21 Feb, 2007

"Els organitzadors de Miss Cantabria retiren el títol a la guanyadora d'aquest any pel fet de ser mare". Aquesta notícia esclatava fa pocs dies. Quan ho vaig llegir als diaris em va costar molt de creu-ho ja que donava la impressió de què no podia ser veritat una cosa així.

Després de les nombroses fites que s’aconseguit gràcies a la evolució de la societat, amb una lluita per la igualtat, ara, quan falten pocs dies per a què es celebri el Dia de la Dona Treballadora 2007, la injustícia que s’ha produït i que no té nom amb la �ngela Bustillo, de 22 años, y mare d’un nen de quasi tres anys, fa que tots plegats ens preguntem quina ha estat l’evolució real en les darreres dècades. Perquè alguna cosa falla quan es produeixen decisions discriminatòries i contràries a la dignitat a la dona d’aquesta magnitud.

Tothom sap que qui es presenta a un concurs de bellesa ha de reunir unes condicions i qualitats físiques determinades, aplicables tant a homes com a dones. S’aplica per exemple el famós 90-60-90.

L’�ngela reunia tots els requisits físics ja que per alguna cosa va ser elegida Miss Cantabria però va aflorar la clàusula de les bases del concurs, totalment inconstitucional, que exigeix a les dones Miss no haver tingut descendència ni estar amb embarassades.

Sincerament no m’explico com encara pot estar vigent una normativa com aquesta, on els homes, encara que siguin pares, poden aconseguir el títol de Mister i les dones ho tenen vetat si són mares o gestants.

El fet de tenir fills no ha de tenir-se en compte en aquest tipus de concursos donat que el que s’avalua és el físic. El fet d’haver elegir a la �ngela demostra que ser mare no comporta necessàriament canvis negatius en el metabolisme d’una dona.

Una vegada més a la dona se li qüestiona la seva validesa pel fet de ser mare, com en moltes altres ocasions. No podem permetre que a aquestes alçades hi hagi diferències en les bases d’un concurs en funció del sexe, siguis home o siguis dona.

Arran d’aquest trist cas voldria fer una crida a la reflexió, ja que ens hem de parar a pensar si em evolucionat tal i com diem i pensem. El cas de la �ngela és una mostra de què queda molta feina per fer.

Jo, com a dona, i des de la UGT de Lleida, dono tot el meu recolzament a aquesta mare, i espero que recuperi el títol quan abans millor com a dignitat i dret que li pertoca, perquè hem d’aconseguir la igualtat, sense cap tipus de discriminació.

Una vegada més a la dona se la discrimina per aspectes relacionats amb el seu físic i cos, com ja hem denunciat des del nostre sindicat. La darrera denuncia pública va ser en el sentit de què ser dona i no estar prima ho posa molt difícil per trobar una feina de cara al públic, bàsicament al sector del comerç i la hostaleria.

I tornant al cas de la �ngela, la maternitat no representa cap limitació física, intel.lectual ni laboral per desenvolupar qualsevol tasca o per ostentar títols com el de Miss. Que quedi ben clar.

421 lectures