8 Gen, 2007
Canvis en la negociaci贸 col路lectiva a Catalunya i Espanya: els sindicats comencen a demanar salaris per sobre de l'IPC
La UGT de Catalunya s'ha desmarcat amb una proposta per pujar els salaris m茅s baixos per a que per conveni cap salari estigui per sota dels 1000 鈧/bruts mensuals, fet que milloraria els salaris m茅s baixos i les econom铆es personals de 300.000 treballadors de Catalunya.
Aquesta mesura no 茅s nova, ja es van acordar pujades de salari del 15% en un any en el conveni de seguretat privada ja que els salaris en aquest sector es troben molt i molt baixos. En principi les objeccions que es solen fer a aquestes mesures 茅s que la contenci贸 salarial 茅s necess脿ria per dos motius:
-
Uns increments salarials poden ser generadors d'inflaci贸, fet que perjudica a les butxaques de tothom, assalariats inclosos.
-
Salaris molt alts poden provocar que no es puguin generar alts nivells de contractaci贸.
B茅, aix貌, com tot en economia s贸n normes generals que funcionen amb un cert grau de veritat en models simplificats. Ara avu铆 per avu铆, tamb茅 cal dir que segons estudis recopilats per Esping-Andersen, 茅s molt m茅s dolent un sistema on un sector ampli per貌 no majoritari de la poblaci贸 t茅 uns ingresos m茅s alts (per tenir m茅s representaci贸 sindical o b茅 perqu猫 els ingresos d'altres v铆es s贸n m茅s grans) i una altre menys beneficiada, ja que els sectors on es produeixen m茅s pujades salarials ajuden a aquesta inflaci贸, mentre que els que no tenen aquesta pujada salarial han de pagar sense beneficiar-se de salaris m茅s alts.
A
Catalunya fa temps que es parla del mercat laboral dual, on es troba la
gent que normalment treballa al sector serveis de menys valors afegit,
amb alta temporalitat i baixos salaris i la gent que treballa m茅s
segura i amb sous molt m茅s alts. El fet 茅s que el salari mitj脿 a
Catalunya boreja els 20.000 鈧 anuals/bruts, mentre que no 茅s molt
extrany que hi hagi gent que cobri 8.000 鈧 anuals bruts o menys. El SMI
anual s贸n uns 6.500-6.800 euros bruts anuals, no arriba ni tan sols al
35% del salari mitj脿. Un salari per conveni m铆nim de 12.000 鈧 apujaria
el salari mitj脿 entre 2.000 i 4.000 鈧, possant-lo a 22.000 鈥 24.000 鈧,
i amb un salari m铆nim real de 12.000 鈧 (en la frontera del 50% que
segons dades emp铆riques es considera l'貌ptim per maximitzar la reducci贸
del poder monopson铆stic de l'empleador i evitar els efectes de
destrucci贸 d'ocupaci贸
.
Aprofundint m茅s, Catalunya i Espanya ha sigut inflacionista en plena moderaci贸 salarial, entre d'altres perqu猫 tenim molt bones dades econ貌miques i s'ha creat molta ocupaci贸 que ha escalfat l'economia. Es suposa que les mesures de pujar els tipus d'inter茅s far脿 que s'aturi l'inflaci贸, i que els salaris han anat darrera de la inflaci贸: es negocien sota l'inflaci贸 real o la prevista de l'any i no a l'inrev茅s... estrat猫gia que ha provocat que es perd茅s poder adquisitiu a tots els sectors, alguns amb m茅s o menys capacitat. Els salaris reals mitjans han pujat menys que la inflaci贸 en canvi els beneficis empresarials no. Dir que la causa de la inflaci贸 s贸n els salaris 茅s negar com funciona la negociaci贸 col路lectiva i intentar que el petit (el treballador asalariat dels sectors que menys paguen) pagui amb les conseq眉猫ncies negatives d'una economia escalfada que dona molt bons dividens i beneficis per貌 que retorna salaris baixos i inflaci贸 alta. El que es pugin els salaris de la gent que menys cobra no provocar脿 l'efecte inflacionista tant massiu que alguns neolliberals o editorials com la del Mundo vaticinen. De fet, a alg煤 li caldria llegir una miqueta a Galbraith i veure com la inflaci贸 forma part de la realitat econ貌mica d'uns sistemes econ貌mics abocats a un creixement de l'economia i de la producci贸.
