abaratiment de l’acomiadament.
Ens posen com exemples França i Alemanya i diuen que aquests països ja comencen a sortir de la crisi i que els treballadors han renunciat a possibles millores salarials i fins i tot treballant hores de forma gratuïta.
Penso que ja n’hi ha prou de voler sortir d’una crisi financera a costa dels treballadors.
La patronal quan posa com a exemple França no esmenta que solament el 10% dels treballadors són mileuristes, mentre que a Espanya aquesta xifra arriba fins el 58%, i molts no arriben ni a mileuristes.
Em pregunto a què hem de renunciar més si tenim el salari que tenim i a sobre algunes patronals sostenen que la gent que cobra 1.000 euros ja pot estar contenta.
Quina vergonya haver d’escoltar al segle XXI aquests raonaments.
No pot ser que s’aprofiti una situació tan difÃcil per retallar drets que tant a costat adquirir.
Que tothom hem de fer una reflexió, estic d’acord, però la patronal busca la més fà cil i rendible per a ella.
Els sindicats estem oberts a dialogar com sempre, però si us plau poseu-se la mà al pit i penseu si vosaltres, els empresaris, munteu un negoci per solidaritat (crec que no), doncs els treballadors tampoc treballen per solidaritat.
Repeteixo es necessita un treball de totes les parts, però no passa perquè es continuïn fent pressions i xantatges als que treballen posant por del que pot venir.
El motor econòmic és una cadena que genera riquesa. Són faves contades, si el treballador no en guanya, no en gasta i si no en gasta, el diner s’atura.
Vull dir-vos que estem i estarem al costat dels treballadors que estan a l’atur però també estem i estarem al costat de molts que treballem com sempre, però amb la cura que faci falta perquè no hi hagi abusos, que malauradament se’n fan.
Hem de treballar plegats per una formació de base amb bona arrel, encara que n’hi ha que no hi creuen. És el moment, tenim bons treballadors, han de tenir una bona formació i tindrem la mà d’obra més qualificada per poder ser competitius.
En sortirem amb constà ncia i fermesa.
639 lectures
