Comunicació UGT

Gràcies a l'acord del Conveni Provincial d'Aigües al que han arribat la patronal i la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector

A la UGT de Catalunya ens resulta incomprensible i irresponsable que CCOO no s'hagi sumat a l'acord del Conveni Provincial de Barcelona d'Aigües, però que tampoc mantinguin les mobilitzacions i la vaga que havia convocada en el sector. Com a rèplica a la campanya d'intoxicació que CCOO està realitzant, el nostre sindicat, majoritari al sector, vol manifestar que en la negociació del conveni ha defensat la totalitat dels treballadors i les treballadores del sector i no només un col·lectiu determinat i per interessos exclusivament sindicals, i ens resulta forassenyat que ho argumentin dient que aquest acord facilita les postures patronals.

Respecte al procés judicial que va propiciar la sentència favorable al cobrament del Plus de tòxics per part dels treballadors i les treballadores del sector d'Aigües, volem recordar que va ser a iniciativa de la Comissió Negociadora del Conveni l'any 2002 (amb majoria de la UGT de Catalunya), en una empresa amb un comitè amb majoria del nostre sindicat, que són els que realment impulsen el procés i el guanyen. Que circumstancialment van ser els serveis jurídics de CCOO qui ho van canalitzar per mutu acord d'ambdues organitzacions en l'esmentada Comissió Negociadora.

La sentència en qüestió determina que ha de cobrar el plus per toxicitat només el personal operari dels grups professionals 1, 2 i 3, i exclou un bon gruix de treballadors i treballadores que també estan exposats a toxicitat i a d'altres riscos mediambientals. A més, l'aplicació de la sentència, que tant defensa CCOO com a pròpia, ha suposat percebre el Plus de tòxics cinc anys després de l'inici del procés judicial i en una quantitat equivalent a l'11% i no al 20% que deia el redactat del conveni.

Des de la UGT de Catalunya considerem que el que sí que facilitava la postura patronal era caure en la seva intenció de no negociar i judicialitzar l'esmentat plus de toxicitat que, a l'igual que la patronal, defensava CCOO. En canvi, el resultat econòmic de la negociació i de l'acord signat pel nostre sindicat és una quantitat equivalent al 13%, en tres anys, i aplicable linealment a tot el personal de les empreses del sector i revaloritzable com qualsevol altre concepte de Taules de Conveni a partir del 2009. A més de la creació d'un complement lineal de 720 €/anuals el 2007 i 1.440 €/anuals el 2008, el que fa un total de 2.160€ en dos anys i supera àmpliament qualsevol expectativa de revisió salarial. Per no parlar de l'equivalència econòmica que suposa l'assoliment d'un dia de lliure disposició, ni de la nova classificació professional que incrementa la majoria dels nivells salarials entre un 0,7% i 1% més.

A més cal remarcar que la defensa de la salut de les treballadores i treballadors del sector no es pot reduir només a percebre un plus, sinó que és també la vigilància, així com l'exigència diària de l'acompliment per part de les empreses de les mesures de prevenció.

Finalment, cal afegir que l'Acord signat per la UGT de Catalunya no aboleix l'esmentat article, sinó que el substitueix per un altre que reconeix que el nou complement es per a condicions de toxicitat, perillositat i penositat, i que una cosa substituïda no és quelcom abolida.