Comunicació UGT

La UGT de Catalunya considera que les declaracions del Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa estan fora de lloc perquè pretén col·locar el govern per sobre de la Negociació Col·lectiva de cada sector

La UGT de Catalunya no està d'acord amb les manifestacions expressades pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, en què vincula competitivitat, conciliació de la vida laboral i personal amb la ubicació dels dies festius entre setmana.

El sindicat vol recordar el conseller que les jornades festives es negocien entre els representants dels treballadors i de l'empresa a cada sector i que no és necessària cap mena d'interferència del govern. I que no hi ha cap relació directa entre els dies de festa intersetmanals acordats en la Negociació Col·lectiva i una teòrica pèrdua de competitivitat, tal i com el conseller assegura.

La UGT de Catalunya sí comparteix la seva preocupació per la conciliació de la vida laboral i la personal i per això li recordem el seu compromís, adoptat en les 1eres Jornades del Comerç organitzades per aquest sindicat i celebrades el dia 6 d'octubre a Barcelona, per promoure el tancament dels comerços el dia 24 de desembre a les 15.00 hores, tal i com ja han acordat la majoria dels membres de la Taula Social del Comerç a proposta de la UGT de Catalunya i amb el vot en contra de la patronal de les grans superfícies ANGED.

En aquest sentit, la UGT de Catalunya trasllada al conseller que tan Catalunya com Espanya estan en condicions socials d'acceptar la millora de les condicions salarials i de jornada dels milers de treballadors i treballadores del sector del Comerç i Hostaleria.

El nostre sindicat demana a la Generalitat que compleixi els compromisos de l'Acord Estratègic i el desplegament del Pla General d'Ocupació de Catalunya

El passat mes de novembre l'atur va créixer a Catalunya en 1.275 persones, el que representa un 0,63%, tot i que respecte al novembre de l'any passat la desocupació s'ha reduït en 6.054 persones, un 2,29%. Malgrat tot, aquesta reducció ha sigut més baixa que la mitjana de l'Estat espanyol, que ha reduït la població aturada en un 3,46%, i també que els altres motors econòmics: Madrid ha reduït l'atur gairebé al mateix ritme de l'Estat (3,39%), el País Basc també l'ha reduït i molt (8,47%) i fins i tot la Comunitat Valenciana ha pogut minvar la desocupació més ràpidament que Catalunya (3,07%).

Al nostre país, l'atur durant aquest mes s'ha concentrat a Girona i Tarragona. Encara que Barcelona ha pogut reduir una mica el nombre d'aturats (en 1.115 persones), Girona i Tarragona (amb 1.461 i 1.348 aturats més, respectivament) són les províncies que han fet empitjorar les dades de l'atur a Catalunya durant el novembre. Respecte a Girona, cal alertar de l'increment de desocupació que està patint, ja que des del novembre del 2005 l'atur ha baixat a totes les províncies catalanes excepte en aquesta, on ha crescut un 0,66% enfront de Barcelona, Tarragona i Lleida (amb un descens del 2,44%, 10,82% i 0,10%, respectivament).

D'altra banda, Catalunya és una de les Comunitats Autònomes que més ocupació indefinida ha creat, just al darrera de Madrid. El 19,67% dels contractes formalitzats al nostre país han sigut indefinits. Aquesta dada és positiva, segúrament és un dels efectes de la reforma laboral, que afavoreix aquest tipus de contractació. Ara bé, encara estem lluny dels nivells de la Unió Europea.

Davant d'aquest context de creació d'ocupació, des de la UGT de Catalunya considerem que és moment de treballar per la qualitat dels llocs de treball que es creen, és a dir, per una millora de les jornades, els salaris i la salut i la prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, també demanem a l'Administració que focalitzi els seus esforços en els col·lectius amb més problemes per accedir i mantenir-se al mercat laboral, com són les dones, la gent jove o els discapacitats. Com ja va denunciar el nostre sindicat recentment, només 3 de cada mil contractes que es realitzen són per a persones amb algun tipus de discapacitat, tot i que la legislació vigent en aquesta matèria obliga a les empreses amb més de 50 treballadors a respectar la quota de reserva del 2% per a aquests treballadors, o bé a complir amb les mesures alternatives a aquesta contractació.

