Comunicació UGT

La sentència recull que l'empresa, subcontractada per Renfe a l'estació de Morrot i Can Tunis, ja s'havia plantejat buscar qualsevol mecanisme per acomiadar-lo per les denúncies que havia presentat a la Inspecció de Treball i d'altres reivindicacions incòmodes per a la direcció

El delegat de la UGT de Catalunya Xavier Rivada ha obtingut una sentència favorable del Jutjat Social número 8 de Barcelona (sentència número 312/06 de 24 d'octubre de 2006), que ha declarat la nul·litat del seu acomiadament per tractar-se d'una represàlia per la seva activitat sindical, i ha condemnat a l'empresa UTE COMSA MORROT a la readmissió immediata del treballador i a abonar-li tots els salaris deixats de percebre des del seu acomiadament (1 de desembre de 2005).

La UTE COMSA MORROT, subcontractada per RENFE per a la formació i maniobra de trens a l'estació de Morrot i Can Tunis de Barcelona, va acomiadar Xavier Rivada en considerar que havia incorregut en una falta laboral molt greu per, segons l'empresa, influir sobre els treballadors perquè es marxessin a una altra empresa, SLISA, que optava també a la realització d'aquesta activitat a l'estació, ja que RENFE anava a treure la contracta novament a concurs.

No obstant, la sentència recull que els treballadors de COMSA ja parlaven des de feia mesos del canvi d'empresa a l'estació i estaven preocupats per la seva situació laboral, de manera que Xavier Rivada, en la seva funció de delegat sindical, havia anat al centre de treball per explicar als companys quins podien ser les seves condicions laborals i el canvi de conveni en cas de produir-se el canvi d'empresa.

La sentència també recull com a fet provat que “amb anterioritat a l'acomiadament l'empresa demandada ja s'havia plantejat buscar qualsevol mecanisme per acomiadar el treballador, donades les denúncies a inspecció que aquest presentava així com altres reivindicacions que provocaven incomoditat a l'empresa�.

Respecte a la “deslleialtat cap a la seva empresa enfront de la competència�, a la qual fa referència COMSA a la carta d'acomiadament i que assenyala com a causa, el jutge recull una consideració anterior del Tribunal Constitucional (sentència 134/1994 de 9 de maig): “La funció sindical representativa no es caracteritza per basar-se en fórmules de composició o de col·laboració amb l'empresa, sinó d'autodefensa o autotutela en les quals no cap advocar per l'existència d'un genèric deure de lleialtat amb un significat de subjecció del treballador a l'interès empresarial.�

A més, el jutge també assenyala que quan un treballador al·legui que un acomiadament disciplinari encobreix una violació dels seus drets fonamentals, ha de ser l'empresa la que acrediti causes objectives, raonables i proporcionades, ja que “no qualsevol motiu serveix per justificar l'acomiadament, perquè en cas contrari l'empresari podria molt bé encobrir un acomiadament discriminatori sota el pretext de petits incompliments contractuals�.

Així, la sentència determina, basant-se en diferents articles de la Constitució Espanyola i de l'Estatut dels Treballadors, que “l'acomiadament haurà de declarar-se nul (...) en arribar aquest jutge a la convicció que aquest forma part d'una represàlia per l'exercici de les accions jurídiques i sindicals portades a terme pel treballador, buscant intencionalment cobertura cap a l'extinció de la relació laboral�.

El sindicat reclama que Renfe posi un telèfon 900 (gratuït) de reclamacions

La UGT de Catalunya denuncia que Renfe Rodalies no té un sistema operatiu que faciliti la interposició de reclamacions dels usuaris del servei. Renfe no destina prou personal a aquesta funció necessària en un servei públic ni tampoc utilitza de forma intensiva les noves tecnologies per tal d'oferir de forma accesible la tramitació de reclamacions.

La UGT de Catalunya a través de la seva secció sindical a Renfe vol posar de manifest que l'administració té la intenció de relativitzar la crisi en el servei de rodalies basant-se en l'escàs nombre de reclamacions que fins el moment s'han entregat en les oficines de la companyia ferroviaria.

