L'increment dels preus per als
'mileuristes' del nostre paÃs ha estat del 0,3%, una dècima per sobre
de l'IPC 'oficial'
El passat mes de setembre, els preus van augmentar
un 0,2% a Catalunya i un 0,3% a l'Estat espanyol, el que situa la taxa
interanual de l'IPC català en el 2,9%, dues dècimes per sobre de la variació
interanual estatal. Catalunya
presenta la taxa de variació anual més alta del conjunt de Comunitats
Autònomes.
Dels
grups que més han augmentat el setembre, cal destacar
l'alimentació,
que ha pujat un 0,8%,
el que suposa l'augment mensual més alt dels darrers anys. S'han confirmat les
previsions d'increment del preu de la llet (un 6,3% en només un
mes) i del pa (2,2%). També s'ha incrementat el preu del
vestit i
calçat, amb un augment del 2,9% respecte al mes anterior degut al canvi de temporada i la
fi de rebaixes.
Pel
que fa a les variacions interanuals, també hem de parlar de
l'alimentació,
que s'ha
incrementat un 3% respecte al setembre de
l'any anterior. Un dels comportaments més preocupants ha estat el de la
llet, que ha augmentat un 11% en només un any. També
l'habitatge
presenta una variació interanual del 3,7%, 7 dècimes per sobre
de la variació estatal. Per últim, la variació interanual dels preus dels béns
relacionats amb l'ensenyament també ha augmentat un 6,8% respecte a l'any
anterior, molt per sobre de la variació a Espanya (4,5%).
Com es pot comprovar,
són els productes de primera necessitat (alimentació, habitatge, vestit,
ensenyament) els que pitjor comportament estan tenint i més estan pujant de
preu. Pel que respecte a l'alimentació bà sica, cal alertar de
les possibles prà ctiques abusives en la determinació dels preus per part dels
intermediaris, que podrien aprofitar-se de la situació d'augment de preus de la
farina i la llet per augmentar preus de productes finals.
Evidentment,
l'increment de preus en aquests productes de primera necessitat té
conseqüències
greus per a les famÃlies i les economies domèstiques, principalment pel
que fa a la pèrdua de capacitat d'estalvi. Hem de recordar
que la taxa d'estalvi de les llars se situa ja en un 10% de la seva renda
disponible en el darrer any, segons dades de l'INE, el que suposa una caiguda
d'1,3 punts respecte a l'any anterior. A
més, el deute familiar ha passat del 70% al 115% de la renda familiar disponible
entre els anys 2000 i 2006.
L'IPC
dels 'mileuristes'
El percentatge de despesa en alimentació i habitatge
respecte a la despesa total d'una famÃlia és més gran si els ingressos familiars
són baixos. AixÃ, una famÃlia mileurista, amb ingressos inferiors als
1.000 euros mensuals, dedica un 60% al pagament d'habitatge i alimentació,
mentre que una famÃlia de rendes altes hi dedica tan sols el 45% dels seus
ingressos.
Habitatge i alimentació són precisament dos dels
grups més inflacionistes en els darrers cinc anys, com demostren les dades dels últims mesos i també de setembre. Per
tant, la taxa de variació general es veu augmentada quan ponderem les taxes de
variació de cada grup segons el pes relatiu de despesa dels mileuristes,
on habitatge i alimentació tenen més pes.
AixÃ, aplicant aquesta ponderació dels grups, obtenim
que l'IPC del mes de setembre per
als treballadors i les treballadores que cobren per sota dels 1.000
euros se situa en el 0,3%, una
dècima més alt que l'increment de preus oficial. D'altra banda, la
variació de preus interanual per als mileuristes s'apropa més al 2,8% que al
2,7% oficial en el cas d'Espanya, i
s'apropa més al 3% que al 2,9% oficial a Catalunya, ja que l'IPC oficial només té en compte una
distribució de despesa general i no de rendes baixes.
El
diferencial d'inflació mileurista entre Catalunya i Espanya se situa
durant el mes de setembre en 2 dècimes, però no hem d'oblidar que les taxes de
creixement són acumulatives i que durant els darrers anys Catalunya, i els
segments de rendes més baixes especialment, ha acumulat augments de preus
superiors als de l'Estat espanyol.
Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop més la
pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre
paÃs, especialment d'aquell conjunt de població que, amb rendes baixes, ha de
suportar uns augments relatius en el cost de la vida molt superiors als de les
rendes més altes. I recordem que a
Catalunya són més de 1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren
sous per sota dels 1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s'ha compromès a no
acceptar salaris submileuristes en els convenis col·lectius que
negociï.
D'altra
banda continuem defensant les clà usules de revisió salarial i l'IPC català a
tots els convenis com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder
adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels
preus.
E
E
E
