13 Mar, 2007

La Lear de Cervera encara la tenim molt present, massa present i ara el drama que s'està vivint a la Bahia de Cadis, amb l'anunci de tancament de la planta de la multinacional americana Delphi, també fabricant de components per a l'automòbil, ens fa reviure tot el que vam passar aquí, i que no desitgem a ningú.

Hi ha massa coincidències entre els dos casos, totes dues són multinacionals americanes, del mateix sector, volen tancar la planta, ambdues amb més de 1.000 treballadors i treballadores, per tant grans empreses, i marxar a Polònia a buscar la mà d’obra més barata i potser una legislació més permissiva i Governs que donen més ajudes públiques.

En definitiva, seguir el dictat que marca la globalització i en aquest cas executar les temudes i tràgiques deslocalitzacions, sense cap mena de compassió i deixant enrera centenars de persones sense feina amb un panorama social força desolador.

Per si no havia suficients coincidències, ara veig que el director de la Delphi de Cadis, que sembla que serà la persona encarregada de tramitar el tancament, és també de nacionalitat mexicana, com el que va preparar la fugida de la nostra Lear.

Ja sabeu hi ha empreses que contracten experts per aixecar-les i fer-les més grans i altres que són contractats per fer tot el contrari, fer-les desaparèixer, com si mai hagués existit res en aquell lloc.

La globalització no la podem evitar donat que és una nova etapa de desenvolupament del capitalisme, però sí que podem posar ordre a aquest fenomen entre tots plegats a nivell mundial precisament per evitar grans destruccions de llocs de treball com la de Lear, la que s’està gestant a Delphi o altres que han succeït a les nostres terres.

Això no pot continuar, indistintament d’on caigui la desgràcia, ja que allà on es produeix costa moltíssim de recuperar-se i quan sembla que vol cicatritzar-se la ferida sempre aflora algun aspecte.

De l’experiència viscuda a les Terres de Lleida us puc dir que al cap del temps veus com no es recupera l’estabilitat dels treballadors i treballadores ni tampoc les condicions laborals assolides que tan va costar de millorar dins de l’empresa.

Tota la lluita del dia a dia, al llarg dels anys de negociacions de convenis entre l’empresa i els representants dels treballadors, queden finalment amb res i acaben amb un tancament.

Us he de dir també que per molta indemnització que es pugui negociar pels acomiadaments, suposen molt poca cosa respecte al que es perd.

Tingueu molt clar el més important és el treball ja que la resta és pa per avui i gana per demà.

Comprenc el drama que s’està vivint en aquests moments a Cadis i res m’agradaria més que poder ajudar als companys i companyes d’aquella planta però solament els hi puc donar tot el meu recolzament ja que la cançó està cantada i us ho diu una que ha passat per la mateixa experiència.

Aquestes megamultinacionals no sols volen la mà d’obra barata ja que aquí també la tenen, sinó que busquen països on es paguin menys impostos, un aspecte que aquí els hi costa d’aconseguir.

Als Govern estatal i autonòmics els hi demano que ja n’hi ha prou, no podem deixar que es vagin més empreses i s’empobreixen els territoris. No es pot consentir que quedin les famílies sense el mitjà de viure que és el treball.

A Cadis quines sortides laborals s’implantaran si finalment marxa la Delphi? Tots sabem que molt poques.

El goteig d’empreses que marxen com si d’un canvi de casa es tractés s’ha d’aturar.

Es fan moltes cimeres i molts s’omplen la boca amb projectes de futur però no pot ser que no siguem capaços de trobar una solució amb aquesta malaltia que es diu “deslocalització�.

297 lectures