10 Jul, 2008

Quan serà el moment dels treballadors?

Enviat per lluita 12:53 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Si analitzem d’on venim i com estem ara, veurem cap a on anem. Venim d’una clara bonança econòmica, on el sector immobiliari ha treballat molt i molt, amb la construcció massiva de vivendes, això sí cada cop més reduïdes i més cares. Era com una muntanya russa que mai arribava a la seva fi.

Els treballadors cada vegada més hipotecats per adquirir un habitatge, amb preus d’escàndol i sense alternativa, ja que si un era car l’altre era igual o encara més inaccessible.

L’oferta d’hipoteques era molt àmplia, duraven quasi com una herència als fills com si a final de mes arribés a semblar una qüotidianitat la temuda quota.

Quasi us diria que el qui no estava hipotecat era una persona fora del comú i fins i tot feia que es sentís una mica estrany.

Era d’esperar que no podíem dependre exclusivament d’aquest sector i ens arribat la forta batzacada.

S’aturat la construcció de pisos i una gran cadena de treball lligat a aquesta activitat ha deixat de funcionar. En els darrers mesos a la demarcació de Lleida un dels sectors que aporta, com no podia ser d’una altra manera, més aturats és la construcció i segons les darreres dades de Treball referents al mes de juny els desocupats d’aquest àmbit ja suposen quasi el 20% del total d’aturats del nostre territori.

Ara hi ha molts pisos en venda i mentre que abans els treballadors anaven darrera dels constructors ara és a la inversa.

L’alegria en concedir hipoteques s’ha acabat, la multitud d’ofertes és ja història i ara es demanen avaladors. Tornem a retrocedir amb les antigues costums d’avalar als familiars o bons amics.

I qui ha acabat pagant les conseqüències de tot això han estat com sempre els treballadors, que perden el seu lloc de treball i no poden assumir els deutes adquirits tenint unes famílies que mantenir i amb uns hàbits i nivell de vida als que s’havien acostumat.

Això sí, ara el món empresarial ens diuen que no és el moment de reclamar augments salarials, perquè aquest tema ara no toca i jo em pregunto: i abans quan els guanys eren abundants i tampoc tenien una actitud positiva davant dels convenis col·lectius?.

Voldria saber quan serà el moment i l’etapa dels treballadors. Aquell dia quan per fi es tindran en compte de veritat les necessitats de la majoria de la població i algú es dignarà a escoltar-nos.

En aquests moments no tot s’hi val, no es pot permetre que aprofitant la desacceleració econòmica hagi abusos de poder amenaçant amb acomiadaments a la primera de canvi, perquè hi hagi una gran llista de gent disposada a treballar a les llistes de l’atur.

Malament anem si seguim aquest camí i cal que alguns empresaris s’ho facin mirar, cal que reflexionin.

I per si no n’hi havia prou els ministres de Treball de la Unió Europea van aprovar recentment una directiva sobre temps de treball que amplia la jornada laboral a 60 o 65 hores setmanals i que ara ha de ser debatuda al Parlament Europeu.

Déu n’hi do, una proposta inacceptable!. De què ens ha servit la lluita dels anys passats amb les millores aconseguides amb l’esforç dels treballadors/res? Per dignitat de les persones no podem retrocedir als segles passats.

La UGT de Catalunya rebutja totalment aquesta iniciativa ja que suposa una clara regressió en els drets laborals i ens allunya encara més de la conciliació laboral i personal.

Els Joves de la UGT, l’Avalot, han iniciat una campanya de post-its virtuals des del blog www.hazteelsueco.org demanant als 54 eurodiputats espanyols que votin en contra d’aquesta directiva.

Tots som conscients i sabem de les obligacions que tenim amb rendiments i comportaments però, ja n’hi ha prou de què sempre sortim perjudicats els mateixos.

Hem de treballar per un futur de gent qualificada i no marginada.