6 Feb, 2008

LES BENIGNES

Enviat per laurapelay 14:04 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (0) | General

Excepcional. Aquest nadal he tingut la sort de poder llegir aquest primer llibre de Jonathan Litell i sincerament ha sigut una experiència fantàstica. Una novel·la que sense pal·liatius ens narra la 2na Guerra Mundial des de la vessant d'un comandament nazi, el Dr. Aue, un advocat molt culte que trenca tòpics i reflexiona sobre la barbàrie hitleriana, a partir de la experiència viscuda en primera persona.

Com demostra el llibre, el nazisme no era questió de 4 persones boges. Fou una doctrina, amb un cos, que transformà la mentalitat de moltíssima gent que realment creien que era el que havíen de fer, i que els portà al menyspreu de la vida humana.

Un dels millors episodis del llibre és la conversa entre el protagonista i un alt comandament comunista fet presoner. La reflexió dels totalitarismes, com atrapen les persones, les anorreen i excedeixen al pitjor de la raça humana és un episodi digne de lectura.

Sincerament, que no us espanti la llargada del llibre - 1200 pàgines- per que té quelcom d'actualitat i per apendre de la història has de saber com els que no hi comparteixes absolutament res, vàren arribar a ser el que són o foren. Aquí teniu l'inici del llibre. Tota una declaració de principis:

«Germans de l’espècie humana, permeteu-me que us expliqui com va anar. No som germans teus, em replicareu, i no ho volem saber. I sí, és cert que es tracta d’una història ben fosca, però també edifi cant, un veritable conte moral, us ho asseguro. Potser resultarà una mica llarg, això sí; al capdavall van passar moltes coses, però si és que no aneu amb massa pressa, amb una mica de sort tindreu prou temps. I a més, us toca de prop: ja veureu com us toca de prop. No us penseu que us intento convèncer de res; al capdavall, les vostres opinions són cosa vostra. Si m’he decidit a escriure, després de tots aquests anys, ha estat per posar les coses a lloc de cara a mi mateix, no de cara a vosaltres. Durant molt de temps, ens arrosseguem per aquesta terra com una eruga, a l’espera de la papallona esplèndida i diàfana que portem en nosaltres».