30 Jul, 2007

Són els serveis públics!

Enviat per laurapelay 13:19 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Salvador Espriu a l'"Assaig del càntic al temple" deia que estava cansat de la seva terra i

"com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure,desvetllada i feliç! ".

Durant molts anys amb admiració ens hem emmirallat amb el Nord i durant un determinat moment de la nostra història ens han fet creure que n'èrem part. Els fons Europeus invertits a Catalunya han ajudat a millorar la nostra infrastructura i determinat moment pujolià ens autodefiní com els Quatre Motors Per Europa.Però ara, ens adonem que de Motor res de res i com un dominó tot comença a fallar: l'electricitat, la xarxa ferroviària, un port que no és competitiu, un aeroport que no és res mes que una sucursal...Aquesta és la realitat, i els catalans ens començem a desvetllar del miratge de considerar-nos un país ric, culte i feliç.

Però que s'amaga darrera de tot plegat? Com Susan George i d'altres teorics han afirmat la retirada de l'Estat, i el debat dels serveis pùblics. Quan el sindicalisme Europeu es manifestava a Brusel·les contra la Directiva Bolkestein no estava fent res més que defensar un model que dia rera dia perd terreny. El de la seguretat.Els ciutadans encara mirem els nostres representants polítics quan ens sentim insegurs per demanar-los responsabilitats. I ells han de mirar les empreses a qui han delegat la seva obligació de proveïr-nos dels serveis bàsics. Ni dretes, ni esquerres de tots colors mai han abordat els límits i les limitacions dels serveis pùblics, demanda que ara el sindicalisme europeu a través d'una Directiva de Serveis d'Interès General vol que es posi sobre el paper. Els serveis públics no són una mercaderia. Són un dret.

Aquest estiu visitarè el nord i qui sap, potser voldré quedar-me a un país amb una elevada taxa impositiva, en que esredistribueix realment.Potser allà descobrirè que com deia Espriu la gent és neta, culta, desvetllada i feliç però com tancava a l'Assaig al Càntic al temple,

" no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. "