17 Set, 2008
OBAMA AND McCAIN 08
5 de setembre de 2008, aeroport internacional de los Angeles. Mentre espero el vol que hem tornarà de vacances, la terminal està absolutament en silenci. Tothom, pilots, tècnics, hostesses..., està pendent de les pantalles de televisió repartides al llarg del passadis. Escolten a John Mccain, en el seu discurs d’acceptació de la nominació republicana a la Casa Blanca. Dies abans, en el Death Valley de California, sopant ens haviem quedat sols en un restaurant. Tothom, nosaltres ens hi vam afegir, era davant de la TV escoltant el ja històric discurs de Denver de Barack Obama.
Explico aixó per que se'm fa impossible pensar aquesta mateixa escena a l'aeroport del Prat o a qualsevol altra punt del paÃs. Moltes vegades tenim perjudicis i només viatjant es trenquen determinats tabús
De McCain crec que el seu discurs fou monoton i avorrit. Cosa que no penso el mateix de Sara Pallin. De la necessitat virtut en quatre dies es cruspirà l'aspirant democrata i farà pivotar la campanya al seu voltant. Domina la retorica i l'escenari com ningú i es posa a l'alçada de l'americà de peu amb facilitat.
Obama, ha conseguit captivar-me. Hem vaig empassar quasi bé tot el discurs de la Convenició democrata, i vaig veure la gent absolutament il·lusionada. És capaç de parlar amb el mateix llenguatge dels americans conjugant individualisme amb responsabilitat comuna, i fer un discurs que a amèrica podem definir d'esquerres. Mai no havia sentit en un discurs d'aquest calibre parlar tantes vegades dels treballadors i treballadores. Va fer una aposta decidida i concisa per a igual treball igual salari (...is the time to keep the promise of equal pay for an equal day's work...), per les energies renovables i va esmentar els veritables herois, les persones que dia a dia lluiten per sobreviure. Obama hem va captivar igual que els seus voluntaris a qui vaig tenir la ocasió de conèixer. Esperança i il·lusió a dojo. Com va acabar el seu discurs "We cannot walk alone," mai no caminarem sols.
645 lectures
