Revista Aut�noms.com

Ajuda especial de 425 � mensuals pels aut�noms en atur a Catalunya a proposta de la CTAC

Despr�s de m�s un any de reivindicaci� de la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC), el Consell de Govern de la Generalitat ha aprovat una Ajuda Temporal Extraordin�ria (ATE) com a prestaci� de desocupaci� d�emerg�ncia per als aut�noms en situaci� d�atur que no percebin els ingressos. La xifra ascendeix a 425 euros mensuals amb una durada m�xima de sis mesos. Aquesta mesura forma part de les trenta mesures del pacte anticrisi que es firmar� amb els agents socials de Catalunya.

Els beneficiaris hauran d�estar inscrits com a demandants d�ocupaci� durant sis mesos, tenir un per�ode cotitzat d�almenys tres anys i no disposar de recursos econ�mics suficients dins de la unitat de conviv�ncia.

L� ATE tindr� un pressupost pel proper exercici de 13 milions de euros, dels quals un part es dedicar� a l�orientaci� per l�autoocupaci�.

Salvador Duarte, president de la CTAC, ha valorat molt positivament la consecuci� d�aquest sistema d�ajudes que s�uneix a altres ja aprovats en algunes Comunitats Aut�nomes, com es el cas de Castilla la Mancha i Euskadi, i que sense cap mena de dubte son un exemple per a la resta de les administracions.

En el conjunt de l�Estat durant el 2009 s�han perdut m�s de 148.000 llocs de treball al r�gim d�aut�noms. A Catalunya la xifra arriba a 28.543, que representa quasi el 20% del total.

L'Ajuntament de Gav� i la CTAC signen un conveni de suport als aut�noms i emprenedors

Els t�cnics municipals podran resoldre dubtes a trav�s de l'Oficina T�cnica de la CTAC

El passat 1 de desembre va tenir lloc l'acte protocol�lari de la signatura d'un nou conveni entre la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC) i l'Ajuntament de Gav�. L'acord va ser el colof� despr�s de diverses reunions entre l'organitzaci� d'aut�noms i el consistori per a referendar un acord s�lid amb voluntat de donar suport als emprenedors i aut�noms de Gav�.

L'acte el va presidir l'alcalde de Gav�, Joaquim Balsera, i hi van participar el regidor de Promoci� Econ�mica, Laura Barrufet, gerent d'IMPAC, entre altres. Per part de la CTAC va signar el conveni el seu president, Salvador Duarte, acompanyat pel gerent, Alexis Serra. En aquest acte hi van tenir acc�s els mitjans de comunicaci�.

L'acord compromet la CTAC a desenvolupar un conjunt d'activitats divulgatives i formatives per ajudar el conjunt d'aut�noms i emprenedors de Gav�. Cal destacar el suport que far� l'Oficina T�cnica de la CTAC per als t�cnics en aquells casos puntuals que es necessiti.

Per a l'alcalde de Gav�, Joaquim Balsera, l'acord simbolitza una clara voluntat de donar la m�xima atenci� a un col�lectiu creador de riquesa. Per al president de la CTAC, Salvador Duarte, l'acord �s fruit d'un llarg treball que fa temps que desenvolupa la CTAC i que ha perm�s que sigui un clar referent, no sols per a la defensa dels treballadors aut�noms, sin� per donar una bona atenci� a tots aquells que volen emprendre una activitat i per a tots aquells que vulguin continuar consolidant i enfortint els seus projectes professionals.

La CTAC celebra a Redessa una jornada farcida de ponents de primer nivell amb l'assist�ncia de l'alcalde de la ciutat.