Encara que l'efecte de l'inflaci贸 pogu猫s notar-se, fins i tot encara i aix铆, no 茅s sostenible que altres efectes inflacionistes (com els beneficis creixents de l'empresariat o un sector de l'ensenyament privat a Catalunya molt alt que fa que els preus de l'ensenyament siguin una dels apartats m茅s inflacionistes o la pres猫ncia d'un negoci del turisme que 茅s b贸 per l'econom铆a per貌 que tamb茅 hi 茅s inflacionista o l'entrada de molts calers dels que hi tenen beneficis dels negocis inmobiliaris o la mateixa bombolla especulativa inmobiliaria) no es considerin onerosos, entre d'altres perqu猫 els provoca la gent que m茅s calers t茅, i en canvi els suposats efectes terribles dels que menys tenen siguin considerats perillos铆sims (quan per exemple el grup d'experts que va tractar el diferencial de l'IPC catal脿 no va trobar cap relaci贸 dels salaris m茅s alts catalans en aquesta variable infalcionista). Estar铆em carregant sobre el que menys cobra nom茅s la part negativa del past铆s i estar铆em negant-nos a aceptar-hi que ells puguin provocar alg煤n petit efecte inflacionista per poder garantir un poder adquisitiu una mica m茅s alt. 脡s a dir la llei de l'embut. 脡s m茅s oner貌s quan es contempla que els ingresos dels directius han pujat constantment molt per sobre (al voltant del doble) del que han pujat els preus, i els salaris dels directius han pujat molt fins i tot en les empreses on els beneficis no ho justifiquen. Mentre els treballadors han patit congelacions salarials, pujades de salaris m茅s baixes que l'IPC, els directius han aconseguit equiparar els seus salaris als dels hom貌legs de la UE 15. No 茅s l貌gic que tinguin salaris com els dels directius irlandesos i en canvi alertin de l'efecte inflacionista dels menys afavorits. Cap editorial de El Mundo declama en contra de la pujada arbitraria que els propis directius fan dels seus salaris per l'efecte inflacionista, aix貌 nom茅s t茅 un tipus de resposta: hipocresia i falta d'honestitat intelectual.
Per altre banda la cr铆tica a la destrucci贸 d'ocupaci贸 o la no creaci贸 degut a uns salaris m茅s alts, no es sostenible. Hi ha models com el de l'empleador monopsonista i de fet el model de relacions laborals sota el que ens regim ho considera aix铆 (fins i tot al molt lliberal d'EEUU) al considera que la negociaci贸 col路lectiva permet retallar el poder monopsonista de l'empleador i per tant fer m茅s efica莽 el mercat i les dades per al nostre entorn diuen que salaris m铆nims reals o legals del voltant del 50% del salari mitj脿 s贸n els que optimitzen tots els valors. Els empleadors de molts sectors s'estan queixant de que no troben treballadors pels baixos salaris, perqu猫 no ofereixen m茅s alts?, per llei poden, un conveni pot dir que un vigilant ha de cobrar 800 鈧, per貌 un empresari li pot pagar m茅s, la negociaci贸 col路lectiva nom茅s marca els m铆nims, perqu猫 no ho f脿?, b茅 hi ha motius que formen part de la cultura del treball... l'empresari catal脿 i l'espanyol, en general, 茅s capa莽 de no contractar un treballador i distribuir aquesta c脿rrega entre la resta encara que aix貌 suposi una reducci贸 dels ingressos degut a un decaiment de la productivitat, no es preocupa massa, a grans aspectes les p猫rdues s贸n molt negligibles, preferiria tenir un treballador cobrant 600 鈧 i cobrint el lloc per貌 no li preocupa esperar un parell de mesos fins trobar-ne 煤n. A m茅s l'empleador, sobretot amb els treballadors que menys salari tenen exerceixen com a empleador monopson铆stic, saben que al final el treballador haur脿 de claudicar si no treballa amb ell per 600 鈧 dif铆cilment trobar脿 alg煤 que li pagui m茅s, i es dona que hi ha ofertes que es fan amb salaris m茅s baixos que es triguen en cobrir i no passa res, encara que els posibles treballadors siguin excasos.
