23 Mai, 2006

La setmana passada es presentava la branca catalana de la Plataforma AHOTSAK - Veus. Ja fa temps, des de la seva presentació que vaig seguint aquestes veus de dones, que provinents de posicions ideologuiques dispars han decidit unir-se per reclamar la pau, i per dir, que tot és negociable excepte la violència. Les adherides han hagut de deixar moltíssimes premisses per el camí, especialment valent és el gest de les dones que han viscut amenaçades durant molt de temps, però que són conscients que calen gestos de generositat per ambdues parts i començar a construir de cap i de nou. Sempre he pensat, que no existeix una forma de fer i pensar de les dones, però el sorgiment d'AHOTSAK segurament hem contradiu. Tan de bo a aquestes veus, sel's uneixin moltes més veus, per que la pau està en joc.AHOTSAK Aurrera - Veus endavant!

309 lectures

10 Mai, 2006

Durant molts anys, el català ha estat vist com una llengua de resistencialisme cultural, per part del nacionalisme identitari català. La nostre llengua, va més enllà de la nostre tossuderia. I aquest és el valor afegit de l'acció de la UGT de Catalunya a favor de català. Volem tenir el dret a tenir una llengua dinàmica i rica, respectada i amb igualtat de drets, siguen el laboral un de fonamental. Per aquest motiu, cada dia tenim nous horitzons. Així doncs, el passat 9 de maig, el nostre sindicat reclamava al Parlament Europeu, el nostre dret de dirigir-nos en la nostre llengua a la Cambra que ens representa. I no ho volem pel simple fet del reconeixement - que també-, internacional. Ho demanem com un dret de tots i totes els ciutadans de dirigir-se en la seva pròpia llengua - sigui la que sigui-, als seus representants. Així el vincle entre representant i representat és fa més fort. A ningú l'hi entra el cap, que la 8ena llengua més parlada de la UE no sigui oficial i en canvi el maltés amb uns quants centenars de milers de parlants ho sigui.

Per aquest motiu us vull demanar que us afegiu a la campanya Volem el català a la UE a través de la pàgina web www.ugtcatalunya.cat.

2898 lectures

8 Mai, 2006

Segueixo amb esperança els canvis polítics d'Amèrica Llatina. Lula, Tàvare, i per fi Evo. La política són símbols i gestos i aquest home hem genera confiança. Durant molts anys l'administració americana a manipulat sistemàticament el mapa polític de llatinoamèrica pel seu pròpi benefici. Ara no es pot criticar que algú com Evo, intenti manipular i agafar les regnes del seu país per atendre les necessitats dels més necessitats. Per l'or negre, s'estan bombardegant països sencers, pel benefici del consens de Washington. Com es pot culpar algú d'intentar controlar els seus recursos pel benefici dels seus pròpis habitants? Tot polític ha de generar confiança al seu poble i donar-l'hi seguretat. Hi ha qui ho fa declarant la guerra i hi ha qui declara la guerra a la pobresa. Que ningú s'equivoqui. A Bolívia, no hi ha hagut nacionalització. Hi ha control del Govern, dels recursos pròpis del país per que generin riquesa a la població més pobre d'Amèrica Llatina.

244 lectures