Davant d'un p�blic divers, representants d'associacions, nous emprenedors i aut�noms amb una llarga traject�ria, es va celebrar una jornada d'alt contingut t�cnic i pol�tic. La jornada es va centrar en les noves perspectives centrades des de la promulgaci� de la nova Llei de l'Estatut del Treball Aut�nom i sobretot en un dels punts m�s esperats per al conjunt d'aut�noms de l'Estat. La prestaci� pel cessament d'activitat. Va ser el director general de Treball Aut�nom, Juan Jos� Barrera, l'encarregat de manifestar els punts m�s interessants de l'avui avantprojecte de Llei. Barrera va posar en relleu la tasca del treball aut�nom a l'Estat espanyol i el paper que ha desenvolupat en els �ltims anys l'executiu en aquesta mat�ria. Abans, la directora de l'Oficina T�cnica de CTAC, Ana Estrella Villares va fer una brillant dissertaci� sobre el treball aut�nom en l'actualitat. La Jornada s'havia iniciat amb el parlament de l'alcalde de Reus, fent refer�ncia a la llarga traject�ria de l'Ajuntament de Reus en les pol�tiques de foment als emprenedors. Reus �s una ciutat referent en les pol�tiques municipals de suport als aut�noms i emprenedors del conjunt de Catalunya. Per la seva banda, el secretari general de la UGT a les comarques de Tarragona, Jordi Salvador, va parlar del bon enteniment entre la UGT de Tarragona i la CTAC. La jornada es va tancar amb la participaci� de Sebasti�n Reyna, que va fer una proposta sobre quins han de ser els nous plantejaments per als aut�noms i va dir que espera una bona llei de prestaci� de cessament d'activitat quan passi tots els tr�mits parlamentaris. Per la seva banda, la directora general de Treball Aut�nom del Govern catal�, Mireia Franch, es va referir a la import�ncia de fer cultura emprenedora i va posar en valor la tasca del Govern catal� amb el Pla Inicia. Va tancar l'acte el president de la CTAC, Salvador Duarte, tractant de les dificultats que es troben a hores d'ara el conjunt d'aut�noms catalans amb unes xifres de destrucci� de treball aut�nom molt preocupants a Catalunya.

500 aut�noms tanquen el negoci cada dia per culpa de la crisi

En els nou primers mesos de l�any el n�mero de treballadors per compte propi que han deixat de cotitzar al r�gim dels aut�noms (RETA) ha estat de 124.315 persones (-3�7%) al conjunt de l�estat, i s�han situat a 3.194.873 afiliats.
El sector m�s afectat per la greu situaci� econ�mica que est� passant l�economia de l�estat �s la construcci� amb una p�rdua de 65.380 treballadors aut�noms en els nou primers mesos de l�exercici, amb una davallada del 12,1%, seguit del comer� amb 13.821 (-1,7%), la industria, on han tancat 11.725 negocis (-4,4%), i l�agricultura, que ha perdut 9.764 afiliats (-3,2%).
En canvi l�hosteleria i les activitats sanit�ries han estat dels pocs sectors que han incrementat el n�mero de treballadors aut�noms amb 6.039 i 592 afiliats, respectivament
En valors absoluts, les majors reduccions d�aut�noms cotitzants corresponen a Catalunya, amb 24.387 treballadors menys, el Pa�s Valenci� (-19.713), Madrid (-18.178) i Andalusia (-16.900). Nom�s aquestes quatre comunitats concentren el 63,7% de tortes les baixes dels aut�noms produ�des entre gener i setembre d�enguany.

La CTAC i els transportistes de Catalunya agrupats en la AGTC uneixen els seus esfor�os

El passat dimecres 7 d'octubre va tenir lloc a la seu de la CTAC la signatura del primer conveni de representativitat entre la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC) i l'Associaci� General de Transportistes de Catalunya (AGTC). Aquest acord �s fruit dels acords subscrits entre les organitzacions d'�mbit estatal com s�n UPTA i Fenadismer. L'acord entre UPTA i els transportistes a nivell de l'Estat es va signar fa aproximadament any i mig i que va permetre fer un pas important en la representaci� del col.lectiu de transports dins del treball aut�nom. Com a conseq��ncia d'aquella signatura s'han anat intensificant els contactes en diverses comunitats aut�nomes.

L'acord pactat a Catalunya obre un marc de relaci� molt interessant d'un col�lectiu fonamental per a la bona marxa de l'economia catalana. El sector del transport, �s dels que pitjor estan patint les conseq��ncies de la davallada econ�mica, t� una import�ncia vital i l'acord amb l'organitzaci� catalana de la UPTA pret�n donar un nou impuls a les seves reivindicacions.
CTAC i AGTC es comprometen en els seus �mbits i actuaci� a col�laborar el m�s estretament possible, a establir estrat�gies unit�ries en benefici dels aut�noms, a estendre la seva influ�ncia institucional i a plantejar iniciatives comunes davant les diferents administracions, incloses les d'�mbit europeu.
Tant Salvador Duarte (CTAC) com Ram�n Garc�a (AGTC) van coincidir a manifestar la import�ncia d'unir els seus esfor�os en un per�ode tant important com �s la regulaci� del grau de representaci� de les organitzacions d'aut�noms aix� com la futura creaci� del Consell del Treball Aut�nom.