De fet el mercat de treball 茅s una mica diferent del de botons. Per poder competir en igualtat oferta i demanda cal que la capacitat de negociaci贸 sigui molt semblant, el nivell d'informaci贸 sigui equivalent i que la capacitat de 鈥渞etenir un servei o un b茅 fins aconseguir el que es creu preu just鈥 sigui semblant. L'empresari, per percepci贸 i tamb茅 per raons objectives, pot mantenir una p猫rdua temporal d'uns beneficis de la feina d'un treballador que el treballador, i m茅s els que demanden els treballs amb menys valor afegit, no poden, o treballen o els seus ingresos decauen dram脿ticament. De fet, aquests empresaris que es queixen de que no troben treballadors als salaris que hi donen no els pugen perqu猫 fer-ho trencaria uns beneficis m茅s a llarg termini. Sacrifiquen beneficis no guanyats per uns beneficis futurs, saben que poden aguantar no guanyar durant dos mesos per pagar menys als nous contractats (i als que ja es troben a l'empresa) i en poc temps amortitzen amb uns salaris m茅s baixos aquesta p猫rdua de beneficis no realitzats. El fet 茅s que el poder monopson铆stic de l'empleador li fa tenir aquest comportament que a priori podria semblar contrari a la l貌gica.
Per altre banda una pujada dels salaris m茅s baixos el que fa 茅s incrementar el reclutament de poblaci贸 activa i de treballadors que tenen un cost social molt alt (per exemple persones que tenen a la seva cura una persona dependent t茅 un gran cost d'oportunitat i no treballar脿 per 4 duros, ja que li costaria molt m茅s substitu茂r l'atenci贸 i serveis que hi donen a trav茅s de la instituci贸 familiar), que en general s贸n els treballadors que sota les lleis de mercat (monopsonista, per cert, per tant no totalment en plena compet猫ncia), cobren menys.
脡s a dir, aquesta mesura no nom茅s no provocaria atur (tal i com les dades emp铆riques sobre els SMI reals o per llei indiquen que es dona a molts pa茂ssos de la UE) sin貌 que fins i tot ajudaria a generar m茅s ocupaci贸 i fer que als empresaris no els hi cost茅s tant trobar treballadors.
Ara b茅, aix貌 el que s铆 provoca 茅s invertir una mica la tend猫ncia de que la proporci贸 de la masa salarial t茅 menys p茅s respecte als beneficis, mentre que el conjunt dels salaris ha crescut per sota del PIB com veiem a la gr脿fica d'aqu铆 baix, els beneficis empresarials ho ha fet per sobre, reduint la part del past铆s total de salaris amb els beneficis. Aix貌 trenca part del poder monopson铆stic dels empresaris, afegeix m茅s equitat al repartiment dels beneficis empresarials i aix貌 s铆 que afecta als interesos de la classe dominant, interesos que s贸n els que realment fan oposar-se a aquesta mesura no suposats efectes econ貌mics greus.
La UGT per cert ha encetat un nou debat a la web de la UGT de Catalunya (www.ugt.cat) per tractar la proposta. Per accedir al debat ho pots fer al seg眉ent enlla莽
210 lectures
