5 Feb, 2008

ESCOLES BRESSOL, QUINS CRITERIS HI PRIMEN?

Enviat per pepromero 09:06 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | ESCOLES BRESSOL

Institut Municipal d'Educació de Lleida

COM SUCCEIX en molts àmbits de la nostra vida (legislatiu, politic, social, cultural....), sovint acostumem a tenir la sensació que, les persones que tenen la resposabilitat de fer polítiques actives vers la ciutadania, no arriben a establir el punt de conexió amb la realitat suficient i necessari per poder abordar els problemes, no tan sols cercant solucions temporals ( i a la fi, enganyoses) que pugui portar a pensar que al rerafons existeixin, no se sap quins, interessos polítics i econòmics, sinó que busquin i trobin unes respostes útils, reals, duradores, transparents i necessàries.

Això és el que passa amb el tema de les escoles bressol. S'està produint un enrariment en les dinàmiques dels diferents grups municipals que de vegades no deixa de sorprende.Per exemple, en el cas de de les declaracións del regidor Camats, es pot interpretar que aquesta història li vingui de nou, quan sent elll mateix regidor responsable de l'àrea ja va impulsar accions (val a dir que amb el posicionament en contra del nostre sindicat de serveis públics representa a la Paeria, per utilitzar la fórmula dels fets consumats en l'adjudicació de modificacions de les realcions de llocs de treball) per encabir increments retributius i l'establiment de figures que ara ell mateix discuteix (tothom som presoner dels nostres fets i les nostres paraules). Aquest enrariment, alhora, es trasllada de forma inevitable a les realcions entre gestors i el personal que hi treballa, entre d'altres coses perquè el contacte amb la realitat difereix substacialment de la percepció i el coneixement tant dels uns com dels altres. I és que per veure i viure la realitat cal ser-hi treballar-hi cada dia. D'aquesta manera saps quins són els problemes amb què et pots trobar en el quefer diari.

Diguem que els mesures adpotades per l'Institut Municipal d'Educació per tal de fer front a l'augment de nens i nenes susceptibles d'utilitzar les escoles bressol de Lleida es resumeixen en el fet d'augmentar el nombre d'usuaris de cada escola brerssol. Tambè diuen que és una mesura temporal que només durarà mentre acaben les obres de la nova escola bressol.

L'experiència ens demostra que quan acabi la construcció de la nova escola bressol, a la resta d'aquestes no es reduirà la ràtio perquè hauran sorgit d'altres problemes, imprevistos de dar-rera hroa o d'altres aspectes que no havien contemplat, com per exemple el fet que l'escola bressol que es fa no és a tots els barris.

Evidentment, a l'augmentar la ràtio a les escoles bressol se soluciona el problema de moltes famílies que d'altra manera no podrien fer ús d'aquest servei municipal. Aquesta mesura també contempla l'augment de personal necessari per tal de complir la llei, pel que fa als mínims exigits. El que passa és que no només amb aquestes mesures s'aconsegueix el manteniment dels estàndards de qualitat de què en l'actualitat gaudeixen les nostres escoles bressol municipal, sinó que, segons com s'articuli, un servei públic municipal con el nostre, envejat i reconegut "de portes enfora", com és el cas, pot veure minvat "de portes endins", la qualitat de què actualment gaudeix. I és que els cànons d'equitat, equanimitat, ponderació i justíca natural no s'aconsegueix incrementat ràtio i dient que s'augmentarà tants professionals (que no vol dir no donar resposta a les necessitats creixents de la ciutadania), sinó adequant els recursos existents humans (segur que insuficients), materials, d'infraestructura, a aquesta necessitat, sempre tenint en compte la funció social a què es destina: suport a les famílies (en principi, les que més ho necessiten), no oblidem, en una etapa bàsica del desenvolupament individual, però també social, del futur ciutadà. Em pregunto si ens podem permetre el luxe d'estableir discussions estèrils sobre una qüestió tan important i contar històries d'infància . Perquè si és així, tots en tenim, d'històries. I entre història i història podem perdre la batalla d'iniciar amb avantatge, en el nou ciutadà, la construcció del mecanisme de cohesió social més potent que existeix: la constitució de mecanisme de cohesió social més potent que existeix: la constitució de Lleida com a ciutat educadora. Senzillament, crec que no ens podem permetre aquest luxe.

Una altra qüestió que cal tenir present. Estem disposats, com a ciutat, com a representats dels ciutadans, a no fer casus bellii d'un tema tan transcendent i rellevant com aquest? Estem tots d'acrd en termes generals, que davant d'una situació existeix un gran ventall de possibles solucions? I el que és més important fins on estem disposats a arribar per realment millorar, el que ja de per si és bo, com és, i repeteixo, el servei municipal de les escoles bressol de la nostra ciutat?

La Federació de Serveis Públiccs de la UGT està convençuda que una decisió presa sense tenir en compte cert paràmetres comporta pagar un preu massa elevat, desmesurat, injust i innecessari, per la seva rellvància i sobre qui recau (el futur ciutadà en desenvolupament) i que cal cercar solucions, parlades, consensuades, "des del despatx i des la trinxera", per no reduir o, fins i tot, perdre la qualitat i l'atenció personalitzada a què ens tenen acostumats les mestres i tècnics superiors d'educació infantil de les escoles bressol de Lleida.

Solucions sí, però no a qualsevol preu.

Pep González

Secretari General de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Lleida

*El sindicalista Pep González critica en aquest article la siutació que viuen les escoles bressol de Lleida que, segons apunta, són insuficientes per a les necessitats de la població. Així, diu que les mesures adoptades per l'Institut Municipal d'Educació per fer front a l'augment de nens susceptibles d'utilitzar el servei es resumeixen a augmentar els usuaris per escola. Diari Segre*, pàg 8 "Tribuna d'Opinió" dissabte, 2 de febrer de 2008

Articles:

Com volem que siguin les escoles bressols municipals de Lleida? article d'opinió publicat en els mitjants locals de comunicació(Bondia, Diari Segre) de la Secció Sindical de la UGT de l'Ajuntament de Lleida