L�Associaci� Espanyola de Practicants del M�tode Grinberg s�uneix a la Sectorial de Ter�pies Naturals de CTAC

El passat 6 d 'octubre va tenir lloc la signatura del conveni d'integraci� de l'Asociaci� Espanyola de Practicants del M�tode Grinberg amb la Sectorial de Ter�pies Naturals de CTAC. Amb la signatura del conveni la Sectorial continua amb el proc�s d'anar incrementant associats a la sectorial de Ter�pies Naturals de la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC). A la signatura del conveni d'integraci� van estar presents el president d'aquesta associaci�, el senyor Xavier Tull i el president de la CTAC, el senyor Salvador Duarte. El conveni suposa la integraci� del M�tode Grinberg a l'estructura organitzativa de CTAC aix� com de tots els seus associats. Per tant la CTAC a trav�s de la sectorial de Ter�pies Naturals i el M�tode Grinberg conformen ja un espai cada vegada m�s representatiu en el sector de les ter�pies naturals. Salvador Duarte es va felicitar per l'acord assolit assegurant que el projecte de CTAC-UPTA �s el millor per defensar els compromisos dels treballadors de les ter�pies naturals. En aquest sentit va insistir que l'acord ratifica que l'organitzaci� continua creixent "no nom�s en quantitat sin� tamb� en la qualitat dels seus associats" qualificant a tots els seus membres com gent professional i competent que treballen di�riament per millor la qualitat del col�lectiu.

La p�rdua d'aut�noms torna a accelerar-se a Catalunya: 3.771 menys a l'agost

La CTAC demana un segon Pla E amb reserva de contractaci� d'aut�noms, i un pla espec�fic per al comer�, dels m�s afectats junt amb el sector de la construcci�.

El nombre de baixes d'aut�noms s'ha accelerat novament a Catalunya. Aquest mes d'agost ja s�n 3.771 els treballadors per compte propi que s'han donat de baixa al RETA, una p�rdua notablement superior a la que va produir-se al llarg del passat mes de juliol, de 2.819 aut�noms menys.

Les dades publicades avui pel Ministeri de Treball posen de relleu que a Catalunya continuem amb la davallada, durant 16 mesos consecutius, de p�rdua neta de treballadors i treballadores per compte propi.
El "sotrac" d'aquest mes augmenta la gravetat d'aquesta caiguda lliure d'aut�noms, : en tot el que portem d'any -des del mes de gener-, l'acumulat de baixes d'aut�noms ha estat de 17.799 persones. Respecte l'agost passat, el nombre d'"esborrats" del RETA ha estat de 34.787 treballadors i treballadores.

Davant d'aquest escenari, la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC) reclama que el govern activi un segon Pla E, aquest amb reserva de contractaci� pels aut�noms. Tamb� considera que �s urgent l'elaboraci� d'un pla espec�fic per al comer�, l'altre sector, junt amb el de la construcci�, m�s afectat per la crisi entre els treballadors per compte propi.
A m�s, la CTAC demana que el conjunt d'aut�noms tamb� pugui beneficiar-se del complement proposat pel govern de la Generalitat a la mesura dels 420 euros.

Altres mesures que reclama la CTAC s�n:
� Que el govern de la Generalitat posi en marxa un subsidi per desocupaci� per a aquest col*lectiu. Tot i que la Llei de l'Estatut del Treball Aut�nom t� previst implementar un sistema de protecci� per cessament d'activitat, aquest encara no s'ha posat en marxa. En l'actualitat, els treballadors per compte propi que han de cessar la seva activitat no disposen de cap mesura de protecci� que els permeti, a difer�ncia d'altres r�gims del sistema, tenir uns ingressos fins que puguin iniciar novament la seva activitat o trobar una ocupaci� com a assalariats. A m�s, com no tenen dret a la prestaci� d'atur, tampoc s�n susceptibles d'accedir al sistema de subsidis i ajudes familiars.

� La creaci� d'una taula del sector amb car�cter extraordinari, per tal de coordinar les mesures que des de l'�mbit competencial de Catalunya poguessin complementar les mesures que des del Govern central s'estan desenvolupant en mat�ria de treball aut�nom.

� �s imprescindible que les l�nies de cr�dit arribin als emprenedors. Per aix�, la CTAC reclama que s'obri l'aixeta del cr�dit en els canals convencionals, i demanem que s'implementin els acords assolits entre el Govern catal� i les organitzacions d'aut�noms en mat�ria de millora de l'acc�s al cr�dit via Societats de Garanties Rec�proques.

