14 Feb, 2008

Jordi Pujol: Memories i conviccions

Enviat per laurapelay 18:07 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Un altre llibre. Sí, avui us parlaré d'un altre llibre, que he tingut la gran sort de llegir aquests dies.

Mai he sigut pujolista, i quan aquest nadal el tió - que és un tronc molt savi- hem va cagar les memòries de l'ex-president vaig pensar que era un repte. I és així com vaig començar a llegir i canviar els meus prejudicis, primer de l'home i després del polític.

Sempre pots dir que has pogut estar d'acord amb l'ex-president o no hi comparteixes res, peró si que pots concloure que és una vida plena de conviccions. Conviccions pel país, per la llengua, per la cultura, per el cristianisme...ai quin temps que els polítics es movien per conviccions!

Tot estava per fer i tot era possible. Erem responsables de bastir un país i pensar el que necessitariem: una enciclopedia, un banc, un centre d'estudis...i sobretot com ell mateix narra, els sindicats, com a eina imprescindible de cohesió social...

M'ha sorprés que el president narra la creació de CDC com un partit de centreesquerres amb unes profundes arrels socials, i amb un sólid component catalanista.

Altament recomenable aquest llibre per entendre millor una de les grans figures de la Catalunya contemporània. Segurament d'aquest tipus d'homes i polítics en queden pocs.

6 Feb, 2008

LES BENIGNES

Enviat per laurapelay 14:04 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Excepcional. Aquest nadal he tingut la sort de poder llegir aquest primer llibre de Jonathan Litell i sincerament ha sigut una experiència fantàstica. Una novel·la que sense pal·liatius ens narra la 2na Guerra Mundial des de la vessant d'un comandament nazi, el Dr. Aue, un advocat molt culte que trenca tòpics i reflexiona sobre la barbàrie hitleriana, a partir de la experiència viscuda en primera persona.

Com demostra el llibre, el nazisme no era questió de 4 persones boges. Fou una doctrina, amb un cos, que transformà la mentalitat de moltíssima gent que realment creien que era el que havíen de fer, i que els portà al menyspreu de la vida humana.

Un dels millors episodis del llibre és la conversa entre el protagonista i un alt comandament comunista fet presoner. La reflexió dels totalitarismes, com atrapen les persones, les anorreen i excedeixen al pitjor de la raça humana és un episodi digne de lectura.

Sincerament, que no us espanti la llargada del llibre - 1200 pàgines- per que té quelcom d'actualitat i per apendre de la història has de saber com els que no hi comparteixes absolutament res, vàren arribar a ser el que són o foren. Aquí teniu l'inici del llibre. Tota una declaració de principis:

«Germans de l’espècie humana, permeteu-me que us expliqui com va anar. No som germans teus, em replicareu, i no ho volem saber. I sí, és cert que es tracta d’una història ben fosca, però també edifi cant, un veritable conte moral, us ho asseguro. Potser resultarà una mica llarg, això sí; al capdavall van passar moltes coses, però si és que no aneu amb massa pressa, amb una mica de sort tindreu prou temps. I a més, us toca de prop: ja veureu com us toca de prop. No us penseu que us intento convèncer de res; al capdavall, les vostres opinions són cosa vostra. Si m’he decidit a escriure, després de tots aquests anys, ha estat per posar les coses a lloc de cara a mi mateix, no de cara a vosaltres. Durant molt de temps, ens arrosseguem per aquesta terra com una eruga, a l’espera de la papallona esplèndida i diàfana que portem en nosaltres».