Des de la UGT de Catalunya també demanem al nou Govern de la Generalitat que acabi de complir amb els compromisos recollits a l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, així com la consolidació de la descentralització territorial del Servei d'Ocupació de Catalunya i el desplegament del Pla General d'Ocupació de Catalunya, com a instruments per millorar el mercat de treball català.

La UGT de Catalunya fa una crida cap a l'acció conjunta necessària per a eradicar la baixa contractació i la precarietat laboral d'aquest col·lectiu

A l'any 2005 a Catalunya hi havia 356.526 persones amb diversitat funcional (discapacitat) reconeguda legalment, les qual 180.130 eren dones i 176.396 eren homes. Això suposa que un 5,1% de la població catalana total pateix algun tipus de discapacitat.

El certificat de discapacitat s'atorga, prèvia sol·licitud, a totes aquelles persones que posseeixen un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Les persones amb un grau de discapacitat reconeguda entre el 33% i el 64% gaudeixen d'un nivell d'autonomia personal bastant alt que els permet desenvolupar-se amb certa normalitat en l'àmbit laboral i en les relacions interpersonals. A Catalunya, l'any 2005, el 52,6% (187.524 persones) de la població amb algun tipus de diversitat funcional es troben dins aquest barem. El 26,8%, és a dir, 95.522 persones presenten un grau de discapacitat entre el 65% i el 74%. El seu grau d'autonomia és menor i necessiten de recursos externs per poder dur una vida laboral i social plena. Finalment, el 20,6 % de la població amb discapacitat (73.480 persones) presenta graus de diversitat funcional superiors al 75% i això suposa que aquestes persones per poder viure i treballar és imprescindible que es posi al seu abast recursos especialitzats.

Pel que fa a la contractació de persones amb discapacitat, les dades continuen posant de manifest any rere any una contractació insignificant i insuficient, essent els joves i les dones els col·lectius més precaris dins de la pròpia precarietat del col·lectiu amb diversitat funcional.

El percentatge de contractació a persones amb discapacitat per a l'any 2005 no ha variat significativament respecte dels anys anteriors; un 0,3%, és a dir, de cada 1.000 contractes que es realitzen, només 3 són per a persones amb discapacitat.

Concretament per a l'any 2005, dels 2.667.843m de contractes realitzats, 7.637 varen ser per a persones que presenten algun tipus de diversitat funcional.

D'aquests 7.637 contractes, el 37.4% han estat de tipus indefinit en front del 62,6% que han estat de tipus temporal, situant-se la majoria en una temporalitat compresa entre els 6 mesos i l'any.

D'altra banda, hi ha diferències significatives a l'hora de contractar homes o dones. Malgrat la precarietat laboral en què es troben les persones amb discapacitat, les dones continuen sent les més precàries. Tant l'any 2004 com en el 2005, el nombre de contractes a dones ha estat molt inferior respecte als homes. En el 2005, del total de contractes a aquest col·lectiu 4.669 van ser per a homes i 2.968 per a dones.

La legislació existent en aquesta matèria obliga a les empreses amb més de 50 treballadors a respectar la quota de reserva del 2% de treballadors/es amb discapacitat, o bé a complir amb les mesures alternatives a aquesta contractació. Les dades posen de manifest any rere any l'incompliment flagrant de la legislació, així com un progressiu augment de les empreses que, en comptes de contractar, assoleixen el permís per a acollir-se a les mesures alternatives a la contractació.

D'entre les propostes de la UGT de Catalunya recollides en el seu XII Congrés destacar la sol·licitud de creació d'un Observatori de les Persones amb Discapacitat Català que disposi d'un complement de prospecció sobre la realitat del col·lectiu que serveixi de garantia per aplicar les polítiques d'acord amb la realitat.