Parlem clar
 Bloc de la secretària general de la UGT de Lleida Xarxa sindical

7 Oct, 2009

Contra la crisi, feina digna i amb drets

Avui, 7 d’octubre de 2009 i convocats per la Confederació Sindical Internacional (CSI), commemorem per segon any consecutiu a la ciutat de Lleida el Dia Internacional pel Treball Digne.

Aquesta commemoració arriba enguany a les nostres terres amb unes preocupants dades d’atur. En aquests moments, a les comarques de Lleida hi ha més de 23.000 persones que s’han quedat sense feina.


La crisi ens està ensenyant la seva cara més negativa i les famílies ho estan patint. La destrucció d’ocupació ja comença a ser habitual i això hem de ser conscients de què té unes conseqüències molt i molt negatives.

En una Jornada com la d’avui, des de UGT Terres de Lleida insistim en què perquè avanci la nostra societat ens cal primer de tot, que hi hagi feina, i immediatament després, que sigui digna, de qualitat, i amb drets.

Pel que fa als salaris, des de UGT Terres de Lleida no ens cansarem de repetir una i una altra vegada que sous per sota dels 1.000 euros no permeten que la gent porti una vida completa i digna. Cal recordar que a la demarcació de Lleida un 35% de les persones assalariades perceben un sou tot just de 1.000 euros o per sota d’aquesta quantitat.

I amb aquesta quantitat, expliqueu-me com es pot tirar endavant sense tenir mancances i patiments per arribar a final de mes, si tenim en compte també que 4 de cada 10 persones que estan a l’atur no cobren cap prestació !.

Malauradament encara hi ha alguna patronal lleidatana que fa declaracions públiques on es reafirma de què en aquests moments de crisi qui cobra 1.000 euros pot estar content. A aquesta patronal també li ha delatat recentment el subconscient i s’atrevit a dir que la riquesa en aquest país la creen els empresaris i que els treballadors solament són part de la cadena.

Primer de tot, la riquesa en aquest país com a la resta del món la generen els homes i les dones, sigui quina sigui la seva condició. La riquesa la generen per exemple les empreses i aquestes estan formades tant pels empresaris com pels treballadors, una part no existeix sense l’altra. Que quedi clar i que a ningú se li oblidi!

Pel que als salaris, és del tot indignant que encara algú defensi sous tots justos de 1.000 euros. Jo demanaria a les persones que fan aquesta afirmació que es posin per uns mesos a la pell de les persones que han de viure amb aquestes quantitats.

La reflexió honesta en aquests moments és almenys reconèixer que en aquest país potser ja n’hi prou de salaris miserables i que cal reordenar tot aquest tema. Des de UGT ja saben que això no es canviarà d’un dia per l’altre, però ja estem tardant massa en caminar plegats en aquesta direcció per algun dia arribar a l’objectiu que s’ha assolir.

Ara no és moment de reformes laborals ni d’abaratir més l’acomiadament, ja tenim el mercat laboral prou precaritzat i ara el que cal és sortir quan abans d’aquesta crisi perquè acabi el patiment de molta gent. I si en algun moment s’ha de parlar de reformes, també s’han d’abordar les d’índole empresarial.

Des de UGT també reclamem que el treball sigui estable. Lleida és la demarcació catalana on es subscriuen més contractes temporals, afectant principalment al col·lectiu de dones, joves i immigrants.

Per tant, s’ha de posar fi a la temporalitat i s’han d’aplicar polítiques públiques que permetin crear ocupació de qualitat.

Sap greu dir-ho, però avui per avui el perfil de la persona contractada a Lleida és majoritàriament mà d’obra no qualificada amb contracte temporal i del sector serveis. Això no es pot suportar més.

En una Jornada com la d’avui, també cal recordar que Treball Digne és treball amb drets reconeguts i que es respecti la legalitat. Això inclou el dret a la representació sindical i a la negociació col·lectiva, que en aquests moments està congelada a tot l’Estat espanyol per una actitud regressiva i irresponsable de la patronal.

S’ha de posar fi al bloqueig de la negociació col·lectiva que manté estancats els convenis i que està jugant amb els salaris de milions de treballadors i treballadores.

També la protecció social és part irrenunciable del treball digne. S’han de reforçar les polítiques socials, perquè arribin a tothom, i ningú es quedi a la cuneta, i s’eviti l’extensió de la pobresa, la marginació i l’exclusió social.

Per això és necessari enfortir el sistema públic d’ocupació i ampliar les oportunitats de formació i d’inserció en el món laboral.

A aquesta crisi li hem de fer front amb feina digna i amb drets!


516 lectures
comentaris
Afegeix comentari













BoldItalicLink