29 Abr, 2008

Israel/Palestina: Estat de por. Final

Enviat per laurapelay 13:29 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Avui acaba aquest seguit de cròniques del que fou el viatge de la delegació de la UGT de Catalunya per Israel i Palestina. El darrer dia, l'Histadrout havia organitzat unes jornades a Beer Sheva amb sindicats dels 4 Motors i els companys del sindicat palestí. D'igual a igual i davant 400 delegats israelians tots tinguerem la paraula. Una paraula fou recurrent: shalom, pau. Perque en aquella sala, els dos líders sindicals amb veu clara i nítida apostaren per que els seus nèts no visquessin la situació actual i es vàren conjurar perque els valors de fraternitat entre els seus dos sindicats mai es perdessin. El sindicat israelià passa una part de la quota dels treballadors palestins que treballen a israel al palestí i així es compensa la injustícia històrica.

De tot el viatge hem quedo en un moment: en el check point de jericó amb soldats i tancs per tot arreu, es trobaren el Maurice, israelià i lider de l'Histadrout amb el Wahel líder de la PGFTU. S'abracaren emocionats perque feia molt de temps que no es veien, davant l'atenta mirada dels soldats palestins de l'altra cantó de la barrera. Com els hi vaig dir a la jornada de Beer Sheva i avui a les portes del 1r de maig reivindico aquesta humanitat és el patrimoni indiscutible del sindicalisme. Ni Hamàs, ni el Govern palestí ni l'israelià, ningú ens el pot pendre per que en el fons és la internacional, la pàtria dels humans.

22 Abr, 2008

Israel/Palestina:Estat de por.2na part

Enviat per laurapelay 11:49 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Per començar aquesta segona part us explicaré quelcom que pot ajudar entendre aquesta situació de por: els pares del Daniel, el nostre interpret hebreu/espanyol, vivien a Hamburg. Entre els dos tenien 7 germans i 15 nebots. Ells vàren emigrar cap a Argentina durant la segona guerra mundial. La resta de la família es va quedar i només saben que moriren gassegats a algun camp d'extermini.

Aquesta és la història recurrent pels Israelians peró els palestins en tenen una altra. Entrem a Palestina pel check point de Jericó. Ens sorprenen uns nenssoldats" armats fins les dents i cara de por, molta por. Passat el tràmit (ràpid per que som turistes amb salconduit del Ministeri de Guerra israelià) entrem a Palestina. Es nota per moltes coses: per una hipotètica frontera amb 2 soldats mal armats i dues banderes palestines, i especialment pel canvi de carretera. Passem d'una autopista perfectament esfaltada a una carretereta de 2na divisió. Aixó és Palestina. El viver de mà d'obra barata pels israelians, nens descalços i gana. Diuen que Palestina és una terra sense poble per un poble sense terra, però de poble sempre n'hi ha hagut un: el palestí que sempre s'ha vist -com els jueus- trait per algú o quelcom. Els àrabs a principis de segle començaren a vendres terres a Galilea als jueus i venent començaren a cavar la seva propia defunció. Avui ens diuen que d'esperança n'hi ha poca. Arafat per alguns lider per altres terrorista, aconseguí unificar els palestins. Després de la seva mort, Al Fatah pagà pel que alguns anomenen " partit de la corrupció"en bona part els seus actes i perdè unes eleccions que guanyà Hamàs, partit que havia aconseguit teixir una gran obra social al seu voltant. Aleshores com una espècie de despotisme il·lustrat, EEUU i Europa decidiren que els resultats electorals són respectables sempre i quan segueixin els seus paràmetres. Així tallaren el finançament de la AP i els palestins tornaren a començar la seva lluita.

Dels palestins i els jueus junts en parlaré a la tercera part d'aquest missatge.

14 Abr, 2008

Israel/Palestina: estat de por. Primera part.

Enviat per laurapelay 13:34 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

La setmana passada vaig tenir l'ocasió de participar conjuntament amb el secretari General de la UGT de Catalunya a una delegació dels 4 Motors d'Europa per Israel i Palestina. El primer que et sobta dels israelians és la quantitat de passaports que poden arribar a tenir. Tots en tenen més d'un i quasi sempre són tres o quatre. Aixó com ells mateixos diuen els genera seguretat. La història els ha ensenyat que cal tenir una sortida o un pla B per el que pugui passar. El segon que et sobta és que acaben la carrera universitària als 28 anys (quan aquí fa anys que l'has acabat). Primer fan 4 anys de servei militar i després es dediquen a visitar món. Només després començaran a pensar que volen ser de grans. En el país dels kibbutz hi ha quelcom que va deixar emprenta i es trasllada en la sensació de tenir un objectiu comú: de ser el poble elegit i autoprotegir-se en un perpetú estat de por. El poble elegit del qual es capaç tot un primer ministre com Ben Gurion de deixar el seu càrrec i anar al desert, a Sde Boker, a colonitzar-lo i donar exemple als seus compatriotes.

I la sensació d'inseguretat, els genera una por continua. El mur que han creat per separar-se dels palestins fa petit el mur de Berlin. Milers de km de mur amb passos en els quals tracten les persones com a rates. Us imagineu que per anara a la Universitat o treballar haguessiu de creuar cada cop un check point amb soldats armats fins les dents? Aquesta és la realitat dels palestins de Cisjordània. Peró dels Palestins en parlarem un altre dia...