Comunicació UGT

Per als 'mileuristes' els preus han augmentat el març un 0,4% més que l'IPC 'oficial'

Els preus a Catalunya van pujar el passat mes de març un 0,8%, el que situa la inflació ineranual al nostre país en un 2,7%, per sobre de l'IPC estatal (2,5%), del País Valencià (2,4%), Madrid (2,6%) i el País Basc (2,4%).

Els mesos anteriors ja vam alertar que el descens dels preus es devia bàsicament a les rebaixes, i aquesta reducció ja s'ha recuperat el mes de març (l'acumulat de l'any al nostre país se situa en el 0,1%). La partida on els preus han pujat més el març ha estat vestit i calçat (2,9%), juntament amb comunicacions (el "pacte" de preus de les operadores de mòbils, amb pujades de l'1,4%), transports (1,4%) i hotels (1%). També hem d'assenyalar la pujada de l'IPC interanual de l'habitatge (que no inclou la compra), que ja se situa en el 4%,

L'IPC dels "mileuristes"

El percentatge de despesa en alimentació i habitatge respecte a la despesa total d'una família és més gran si els ingressos familiars són baixos. Així, una família "mileurista", amb ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals, dedica un 60% al pagament d'habitatge i alimentació, mentre que una família de rendes altes, hi dedica tan sols el 45% dels seus ingressos.

Habitatge i alimentació són precisament dos dels grups més inflacionistes en els darrers 5 anys, i així ha estat també aquest mes de març, en què la taxa interanual del grup de despesa d'alimentació és 4 dècimes superior a la mitjana i la d'habitatge s'ha situat en el 4% (3,9% a Espanya), molt superior al diferencial d'inflació oficial del 2,7% de Catalunya (2,5% d'Espanya).

L'impacte de l'augment dels preus d'habitatge i alimentació incideix més sobre l'economia de les rendes baixes que sobre la de rendes altes, doncs aquests grups representen un percentatge més alt en la seva despesa total. Per tant, la taxa de variació general es veu augmentada quan ponderem les taxes de variació de cada grup segons el pes relatiu de despesa dels "mileuristes", on habitatge i alimentació tenen més pes.

Així, obtenim que l'IPC suportat del mes de març per als catalans i les catalanes que cobren per sota dels 1.000 euros s'apropa més al 3,1%, resultat d'aquesta ponderació, que al 2,7% de variació interanual oficial que té en compte una distribució de despesa general i no de rendes baixes.

D'una altra banda, el diferencial entre Espanya i Catalunya torna a repuntar, sent el passat mes de març de dues dècimes. No hem d'oblidar que les taxes de creixement són acumulatives i que durant els darrers anys Catalunya, i els segments de rendes més baixes especialment, ha acumulat augments de preus superiors als de l'Estat.

Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre país, especialment d'aquell conjunt de població que, amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost de la vida molt superiors als de les rendes més altes. I recordem que a Catalunya són més de 1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per sota dels 1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s'ha compromès a no acceptar salaris "submileuristes" en cap dels convenis col·lectius que negociï.

D'altra banda continuem defensant les clàusules de revisió salarial i l'IPC català a tots els convenis com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels preus.