30 Gen, 2007

He adaptat el "template" darkfire per a que sigui una mica més UGETISTA podeu veure com queda al blog de Comunicació i el teniu tots per si us agrada més que l'opció genèrica.

780 lectures

22 Gen, 2007

Si us heu fixa't alguns teniu al blog, al costat dret un munt de paraules, amb gruixos diferents. Aquest llistat és el “núvol de paraules més utilitzades en les darreres entrades del blog�. Amb això pot un usuari que entri veure de que estas parlant amb més asiduitat, encara que hem d'afinar-ho una mica per a que discrimini paraules que en català i en castellà són molt utilitzades sense aportar-hi contingut específic (preposicions, articles).

Per altre banda també podeu obrir enquestes als vostres blogs, a través de l'eina de Gestió teniu una casella més d'enquestes on podeu obrir enquestes de sel·lecció simple com la que veieu de prova al meu blog.

Pel moment aquests dos nous serveis només es troben operatius per al “template� ugetista, encara que el més aviat possible crearem “templates� nous per a que podeu utilitzar tots els serveis de la blogosfera sindical sense cap problema i poder escollir entre els que més us agradi.

812 lectures

16 Gen, 2007

Hem decidit posar els convenis laborals en obert, sense necessitat de registre a la web de la UGT de Catalunya.

815 lectures

15 Gen, 2007

Aquest dilluns hem hagut de restaurar la blogosfera sindical degut a un error greu en la nostra base de dades. Es posible que s'hagi perdut part de l'informació realitzada entre aquest divendres i el dilluns. Si es així us demano disculpes, però calia fer aquesta restauració per a recuperar la blogosfera sindicali operativa.


650 lectures

8 Gen, 2007

La UGT de Catalunya s'ha desmarcat amb una proposta per pujar els salaris més baixos per a que per conveni cap salari estigui per sota dels 1000 €/bruts mensuals, fet que milloraria els salaris més baixos i les economíes personals de 300.000 treballadors de Catalunya.

Aquesta mesura no és nova, ja es van acordar pujades de salari del 15% en un any en el conveni de seguretat privada ja que els salaris en aquest sector es troben molt i molt baixos. En principi les objeccions que es solen fer a aquestes mesures és que la contenció salarial és necessària per dos motius:

1. Uns increments salarials poden ser generadors d'inflació, fet que perjudica a les butxaques de tothom, assalariats inclosos.

2. Salaris molt alts poden provocar que no es puguin generar alts nivells de contractació.

Bé, això, com tot en economia són normes generals que funcionen amb un cert grau de veritat en models simplificats. Ara avuí per avuí, també cal dir que segons estudis recopilats per Esping-Andersen, és molt més dolent un sistema on un sector ampli però no majoritari de la població té uns ingresos més alts (per tenir més representació sindical o bé perquè els ingresos d'altres víes són més grans) i una altre menys beneficiada, ja que els sectors on es produeixen més pujades salarials ajuden a aquesta inflació, mentre que els que no tenen aquesta pujada salarial han de pagar sense beneficiar-se de salaris més alts.

A Catalunya fa temps que es parla del mercat laboral dual, on es troba la gent que normalment treballa al sector serveis de menys valors afegit, amb alta temporalitat i baixos salaris i la gent que treballa més segura i amb sous molt més alts. El fet és que el salari mitjà a Catalunya boreja els 20.000 € anuals/bruts, mentre que no és molt extrany que hi hagi gent que cobri 8.000 € anuals bruts o menys. El SMI anual són uns 6.500-6.800 euros bruts anuals, no arriba ni tan sols al 35% del salari mitjà. Un salari per conveni mínim de 12.000 € apujaria el salari mitjà entre 2.000 i 4.000 €, possant-lo a 22.000 – 24.000 €, i amb un salari mínim real de 12.000 € (en la frontera del 50% que segons dades empíriques es considera l'òptim per maximitzar la reducció del poder monopsonístic de l'empleador i evitar els efectes de destrucció d'ocupació.

