La ugt denuncia que, tot i que l'ipc no ha pujat aquest mes, viure a catalunya torna a ser més car que a l'estat
L'efecte de les "segones rebaixes" ha servit per contenir la pujada dels preus d'altres partides i amaga la inflació real del paÃs
El passat mes de febrer, els preus a Catalunya no van augmentar. Tot i aixÃ, en dades interanuals, l'IPC a casa nostra ha pujat un 2,5%, de manera que tornem a estar una dècima per sobre de l'Estat, on els preus des de febrer de 2006 s'han incrementat un 2,4%. Aixà doncs, tornem a tenir un diferencial d'IPC negatiu per als treballadors i les treballadores de Catalunya.
Respecte a d'altres comunitats autònomes, a Madrid han augmentat els preus una dècima per sobre que a Catalunya (2,6%), mentre que el PaÃs Basc (2,4%) i València (2,3%) tornen a estar millor que nosaltres. Això vol dir que perdem competitivitat amb comunitats que són motor industrial de l'Estat i, per tant, perjudica la nostra competitivitat en aquests sectors.
Pel que fa a les partides més inflacionistes, el passat mes de febrer van ser la de cafè i hotels (0,6%) i la de transport (0,4%), en aquest cas associada a la pujada de preus del transport públic (els bitllets i targetes de l'any passat han sigut và lids fins el mes de febrer). D'altra banda hem de posar de relleu que l'efecte tÃpic del mes de febrer de les "segones rebaixes", amb una baixada del 2,2% en el preu del grup de vestit i calçat, ha servit per contenir la pujada d'altres productes i partides. Per tant, com cada mes de gener i febrer tornem a avisar que l'efecte de les rebaixes amaga la inflació real del paÃs, que sorgirà en els propers mesos.
Des de la UGT de Catalunya hem de denunciar un cop més la situació dels treballadors i treballadores amb rendes baixes, que són els que més pateixen el successiu increment de preus i els que més dificultats troben per arribar a final de mes. Proporcionalment, els treballadors i treballadors amb sous baixos són els més afectats per l'augment del preu de la partida d'aliments i begudes no alcohòliques i d'habitatge, amb una pujada interanual del 2,4% i del 3,9%, respectivament.
Dins d'aquest col·lectiu de rendes baixes destaquen els i les pensionistes nostre paÃs. En aquest moment en què estem negociant els complements de les pensions, té més sentit que mai tenir en compte el diferencial dels últims anys (4,7%) i que provoca la pèrdua de poder adquisitiu permanent dels pensionistes.
