13 Feb, 2007

Sempre m'havien inculcat que qui es casa, casa vol, era una necessitat, una ambició, un fet que tothom volia tenir casa pròpia, i s'optava per mitjans de crèdits o bé per vivendes de protecció oficial, més assequibles per les butxaques i per les economies que no anaven tan sobrades. Tot això amb més o menys dificultats s'ha anat assumint.

Però he fet un repàs a l'evolució en el tema de l'habitatge i resulta que en els darrers anys ha semblat que ja no calien vivendes de protecció oficial degut a la facilitat i baixada dels tipus d'interès, donat que s'anunciaven els pisos com s'hi de regals es tractés, però amb una realitat d'una vida hipotecada fins passada la jubilació i en alguns casos el deute com herència als fills.

Però ara estan pujant els interessos i ja és per molts impossible accedir a una vivenda i més amb els salaris que tenim. És hora de què el Govern porti a terme la construcció de vivendes socials, amb lloguers assequibles, i que posi les bases per a què es vegi que val la pena el lloguer respecte a la compra.

Perquè el camí del impost de 9 euros al dia pels habitatges desocupats que planteja el Govern crec que seria important reconduir-ho.

Perquè em pregunto que si paguem impostos, i amb l'esforç que costa actualment comprar una vivenda, qui és el Govern per penalitzar el fet de tenir una propietat?.

La solució al greu problema de la vivenda no passa per expropiar pisos buits ni per gravar els habitatges que estiguin tancats sinó per polítiques clares que apostin per l'habitatge social i afavorint el lloguer a preus assequibles.

Perquè a les alçades que estem no podem acceptar que la compra d'un habitatge acabi convertint-se en una esclavitud amb totes les de la llei, que t'obliga a treballar incansadament de per vida per pagar-lo i a destinar la major part del sou.

300 lectures