Aprofundint més, Catalunya i Espanya ha sigut inflacionista en plena moderació salarial, entre d'altres perquè tenim molt bones dades econòmiques i s'ha creat molta ocupació que ha escalfat l'economia. Es suposa que les mesures de pujar els tipus d'interés farà que s'aturi l'inflació, i que els salaris han anat darrera de la inflació: es negocien sota l'inflació real o la prevista de l'any i no a l'inrevés... estratègia que ha provocat que es perdés poder adquisitiu a tots els sectors, alguns amb més o menys capacitat. Els salaris reals mitjans han pujat menys que la inflació en canvi els beneficis empresarials no. Dir que la causa de la inflació són els salaris és negar com funciona la negociació col·lectiva i intentar que el petit (el treballador asalariat dels sectors que menys paguen) pagui amb les conseqüències negatives d'una economia escalfada que dona molt bons dividens i beneficis però que retorna salaris baixos i inflació alta. El que es pugin els salaris de la gent que menys cobra no provocarà l'efecte inflacionista tant massiu que alguns neolliberals o editorials com la del Mundo vaticinen. De fet, a algú li caldria llegir una miqueta a Galbraith i veure com la inflació forma part de la realitat econòmica d'uns sistemes econòmics abocats a un creixement de l'economia i de la producció.

Encara que l'efecte de l'inflació poguès notar-se, fins i tot encara i així, no és sostenible que altres efectes inflacionistes (com els beneficis creixents de l'empresariat o un sector de l'ensenyament privat a Catalunya molt alt que fa que els preus de l'ensenyament siguin una dels apartats més inflacionistes o la presència d'un negoci del turisme que és bó per l'economía però que també hi és inflacionista o l'entrada de molts calers dels que hi tenen beneficis dels negocis inmobiliaris o la mateixa bombolla especulativa inmobiliaria) no es considerin onerosos, entre d'altres perquè els provoca la gent que més calers té, i en canvi els suposats efectes terribles dels que menys tenen siguin considerats perillosísims (quan per exemple el grup d'experts que va tractar el diferencial de l'IPC català no va trobar cap relació dels salaris més alts catalans en aquesta variable infalcionista). Estaríem carregant sobre el que menys cobra només la part negativa del pastís i estaríem negant-nos a aceptar-hi que ells puguin provocar algún petit efecte inflacionista per poder garantir un poder adquisitiu una mica més alt. És a dir la llei de l'embut. És més oneròs quan es contempla que els ingresos dels directius han pujat constantment molt per sobre (al voltant del doble) del que han pujat els preus, i els salaris dels directius han pujat molt fins i tot en les empreses on els beneficis no ho justifiquen. Mentre els treballadors han patit congelacions salarials, pujades de salaris més baixes que l'IPC, els directius han aconseguit equiparar els seus salaris als dels homòlegs de la UE 15. No és lògic que tinguin salaris com els dels directius irlandesos i en canvi alertin de l'efecte inflacionista dels menys afavorits. Cap editorial de El Mundo declama en contra de la pujada arbitraria que els propis directius fan dels seus salaris per l'efecte inflacionista, això només té un tipus de resposta: hipocresia i falta d'honestitat intelectual.

Per altre banda la crítica a la destrucció d'ocupació o la no creació degut a uns salaris més alts, no es sostenible. Hi ha models com el de l'empleador monopsonista i de fet el model de relacions laborals sota el que ens regim ho considera així (fins i tot al molt lliberal d'EEUU) al considera que la negociació col·lectiva permet retallar el poder monopsonista de l'empleador i per tant fer més eficaç el mercat i les dades per al nostre entorn diuen que salaris mínims reals o legals del voltant del 50% del salari mitjà són els que optimitzen tots els valors. Els empleadors de molts sectors s'estan queixant de que no troben treballadors pels baixos salaris, perquè no ofereixen més alts?, per llei poden, un conveni pot dir que un vigilant ha de cobrar 800 €, però un empresari li pot pagar més, la negociació col·lectiva només marca els mínims, perquè no ho fà?, bé hi ha motius que formen part de la cultura del treball... l'empresari català i l'espanyol, en general, és capaç de no contractar un treballador i distribuir aquesta càrrega entre la resta encara que això suposi una reducció dels ingressos degut a un decaiment de la productivitat, no es preocupa massa, a grans aspectes les pèrdues són molt negligibles, preferiria tenir un treballador cobrant 600 € i cobrint el lloc però no li preocupa esperar un parell de mesos fins trobar-ne ún. A més l'empleador, sobretot amb els treballadors que menys salari tenen exerceixen com a empleador monopsonístic, saben que al final el treballador haurà de claudicar si no treballa amb ell per 600 € difícilment trobarà algú que li pagui més, i es dona que hi ha ofertes que es fan amb salaris més baixos que es triguen en cobrir i no passa res, encara que els posibles treballadors siguin excasos.

