24 Ago, 2007

Al llarg del temps hem vist l'evolució de les famílies amb l'integració de la dona al món laboral. Fins aleshores la majoria es dedicaven a la cura de la casa, els fills i els avis, que no era poca feina.

Però cal tenir present que aconseguir millor benestar i millores socials i personals té un preu i tots i totes hem d’assumir més responsabilitats i més compromisos per a què continuï funcionant el motor de la família.

Un moment clau en la vida de totes les famílies és quan els nostres avis i àvies no es poden valdre per ells mateixos i cal trobar una solució per a què estiguin ben atesos i puguin gaudir d’una vellesa tant digna com merescuda.

Avui en dia quan ens trobem en aquesta situació la majoria de fills i filles tenen una feina fora de casa que degut al ritme de les nostres vides no poden deixar per anar a tenir tenir cura les 24 hores dels seus pares sense que quedi un sentiment de culpabilitat per no poder assumir aquesta tasca.

És llavors quan es planteja la possibilitat de precisar l’ajuda d’un centre geriàtric, que des de la professionalitat i el sentiment ofereixin estima i atencions als nostres progenitors.

En aquests centres hi treballen persones molt qualificades i amb molta humanitat ja que és una feina on el sentiment va lligat a la dedicació. Però treballar en un centre d’aquestes característiques no són tots flors i violes.

Molts coneixem d’alguna persona que treballa en una residència o centre de dia per a gent gran. Si us fixeu, la majoria de personal, per no dir quasi tota la plantilla, són dones, i és més, predomina un fil conductor, són dones que acostumen d’entrada a tenir problemes econòmics per com els hi ha anat la vida. Algunes són separades o vídues amb fills, i cada vegada més dones immigrades que busquen desesperadament una feina per obrir-se camí al nostre país.

Aquest fet seria irrellevant si no fos perquè dóna la sensació de què algunes empreses propietàries d’aquests centres busquen aquest perfil de persona treballadora precisament per pagar sous de misèria. I és que saben que aquestes dones el que volen és treballar i que acceptaran salaris baixos mentre tinguin algun ingrés cada mes per les despeses habituals de tota família com passa amb altres sectors però en aquest cas parlem d’una atenció especial. Una injustícia!.

Quan parlo de sous de misèria, són de misèria de veritat, ja que un/a auxiliar de geriatria, categoria professional més habitual, en un centre privat o concertat cobra actualment 740 euros nets al mes. I digueu-me com pot passar tota una família amb aquests diners tot un mes tenint en compte l’escalada de preus dels productes bàsics.

La UGT treballa per aconseguir l’equiparació salarial amb els treballadors/res dels centres públics. Aquests últims cobren 1.168 euros bruts al mes. Cal recordar que a Catalunya hi ha només 17 centres geriàtrics públics, dels 1.046 centres que hi ha a tot el país.

Als sous indignes que em referia se’ls hi ha de sumar el fet de les dures condicions físiques i emocionals a les quals han de fer front aquestes dones en la cura de la gent gran. M’explica una companya que treballa en aquest sector que quan cada dia entra a la seva feina es pregunta qui haurà treballant aquella jornada ja que en moltes ocasions hi pot haver solament 2 auxiliars cuidant a més de 50 avis i àvies i una auxiliar de nit per a 68 padrins i padrines. I no li diguis res a l’empresa perquè et sentencien que si no estàs contenta que marxis, em relata la mateixa companya.

Aquest panorama és força desolador ja que ningú em pot discutir que suposa una càrrega física abusiva i una càrrega psicològica molt gran, excessiva, pels treballadors i treballadores. Penseu que a la gent gran en molts casos se’ls ha d’ajudar a aixecar-se per fer qualsevol moviment.

Les empreses amb les condicions laborals que s’ofereix tenen moltes dificultats a trobar personal que vulgui treballar en un d’aquests centres i això implica automàticament una sobrecàrrega de feina per a la gent amb experiència que porta anys en aquest noble i entranyable sector. En massa ocasions es contracta gent sense la formació adient per fer aquestes tasques, en molts casos persones immigrades (representen ja el 20% del personal) a qui es paga menys o a qui, en alguns pisos-residències, es lloga un llit a canvi de “vigilar� els residents.

La UGT calcula que actualment la meitat dels treballadors i les treballadores de centres geriàtrics no tenen una formació adequada. És evident que, amb aquestes condicions laborals, és impossible oferir un servei de qualitat a la ciutadania.

Precisament per dignificar laboralment el sector de la geriatria des de la UGT estem treballant en l’elaboració d’un conveni català pels treballadors/res d’aquest àmbit. Aquest conveni es centrarà en resoldre tres qüestions importants: salaris, la càrrega de treball i la formació.

Cal que sabeu que la UGT, majoritària en el sector, ha estat l´unic sindicat en manifestar-se per defensar els drets dels professionals catalans de la geriatria i exigir una millora substancial en les seves condicions de treball.

La UGT vol dignificar la professió de cuidador/a de gent gran, precisament per a què la gent que treballi en aquest sector ho faci a gust, amb vocació i amb la formació adequada ja que d’aquesta manera els nostres padrins i padrines seran atesos com es mereixen.

El nostre sindicat considera que és urgent que el Govern aposti més en ajudes per aquests centres i els doti de les innovacions necessàries per a què els treballadors i treballadores puguin fer la seva tasca amb el menys desgast possible i puguin estar més satisfets i satisfetes d’una feina ben feta.

Gràcies, de veritat, als cuidadors/res dels centres pel seu treball. No té preu.

354 lectures