Per als 'mileuristes' els preus han augmentat el març
un 0,4% més que l'IPC 'oficial'
Els preus a
Catalunya van pujar el passat mes de març un 0,8%, el que situa la inflació
ineranual al nostre paÃs en un 2,7%, per sobre de l'IPC estatal (2,5%), del PaÃs
Valencià (2,4%), Madrid (2,6%) i el PaÃs Basc (2,4%).
Els mesos
anteriors ja vam alertar que el descens dels preus es devia bà sicament a les
rebaixes, i aquesta reducció ja s'ha recuperat el mes de març (l'acumulat de
l'any al nostre paÃs se situa en el 0,1%). La partida on els preus han pujat més
el març ha estat vestit i calçat (2,9%), juntament amb comunicacions (el "pacte"
de preus de les operadores de mòbils, amb pujades de l'1,4%), transports (1,4%)
i hotels (1%). També hem d'assenyalar la pujada de l'IPC interanual de
l'habitatge (que no inclou la compra), que ja se situa en el
4%,
L'IPC dels
"mileuristes"
El percentatge de
despesa en alimentació i habitatge respecte a
la despesa total d'una famÃlia és
més gran si els ingressos familiars són baixos. AixÃ, una famÃlia "mileurista",
amb ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals, dedica un 60% al pagament
d'habitatge i alimentació, mentre que una famÃlia de rendes altes, hi dedica tan
sols el 45% dels seus ingressos.
Habitatge i
alimentació són precisament dos dels grups més inflacionistes en els darrers 5
anys, i aixà ha estat també aquest mes de març, en què la taxa
interanual del grup de despesa d'alimentació és 4 dècimes superior a la mitjana
i la d'habitatge s'ha situat en el 4% (3,9% a
Espanya), molt superior al diferencial d'inflació
oficial del 2,7% de Catalunya
(2,5%
d'Espanya).
L'impacte de l'augment dels
preus d'habitatge i alimentació incideix
més sobre l'economia de les rendes baixes que sobre la de rendes altes, doncs
aquests grups representen un percentatge més alt en la seva despesa total. Per tant, la taxa de
variació general es veu augmentada quan ponderem les taxes de variació de cada
grup segons el pes relatiu de despesa dels "mileuristes", on habitatge i alimentació tenen més
pes.
AixÃ, obtenim que l'IPC suportat del mes de març per als catalans i les catalanes que cobren per sota dels
1.000 euros s'apropa més al 3,1%,
resultat d'aquesta ponderació, que al 2,7%
de variació interanual oficial que té en compte una distribució de despesa
general i no de rendes baixes.
D'una
altra banda, el diferencial entre Espanya i Catalunya torna a repuntar,
sent el passat mes de març de dues dècimes. No hem d'oblidar que les taxes de
creixement són acumulatives i que durant els darrers anys Catalunya, i els
segments de rendes més baixes especialment, ha acumulat augments de preus
superiors als de l'Estat.
Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop
més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre paÃs, especialment d'aquell conjunt de
població que, amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost
de la vida molt superiors als de les rendes més altes. I recordem que a Catalunya són més de
1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per sota dels
1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s'ha compromès a no acceptar salaris
"submileuristes" en cap dels convenis col·lectius que
negociï.
D'altra banda continuem defensant les clà usules de
revisió salarial i l'IPC català a tots els convenis com un instrument efectiu
per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les
treballadores amb la pujada constant dels preus.