� La reobertura de les l�nies de microcr�dits, dirigits als col*lectius de joves, dones i immigrants. En el darrer any, 8 de cada 10 microcr�dits que s'han sol*licitat mitjan�ant la nostra organitzaci� han estat denegats, capgirant les concessions de fa uns mesos. La manca de cr�dit genera una situaci� de crisi completament at�pica per al col*lectiu aut�nom, perqu�, al contrari d'altres situacions similars, no s'est� generant treball per compte propi.

Que es contempli l'ampliaci� del per�ode d'assist�ncia t�cnica als aut�noms, que actualment �s de 3 anys. Quan un emprenedor obre un negoci, t� dret a rebre un assessorament t�cnic durant tres anys. Des de la CTAC considerem que un dels instruments que poden ajudar a frenar la davallada d'aut�noms �s allargar aquest per�ode de temps de suport a l'aut�nom per part de les administracions.

El CTESC informa del Decret d'Aplicaci� de la LETA a Catalunya

El passat 14 de setembre, el ple del Consell Econ�mic i Social de Catalunya va aprovar l'informe sobre el Decret de la Generalitat de Catalunya que desenvolupa l'Estatut del Treball Aut�nom en l'�mbit de Catalunya. Amb aquesta etapa, el Decret entra ja en la seva �ltima fase d'aprovaci�, que segons les previsions del Govern de la Generalitat de Catalunya estar� en vigor a finals d'enguany.

L'informe aprovat per una �mplia majoria al CTESC posa de manifest el llarg cam� que encara queda per rec�rrer des de l'�mbit competencial de Catalunya en mat�ria de treball aut�nom i posa, a m�s, l'accent en l'oportunitat de representar la regulaci� d'un col�lectiu que sustenta bona part del mercat de treball catal�.

Al Decret finalment han quedat concretats uns quants pilars que formaran l'entramat normatiu en mat�ria de treball aut�nom a Catalunya:

1.- Resoluci� extrajudicial de conflictes: Tribunal TRADE de Catalunya.
2.- Registre d'associacions de treballadors aut�noms.
3.- Representativitat de les associacions d'aut�noms.
4.- Consell Catal� de Treball Aut�nom.
5.- Registre d'Acords d'Inter�s Professional.

Durant el llarg proc�s de di�leg i discussi� entre les entitats que formen part del Consell Econ�mic i Social de Catalunya s'han incorporat algunes consideracions generals, com la necessitat de fer menci� expressa al foment de la cultura emprenedora per part de la Generalitat, aix� com aspectes m�s t�cnics en mat�ria de representativitat i composici� del Consell Catal� de Treball Aut�nom. A m�s, en la votaci� final s'han afegit dos vots particulars, un de CC.OO que continua oposant-se a la regulaci� del treball aut�nom, com ja va defensar en el seu moment durant l'elaboraci� de la Llei 20/2007 (LETA), i un altre per part de PIMEC que defensa l'autonomia en mat�ria de treball de la Generalitat de Catalunya respecte del Govern central i matisa la possibilitat que els acords d'inter�s professional puguin superar l'�mbit d'empresa.

Ara, el Decret torna al Govern de la Generalitat, perqu� una vegada tingudes en compte les consideracions del CTESC, aprovi definitivament el Decret i en comenci l'aplicaci�.

La CTAC va participar en la tradicional ofrena per la Diada Nacional de Catalunya

El passat divendres 11 de setembre va tenir lloc la tradicional ofrena floral davant el monument a Rafael de Casanova. Les principals organitzacions pol�tiques, sindicals, esportives i culturals del pa�s van fer la seva ofrena com es costum. La Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC) va participar dins de la delegaci� de la UGT de Catalunya encap�alada per la UGT de Catalunya, d�on tamb� hi participaven, a banda de la CTAC, l�Avalot-Joves de la UGT de Catalunya, AMIC (l�organitzaci� dels immigrants de la UGT i el SAP (que es el sindicat de UGT dels Mossos d�esquadra) Por part de la delegaci� de la CTAC va encap�al� la delegaci� en Pere Caballero, responsable dels Trade de la CTAC i Maria Rosa Sepena, responsable d�immigraci� de l�organitzaci�).

El Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya diu que la Generalitat no es competent per regular les ter�pies naturals

El passat 11 de juny es va con�ixer l�anul�laci� per part del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya (TSJC) del decret de ter�pies naturals de la Generalitat per considerar que la normativa catalana de l'any 2007 entra en conflicte amb les compet�ncies estatals.

