8 Oct, 2008

Per un treball digne

Enviat per lluita 10:14 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Aquest consens ha sigut i estat el que ha regit durant molts anys al llarg de la nostra història el primer gran conveni col·lectiu entre Governs, sindicats i patronals. No cal esmentar que fou gràcies a les lluites dels treballadors i treballadores que un horari seria fixat. Als pioners de les lluites sindicals avui els hi debem el nostre agraiment etern.

Això passava a les acaballes del s. XIX i principis del s. XX. Avui, Europa i el sindicalisme es troba en una cruilla de camins. La Directiva del temps de treball, no és quelcom neutre ideològicament. És l’intent del neoliberalisme de construir una Europa única i exclusivament pel capital, individualitzant les relacions laborals i posant un màxim de 65 hores laborables. Que ningú no s’equivoqui. Estem lliurant una batalla al s. XXI en un debat del s. XIX. Ens trobem amb la paradoxa que durant els segles passats l’avenç tecnòlogic s’equiparava al guany de drets (la màquina de vapor) i avui quan els avenços tècnics tenen una velocitat enorme ho equiparem a pèrdua de drets.

Ahir, 7 d’octubre es va celebrar a tot el món la Jornada Mundial pel treball digne. Convocada per la Confederació Sindical Internacional (CSI), de la qual forma part la UGT i que agrupa a 168 millions de treballadors i treballadores del món. El sindicalisme català ens vam conjurar per a què fos un èxit. Aquest dia ha de servir per aglutinar el moviment sindical internacional, donant-lo d’una major visibilitat, aportar alternatives als models neoliberals i donar a conèixer la nostra tasca arreu del món.

La Jornada Mundial tenia com objectius la universalització dels principis i drets fonamentals del treball digne, el compliment dels Objectius del Mil·lenni de Nacions Unides com mitjà per a combatre la pobresa i la desigualtat i el foment de la solidaritat internacional.

L’any 1999 la Organització Internacional del Treball, acollia per primera vegada la definició del treball digne. Es defineix com un treball productiu per homes i dones en condicions de llibertat, igualtat, seguretat i dignitat humana. El treball digne implica oportunitats de treball productiu amb un ingrés just; proporciona seguretat al lloc de treball i protecció social per als treballadors i les seves famílies; ofereix millors prespectives de desenvolupament personal i afavoreix la integració social; dona a les persones llibertat per expressar les seves opinions i organitzar-se i participar en les decisions que incideixen en les seves vides, garantint la igualtat d’oportunitats i tracte per a tothom.

Evidentment a cada lloc el treball digne pren diferents matissos: a l’Estat Espanyol el 31% de la població té treballs precaris, la dona cobra un salari molt per sota que l’home, etcètera.

Pel que fa a les Terres de Lleida, encara tenim un alt índex de precarietat laboral. Un 35% dels nostres assalariats/des perceben un sou al mes de 1.000 euros o per sota d’aquesta quantitat, una xifra que cregueu-me no permet portar una vida digna.

També a la nostra demarcació som líders dins de Catalunya en contractació temporal, fins i tot també afecta a mà d’obra altament qualificada.

I pel que fa a accidents laborals, no hi ha manera d’eradicar-los. De gener a juliol d’enguany han mort a les nostres contrades 10 treballadors i 70 han resultat ferits greus.

Malauradament al s.XXI també ser sindicalista és una convicció de risc. I dic convicció per que moltíssimes persones es juguen la seva vida diàriament. L’any 2006, segons la CSI, al món vàren morir 144 persones per exercir sindicalisme i 8700 foren acomiadades per raons sindicals. Avui, mateix encara ens lamentem de la mort de 2 sindicalistes al Nepal el passat mes de setembre.

La OIT reconeix que a l’Àfrica el 80% dels treballadors subsisteixien amb menys de 2$ al dia. El 43.5% dels treballadors del món, segons la OIT no guanyen suficient per situar a les seves famílies per sobre del llindar de la pobresa.

Al món hi ha 218 millions de nens que treballen en edats que van des dels 7 als 14 anys

Hem preocupa que estem demanant treball digne arreu del món, i a Europa en aquests moments no sabem ni gestionar les nostres mínimes conquestes socials. Europa, la que hauria de ser mirall per tot el món, en Estat del Benestar, en dignitat...avui és només un holograma del que fou.

Cal que recuperem el carrer. Hem de passar d’intentar gestionar la globalització a no rendir-nos davant la globalització.

Potser cal que tots plegats reflexionem de què és la dignitat laboral, amb crisi o sense.