Comunicació UGT

Gràcies a l'acord del Conveni Provincial d'Aigües al que han arribat la patronal i la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector

A la UGT de Catalunya ens resulta incomprensible i irresponsable que CCOO no s'hagi sumat a l'acord del Conveni Provincial de Barcelona d'Aigües, però que tampoc mantinguin les mobilitzacions i la vaga que havia convocada en el sector. Com a rèplica a la campanya d'intoxicació que CCOO està realitzant, el nostre sindicat, majoritari al sector, vol manifestar que en la negociació del conveni ha defensat la totalitat dels treballadors i les treballadores del sector i no només un col·lectiu determinat i per interessos exclusivament sindicals, i ens resulta forassenyat que ho argumentin dient que aquest acord facilita les postures patronals.

Respecte al procés judicial que va propiciar la sentència favorable al cobrament del Plus de tòxics per part dels treballadors i les treballadores del sector d'Aigües, volem recordar que va ser a iniciativa de la Comissió Negociadora del Conveni l'any 2002 (amb majoria de la UGT de Catalunya), en una empresa amb un comitè amb majoria del nostre sindicat, que són els que realment impulsen el procés i el guanyen. Que circumstancialment van ser els serveis jurídics de CCOO qui ho van canalitzar per mutu acord d'ambdues organitzacions en l'esmentada Comissió Negociadora.

La sentència en qüestió determina que ha de cobrar el plus per toxicitat només el personal operari dels grups professionals 1, 2 i 3, i exclou un bon gruix de treballadors i treballadores que també estan exposats a toxicitat i a d'altres riscos mediambientals. A més, l'aplicació de la sentència, que tant defensa CCOO com a pròpia, ha suposat percebre el Plus de tòxics cinc anys després de l'inici del procés judicial i en una quantitat equivalent a l'11% i no al 20% que deia el redactat del conveni.

Des de la UGT de Catalunya considerem que el que sí que facilitava la postura patronal era caure en la seva intenció de no negociar i judicialitzar l'esmentat plus de toxicitat que, a l'igual que la patronal, defensava CCOO. En canvi, el resultat econòmic de la negociació i de l'acord signat pel nostre sindicat és una quantitat equivalent al 13%, en tres anys, i aplicable linealment a tot el personal de les empreses del sector i revaloritzable com qualsevol altre concepte de Taules de Conveni a partir del 2009. A més de la creació d'un complement lineal de 720 €/anuals el 2007 i 1.440 €/anuals el 2008, el que fa un total de 2.160€ en dos anys i supera àmpliament qualsevol expectativa de revisió salarial. Per no parlar de l'equivalència econòmica que suposa l'assoliment d'un dia de lliure disposició, ni de la nova classificació professional que incrementa la majoria dels nivells salarials entre un 0,7% i 1% més.

A més cal remarcar que la defensa de la salut de les treballadores i treballadors del sector no es pot reduir només a percebre un plus, sinó que és també la vigilància, així com l'exigència diària de l'acompliment per part de les empreses de les mesures de prevenció.

Finalment, cal afegir que l'Acord signat per la UGT de Catalunya no aboleix l'esmentat article, sinó que el substitueix per un altre que reconeix que el nou complement es per a condicions de toxicitat, perillositat i penositat, i que una cosa substituïda no és quelcom abolida.

El nostre sindicat també convoca una manifestació per al dia 28 de novembre

La UGT de Catalunya convoca per al proper 4 de desembre una vaga a tots els centres de sanitat privada per denunciar la situació d'estancament en què es troba la negociació del conveni col·lectiu, degut al continu de propostes inacceptables per part de la patronal, que només malmeten encara més les ja deteriorades condicions laborals en què han de treballar els 13.000 profesionals que s'hi dediquen a Catalunya.

Per abans, però, la UGT de Catalunya ha convocat una manifestació per denunciar la situació en què els treballadors i les treballadores han de desenvolupar la seva professió. Serà el proper 28 de novembre, s'iniciarà a les 17:30 hores i transcorrerà de la plaça Urquinaona fins a la plaça Sant Jaume.

La UGT de Catalunya ja ha denunciat reiteradament quina és la situació dels treballadors del sector de la sanitat privada al nostre país. El nostre sindicat ja no va signar l'anterior conveni perquè enteníem que perjudicava els i les professionals del sector, i el temps així ens ha donat la raó, amb un augment de la precarietat laboral, manca de personal, salaris baixos, augment de la ràtio de pacients per professional i de la càrrega assistencial, manca de reconeixement professional, etc.

El nostre sindicat rebutja la nova oferta econòmica de l'empresa per insuficient

La UGT de Catalunya ha tornat a insistir avui en la reunió entre la representació de Durex i el comitè d'empresa en la necessitat que l'empresa reconegui i assumeixi que l'anunci del tancament de la planta de Rubí -on hi treballen 259 persones, el 75% de les quals són dones- respon a un procés de deslocalització i no a cap causa organitzativa, tècnica o de producció, com correspon a un expedient de regulació d'ocupació.

Des de l'inici el conflicte, la UGT de Catalunya ha denunciat que la direcció no té cap motiu que justifiqui el tancament de l'empresa, ja que la fàbrica no té pèrdues, i simplement vol traslladar-se a un altre país per poder, així, incrementar els seus beneficis. Per al nostre sindicat resulta irònic que l'empresa addueixi raons econòmiques per defensar el tancament de la planta de Rubí, quan va tancar l'exercici 2006 (març 2006-març 2007) amb uns beneficis de 94.000 euros i, des del mes de març fins al moment, els beneficis ja superen els 600.000 euros.

Per al nostre sindicat, és imprescindible que Durex reconegui que no existeixen motius per a presentar cap ERO i que el tancament de la planta es deu únicament als interessos de deslocalitzar la fàbrica per produir més econòmicament a l'Àsia.

La UGT de Catalunya posa en valor que l'empresa, després de moltes reunions, abandoni el seu posicionament inamobible i hagi presentat avui una oferta econòmica de 46 dies per any treballat, amb un màxim de 30 mensualitats, i un topall de 80.000 euros.

Tot i així, la UGT de Catalunya considera insuficient aquesta oferta econòmica, partint de la premissa de què el tancament de la planta respon a una deslocalització encoberta.