La sent�ncia determina que les actuacions professionals que regula el Decret, que en resumen recauen sobre la conservaci�, manteniment i restabliment de la salut, mitjan�ant diagn�stic, la indicaci� terap�utica i el pron�stic, o la prevenci�, recuperaci� i rehabilitaci� de disfuncions som�tiques mitjan�ant l��s d�agents f�sics, son totes elles considerades actuacions sanit�ries, encomenades a professionals sanitaris, aix� com els establiments en els que es desenvolupen aquestes pr�ctiques sanit�ries.

Per tant, i segons la sent�ncia, la Generalitat no pot determinar l��s d�aquestes activitats a professionals no sanitaris, ni recon�ixer unitats sanit�ries sense el requisit professional sanitari llicenciat que sigui el responsable.

Finalment el TSJC determina que la Generalitat no t� compet�ncies per regular les ter�pies naturals.

2 vots particulars

Dels cinc magistrats que resolen dos no varen estar conformes amb la sent�ncia i van emetre dos vots particulars. En aquets determinen que les ter�pies no estan regulades pel nostre ordenament jur�dic ni estan incloses com a especialitats en les professions sanit�ries. Tamb� a tenor que el RD 1277/2003, sols fa al�lusi� a les ter�pies que es regulen en un establiment sanitari, per� aquest precepte no fa cap regulaci� general de les ter�pies naturals. Per tant, en els dos vots particulars, ent�n que no hi ha contraposici� entre dos medicines reconegudes, ni existeix intromissi� de les ter�pies naturals en el camps reservat a les professions sanit�ries, ja que avui en dia es permesa l�exercici de les ter�pies naturals, on no hi ha cap regulaci�, sent en aquest cas la Generalitat qui pret�n donar una m�nima regulaci� a all� que no est� regulat. Els vots particulars conclouen que no s�ha d�entrar a valorar jur�dicament si estem davant de medicines diferenciades, doncs all� correspon a l��mbit acad�mic i cient�fic i en �ltima inst�ncia a legislatiu.

La Generalitat anuncia la presentaci� d'un recurs a la Sent�ncia del TSJC

CTAC i TENACAT posen de manifest el seu malestar per l�anul�laci� del decret i tamb� recorreran la sent�ncia

Tot i respectar, com no podia ser d'altra manera, la sent�ncia del TSJC, CTAC & TENACAT lamenten que aquesta resoluci� torni a deixar de nou els 6.000 professionals que conformen aquest sector a casa nostra en un "llindar jur�dic". La Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC) i la Federaci� d�Entitats de Ter�pies Naturals de Catalunya (TENACAT) es mostren en desacord amb els principals arguments de la mateixa condueixen a l'estimaci� del recurs.

Amb aquesta resoluci� s'incompleix les recomanacions de la Uni� Europea que reclamen una regulaci� d'aquestes activitats, molt presents en les societats avan�ades. Cal destacar que, tot i que era una de les seves propostes electorals des del 2004, el govern de Zapatero ha incomplert la seva promesa de regular el sector de les ter�pies naturals. I no tan sols aix�. Des de l'executiu s'han recorregut les diferents iniciatives que s'han posat en marxa des de l'�mbit auton�mic .
Com a membre de la comissi� d'experts que ha treballat per l�elaboraci� del Decret, CTAC i TENACAT volen assenyalar:
� Que la finalitat del decret 31/2007 �s la protecci� de la salut de les persones.
� Que el Decret regula les condicions i habilitacions administratives per exercir un ofici.
� Que el Decret no regula cap activitat sanit�ria.
� Que el Decret ha regulat una realitat en qu� l'Estat no ha dictat la legislaci� b�sica.
Per altre banda El govern de la Generalitat ha anunciat la presentaci� d'un recurs a la Sent�ncia del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya que anul�lava definitivament el Decret de Ter�pies Naturals de Catalunya. Per aix�, la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC-UGT) vol felicitar la Generalitat per haver at�s una de les reivindicacions m�s aclamades pel col*lectiu aquestes darreres setmanes, tot presentant aquest recurs. Per la seva banda la CTAC i TENACAT tamb� han anunciat que recorreran la sent�ncia.