El sindicat retreu a l'empresa que mantingui un sistema de reclamacions que el que fa es disuadir els usuaris de formular les seves queixes. En aquest sentit, la UGT de Catalunya adverteix a Renfe que la no existència de queixes per escrit sobre el servei de rodalies que actualment es presta, no significa que no sigui objectivament deficient. Un sistema de reclamacions que obliga el passatger a restar més d'una hora fent cua, quan ja arribar tard a la feina, es tant com impedir que aquesta queixa es pugui presentar de forma efectiva. El que no vol dir, segons UGT de Catalunya, que el descontent no sigui generalitzat.

La UGT de Catalunya proposa que Renfe incrementi els horaris d'atenció als usuaris, així com la contractació de més personal per aquesta funció i també que assumeixi la formació del personal per millorar la qualitat de l'atenció al client. En la línia de facilitar el servei, el sindicat també reclama que Renfe posi a disposició del públic un telèfon gratuit per formular queixes i que també es puguin formalitzar des de la web. En aquests moments, Renfe no té a la seva web cap possibilitat de vehicular queixes, tan sols reserves i informació de les línies de trens. El telèfon 902 24 02 02, d'informació tan sols és operatiu per la compra de bitllets i donar informació de les línies.

El nostre sindicat creix en 6 delegats i passa de tercera a primera força en el Comitè Intercentres de Caprabo a la província de Barcelona

La UGT de Catalunya ha guanyat les eleccions sindicals celebrades ahir als 180 centres de Caprabo a tota la província de Barcelona, que suposen un total de 4.000 treballadors i treballadores. El Comitè Intercentres queda format per 11 delegats de la UGT de Catalunya, 9 de CCOO i 9 de la CGT. Respecte a les eleccions de 2002, la UGT de Catalunya ha crescut en 6 delegats i CCOO n'ha perdut 4. L'anterior Comitè estava format per 13 delegats de CCOO, 11 de FETICO i 5 de la UGT de Catalunya.

La UGT de Catalunya valora positivament l'aprovació avui al Congrés dels Diputats de la Llei de promoció de l'autonomia personal, atenció a les persones en situació de dependència i a les seves famílies, en tant que suposa un important pas endavant en el reconeixement de l'autonomia de les persones i l'atenció a la dependència com un dret universal, exigible i finançat amb fons públics. Aquesta llei recull moltes de les propostes de la UGT i compleix una de les nostres reivindicacions històriques: la creació d'un nou dret de protecció social que ampliï i complementi l'acció protectora de l'Estat i del sistema de la Seguretat Social.

La llei preveu un finançament de 12.600 milions d'euros fins el 2015 i un augment de l'ocupació i l'emersió de bona part de l'economia submergida que existeix en aquest sector, preveient-se la creació de 263.000 nous llocs de treball, sense tenir en compte les cuidadores i cuidadors familiars. A més, la llei generarà una millora de les condicions laborals d'aquests treballadors, amb la regulació, en un article específic, de la qualitat de l'ocupació.

Des de la UGT de Catalunya considerem prioritari que aquest nou sistema ofereixi uns serveis públics de qualitat i que doni cobertura a totes les persones que els necessiten, per sobre de les prestacions econòmiques, que s'han d'establir de manera excepcional. Per tant, i tenint en compte que la llei ha de començar a aplicar-se al gener de 2007, demanem al nou Govern de la Generalitat, i concretament a les Conselleries d'Acció Social i Ciutadania i de Salut, que l'atenció a les persones amb dependència i a les seves famílies sigui una prioritat.

D'altra banda, considerem que el desplegament de la nova llei al nostre país s'ha de fer sota el model català d'atenció a la dependència i d'acord a les musures recollides a l'Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana.

A Catalunya l'any 2005 s'estimava que hi havia unes 330.000 persones en situació de dependència, col·lectiu que suposa el 4,7% de la població total. Del total de persones amb dependència (persones grans i persones amb discapacitats) un 20% té una dependència greu; un 31%, severa, i el 49%, moderada.