26.11.08

(5) Estem a Amberes

Post in General at 18:37 : Lectures¸ (535)



5ª part de les memòries de L´Avi Enric:


Situem l´escenari, recordeu que ara estem a Amberes, Bèlgica;



A casa d´aqueix bon home, desprès el tercer dia d´estar a la seva casa varen venir dos companys de la resistència belga, i varem parlar de la situació en la que nosaltres ens trobàvem a n´aquell moment, y del que nosaltres dos volíem, i el que ells ens podien oferir per ajudar-nos a nosaltres.



A n´el meu amic jueu li varen dir que el vindrien a veure uns amics de l´ajuda a n´els jueus, i dos dies després es varen presentar allà, i la resposta que van portar aquells homes, va ser aquesta: "que a n´ell si que el podrien ajudar, però que en canvi a mi no, doncs que ells no hi podien pas fer res, perquè jo no era pas jueu".



Però l´amic de la casa, em va dir: "que jo, no tingues cap preocupació, i que ja veurien com podrien ajudar-me", i desprès d´esperar tres dies més, varen venir uns altres dos companys, i em varen preguntar a mi: "i tu que vols realment, tornar a Espanya? o que és el que tu vols fer?", la meva resposta va ser tot de seguida, no m´ho vaig pas pensar massa, i vaig respondre: "que no, que el que jo volia, era anar a França per integrar-me á la Resistència Francesa, per a poder ajudar i lluitar entre tots plegats".








Aquells dos homes, em varen respondre, que mot bé, que m´ajudarien a aconseguir el que jo tenia decidit, i que la setmana següent, un camió carregat de llegums sortiria del "Gran Mercat", per portar una carrega de caixes de llegums a Lille, França. Peró que primer em tenien de portar al Gran Mercat, i que ho faríem d´aquesta manera: "un contacte amic, arribaria amb una bicicleta per la matinada, i que d´aquesta manera em portarien fins el Gran Mercat".


I així va ser, i va venir l´home esperat a buscar-me amb una bicicleta. Aquell senyor portava la bicicleta, i jo anava tot assegut en el quadre, van dir-me que en arribar i hauria uns homes amics, carregant tot de caixes, i que jo sense dir res de res, agafés una caixa cada vegada com si formés part del grup que les carregava al camió, i que ells ja em dirien el moment de quan tindria jo de pujar a n´aquell camió, i que em posarien part de les caixes al voltant meu per tapar aquell espai que jo ocupava, i així poder amagar-me bé, i que tingués paciència fins a arribar a Lille, que era allà on descarregarien el camió, i que quan arribéssim, calia fer tot a l´inversa que per pujar al camió. Allà jo tindria que agafar una caixa i junt amb ells anar buidant el camió, i finalment, tot dissimuladament un d´ells em faria un petit senyal, i jo aniria a casa seva amb ell.



Així ho vam fer, i tot va anar molt bé, tal i com teníem previst, aquella mateixa nit, ja va venir un amic de la colla, i ell em va portar fins a casa seva, i el dia següent viatjaríem d´amagat fins a Lisieux, a Normandia. Allà ja estaven al corrent de tot, per fer que jo m´integrés a n´el grup dels companys emplaçats a l´indret de Castillon en Auge á 18 Km. de Livarot , el grup estava format per un valencià, un polonès, i tres francesos, per cobrir tota la regió, com era Sainte Margarite de Viette, Mezidon i tots aquells poblets.





El nostre responsable que era un francès, anava de tant en tant cap a Livarot, i allà ell tenia previst de trobar-se amb algú, i rebre les ordres del que com a colla, els que ens comandaven de més amunt, esperaven de nosaltres que portéssim a cap l´acció, una acció encomanada i concreta, portada fins a l´última consecució dels seus fins per tal d´aconseguir el que es pretenia, i que generalment consistia en fer sabotatge a les vies del tren, per fer descarrilar els trens que portaven el material de guerra divers, canons, tancs, municions, camions i tot el que tenia com a destí, la costa, també altres coses que ara no vull explicar massa, ja que son coses que fan fer totes les guerres, i que veritablement no és pas gens agradable de recordar per mi.

Fen aqueixes feines, ens amagàvem en els rebosts de les cases d´alguns camperols, i en d´altres ocasions, també, moltes vegades segons el que ens calia fer, ens quedàvem en els bosquets, amagats per allà, sempre ocults de la claror diürna, per a poder sortir a les nits, i treballar amb la complicitat del vel nocturn de la fosca, lògicament els pagesos ens tractaven sempre molt bé, i sempre buscaven de treu-rens la gana, una gana que moltes vegades teníem d´arrossegar amb penes i treballs.


Aquells camperols sempre contents d´ajudar-nos i col·laborar amb nosaltres, ja que ells ens reconeixien la lluita que fèiem, i també se la feien seva aquella lluita, era la lluita per treure els ocupants alemanys, i tots qui més qui menys ja començàvem a saber de les atrocitats que es feien, malauradament nosaltres també fèiem lo nostre mal, encara que sigués per defensar de l´ocupació aquella França ocupada en contra dels alemanys nazis.


Son coses tant desagradables de recordar, que de moment em sembla que prefereixo deixar-ho així, i més endavant si el temps m´afavoreix, jo ja seguiré obrint la meva memòria, i explicant moltes coses més, unes coses bones i d´altres que, potser no ho son tant de bones, però cregueu que sempre amb la idea de fer que els joves d´avui sàpiguen de les atrocitats que varem passar per gaudir avui tots plegats, una mica millor de la pau i de la vida.

Fins a la pròxima, si Déu vol, estimats amics...!!!