28 Jun, 2006

QUO VADIS ITÀLIA? 2NA PART

Enviat per laurapelay 16:32 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (4) | General

Fa mesos parlava al bloc davant de les imminents eleccions a Itàlia. Patia i reflexionava sobre l'evolució d'una de les cultures més velles i proliferes del món. Mesos més tard, l'esquerra a últim minut - darrer vot-, ha guanyat i la coalició - absolutament heterogenia- d'esquerres ha guanyat. Prodi avui és president. En una reunió a Barcelona, els sindicats italians parlant sbre el futur, feien una encesa crítica al referendum que finalment s'ha celebrat aquesta setmana. Itàlia ha dit no a l'increment de comptències per les regions i del primer ministre. Aquesta posició no s'entendria sense conèixer la història d'Itàlia. Precisament aquest és un país que s'uní - a través de Garibaldi- per fer voluntàriament més força davant d'Àustria i els imperis centrals emergents. I recentment, perque la proposta la fa Bossi. H. Bossi, al principi va entusiasmar als independentistes catalans...però de seguida s'estrellà. Aquest és el persontatge que proposà torpedinar els vaixells d'immigrants....a més va inventar Padània, que és la Llombardia...un personatge que ha arribat a dir que si perdés el sí emigrava a Suïssa - diu molt d'un democrata.

Itàlia, no ha de tenir por de descentralitzar-se. Un projecte coherent ha de cedir espais de sobirania a les seves regions i així poder solidificar les seves relacions entre administració de proximitat i ciutadania. No entenc aquesta por del sindicalisme italià però comparteixo la por a l'eix del mal - Bossi/Berlusconi- que l'encapçalava.