De fet el mercat de treball és una mica diferent del de botons. Per poder competir en igualtat oferta i demanda cal que la capacitat de negociació sigui molt semblant, el nivell d'informació sigui equivalent i que la capacitat de “retenir un servei o un bé fins aconseguir el que es creu preu just� sigui semblant. L'empresari, per percepció i també per raons objectives, pot mantenir una pèrdua temporal d'uns beneficis de la feina d'un treballador que el treballador, i més els que demanden els treballs amb menys valor afegit, no poden, o treballen o els seus ingresos decauen dramàticament. De fet, aquests empresaris que es queixen de que no troben treballadors als salaris que hi donen no els pugen perquè fer-ho trencaria uns beneficis més a llarg termini. Sacrifiquen beneficis no guanyats per uns beneficis futurs, saben que poden aguantar no guanyar durant dos mesos per pagar menys als nous contractats (i als que ja es troben a l'empresa) i en poc temps amortitzen amb uns salaris més baixos aquesta pèrdua de beneficis no realitzats. El fet és que el poder monopsonístic de l'empleador li fa tenir aquest comportament que a priori podria semblar contrari a la lògica.

Per altre banda una pujada dels salaris més baixos el que fa és incrementar el reclutament de població activa i de treballadors que tenen un cost social molt alt (per exemple persones que tenen a la seva cura una persona dependent té un gran cost d'oportunitat i no treballarà per 4 duros, ja que li costaria molt més substituïr l'atenció i serveis que hi donen a través de la institució familiar), que en general són els treballadors que sota les lleis de mercat (monopsonista, per cert, per tant no totalment en plena competència), cobren menys.

És a dir, aquesta mesura no només no provocaria atur (tal i com les dades empíriques sobre els SMI reals o per llei indiquen que es dona a molts païssos de la UE) sinò que fins i tot ajudaria a generar més ocupació i fer que als empresaris no els hi costés tant trobar treballadors.

Ara bé, això el que sí provoca és invertir una mica la tendència de que la proporció de la masa salarial té menys pés respecte als beneficis, mentre que el conjunt dels salaris ha crescut per sota del PIB com veiem a la gràfica d'aquí baix, els beneficis empresarials ho ha fet per sobre, reduint la part del pastís total de salaris amb els beneficis. Això trenca part del poder monopsonístic dels empresaris, afegeix més equitat al repartiment dels beneficis empresarials i això sí que afecta als interesos de la classe dominant, interesos que són els que realment fan oposar-se a aquesta mesura no suposats efectes econòmics greus.

La UGT per cert ha encetat un nou debat a la web de la UGT de Catalunya (www.ugt.cat) per tractar la proposta. Per accedir al debat ho pots fer al següent enllaç

786 lectures

4 Gen, 2007

Hem encetat un nou debat a la web de la UGT de Catalunya (www.ugt.cat) per tractar la proposta que ha realitzat el secretari general de la UGT de Catalunya per a que cap salari estitui per sota dels 1.000€ bruts mensuals. Aquest és un canvi esencial en la política de contenció salarial que ha marcat la negociació col·lectiva de les darreres dècades, com a mínim respecte el salari més baixos, encara que no és la primera ja que alguns sectors com el de la seguretat privada han tingut pujades salarials en un any del 15% per ser aquests salaris extremadament baixos.

Per accedir al debat ho pots fer al següent enllaç

561 lectures