25 Set, 2007

imatges EMU

Reprenent l'escrit que era encara prou laxa, per a reforçar-lo des del seu propi teixit, així, permeteu-me el següent poema com a prèvia, on possiblement, ens pot ajudar a endinsar-nos en l'escenari mes complert de les mancances, les mes transcendentals, l'habitatge.

"La nostra estirp és de titans. Ho dic

sense cap perjudici.

Penseu, si no, en la gent que, dia rere dia

sofreix, estima, mor,

aquella trista i oblidada gent

que cada tarda menja el mateix plat,

poc amanit, de tendresa,

que disposa només de dues cambres

per enyorar els camins,

que es sap irremediablement vençuda

pel destí

i que, això no obstant,

engendra infants

i creix en els infants

i és poderosa i dolça com un arbre,

com un gran arbre dens i vigorós

que cada primavera treu florida.

La nostra estirp, ben cert, és de titans."

Ho dic sense cap prejudici.

Miquel Martí i Pol

 (Segueix)
1443 lectures