21 Ago, 2008

Un dia de vacances en un refugi a l'Aran

Enviat per lluita 10:30 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Estem en un temps de vacances, uns dies per a descansar i desconnectar de la feina, de la rutina, i de l’estrès al que la majoria estem sotmesos.

Les vacances acostumen a arribar en els moments més necessaris i quan ens trobem en períodes diguem límits.

De sempre a la meva família i a mi ens ha agradat molt la muntanya, els paisatges i fer excursions per la mateixa, descobrint les meravelles dels llacs i tot el que envolta la natura.

Fa molt anys anàvem a l’estiu en acampades lliures quan encara estava permès fer-ho. Això volia dir contacte directe amb la natura i trobar-te amb inclemències meteorològiques on era essencial buscar refugi. De tant en tant trobaves uns refugis de muntanya, que hi entraves perquè a l’exterior era impossible estar-hi però eren indignes d’existir, alguns pràcticament estaven enderrocats i altres en molt precàries condicions.

Aquest estiu he fet una volta com molt sovint faig pels llocs abans esmentats i he parat en un refugi, al qual a l’entrar vaig quedar molt gratament sorpresa i meravellada. Qui l’ha vist i qui el veu! Em va venir a la ment els dies dificultosos i alguna nit de forta tormenta que havia passat allí. Si en aquells anys hagués hagut aquest equipament en les condicions actuals tot hauria estat d’un altre color.

Vaig parlar amb les persones que gestionen aquest centre i vaig poder gaudir d’un boníssim cafè que em van servir. I quina sensació més agradable! Estar en un lloc tan magnífic i amb un refugi excel·lent. Us estic parlant del de Conangles, que cregueu-me està envoltat de gent tan natural com el paisatge.

Aquest refugi guardat, situat a la boca sud del túnel de Vielha, s’ha remodelat i ampliat per cobrir les necessitats dels excursionistes i els amants de la muntanya, compta amb matalassos, flassades, llar de foc, dutxes amb aigua calenta i cobertura de telèfon mòbil.

Aquesta nova etapa del Refugi de Conangles permet als que s’acosten a aquest indret de trobar un lloc per dormir que contempla la singularitat dels horaris i les necessitats de l’excursionisme així com també passar una estona agradable a ple dia en mig de la natura. Els seus guardes fan que tot això sigui possible.

Vull felicitar al Govern d’Aran per la reconversió d’aquest refugi, però també li demano una aposta millor per les persones que tenen la responsabilitat d’administrar-lo i gestionar-lo ja que l’any és molt llarg i no sempre hi ha assiduïtat de muntanyistes que passin per allí i deixin ingressos.

Ara que ja s’ha aconseguit tenir un aixopluc en condicions al bell mig de l’alta muntanya, no es pot perdre.

Animo a tothom que estigui enamorat de la muntanya i que faci una ruta per la Val d’Aran, a què s’aturi a la sortida de la boca sud del túnel de Vielha, allí trobarà una pista asfaltada que surt del parquing gran de camions i que porta al refugi. Allí trobaran un clima acollidor, podran dinar, fer un bon cafè, i amb una netedat extrema enmig de la natura més verge.

Espero i desitjo que la tasca feta amb aquest refugi tingui esperit de continuïtat per a què poc a poc es puguin anar millorant d’altres, i que el Govern d’Aran no decaigui en aquest projecte.

Si pugeu a la muntanya, no dubteu en visitar aquest refugi i fer una aturada en el camí. Val la pena.