M�S AUT�NOMS SENSE FEINA TOT I EL REPUNT DE L'AFILIACI� A LA SEGURETAT SOCIAL

La CTAC demana a la Conselleria de Treball que cre� urgentment la taula "anticrisi" d'aut�noms a Catalunya

Aquest mes de maig 1.134 aut�noms s'han vist obligats a cessar la seva activitat al R�gim Especial de Treballadors Aut�noms (RETA) a Catalunya. Nom�s a Girona s'ha produit un increment del nombre de persones que opten per a treballar per compte propi, i s'han donat d'alta 224 nous aut�noms.
Al conjunt d'Espanya, l'afiliaci� en el RETA a final de maig va ser de 3.237.965 persones, una xifra menor que la de final del mes d'abril (6.561 menys), i 172.113 menys que fa tot just un any. Malgrat que la dada �s dolenta, sembla que la situaci� millora lleugerament respecte els primers mesos de 2009.

Ara fa un any l'afiliaci� al RETA va comen�ar a donar senyals d'alerta i a disminuir. El mes de maig de l'any passat havia perdut 429 actius. El punt �gid, per�, va arribar al gener d'aquest any, amb 32.000 baixes.
Malgrat el repunt del mes de maig en l'afiliaci� al R�gim General de la Seguretat Social, la xifra d'afiliats al R�gim Especial de Treballadors Aut�noms continua baixant:

MAIG 2009	Aut�noms (maig 2009)	Variaci� mensual (abril 2009)	Variaci� anual (maig 2008)
Barcelona	395.517	-1.144	-22.053
Girona	63.510	+224	-4.033
Lleida	44.394	-215	-2.612
Tarragona	59.362	0	-4.244
CATALUNYA	562.783	-1.134	-32.942

Taula anticrisi d'aut�noms a Catalunya

Davant l'evoluci� de les xifres d'aut�noms, CTAC-UGT considera que cal crear una "taula anticrisi" en l'�mbit de Catalunya per a acabar amb la sagn�a d'aut�noms, i esquivar els obstacles que, a difer�ncia d'altres moments de crisi, no estan permetent la generaci� d'autoocupaci� al nostre pa�s. Per aix� ha demanat a la conselleria de Treball de la Generalitat que activi aquesta mesa amb car�cter d'urg�ncia.

CTAC-UGT DE CATALUNYA LAMENTA LA MANCA DE CONCRECI� DE ZAPATERO SOBRE LES REBAIXES FISCALS PER ALS AUT�NOMS

El discurs del president del Govern durant el Debat de l'estat de la naci� ha servit per anunciar la reducci� en cinc punts del tipus de l'impost de societats per a les empreses de menys de vint-i-cinc treballadors, que s�n la gran majoria de les societats espanyoles. Aix� mateix, el president ha ofert un reflex equivalent de la f�rmula per als treballadors aut�noms en la seva declaraci� de l'impost de la renda. Per�, la concreci� d'altres mesures econ�miques per plantar cara a la crisi (ajudes a l'automoci�, educaci�, etc.) xoca amb l'escassa concreci� respecte de com mitigar la pressi� fiscal en el col�lectiu d'aut�noms.

Des de la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC) recordem al Govern que encara resta pendent l'actualitzaci� del sistema de m�duls, per tal d'adequar-los a la tend�ncia de rebaixes fiscals de les grans empreses.

D'altra banda, tamb� �s esperan�ador l'anunci de formular una llei d'economia sostenible, sempre que aquesta realment respongui a les necessitats d'una reforma en profunditat del model productiu de l�Estat, atenent de forma particular els interessos d'aut�noms i microempreses, que formen la pr�ctica totalitat de l'estructura empresarial estatal i catalana.

Per �ltim, des de CTAC lamentem que entre les mesures urgents per refor�ar la protecci� social no aparegui l'articulaci� de "l'atur per als aut�noms", ja que els m�s de 165.000 treballadors per compte propi que s'han donat de baixa a tot l'Estat continuen sense cap prestaci� o, en el millor dels casos, ajudes mitjan�ant la renda d'inserci�.

La CTAC, 4 anys de pres�ncia constant en el Dia de l�Emprenedor

La Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya, CTAC, ha participat una vegada m�s en els actes organitzats pel Dia de l�Emprenedor de Barcelona Activa. Ja s�n quatre els anys ininterromputs en qu� la nostra organitzaci� participa. I ho fa en aquells dos vessants que millor reflecteixen la cultura organitzativa de la CTAC: donant assessorament i assumint el paper de lideratge en la defensa dels treballadors aut�noms. Com ja �s tradicional, la CTAC va tenir pres�ncia en l�espai assessora�t on membres de la nostra Oficina T�cnica van oferir assessorament durant els dos dies que va durar el certamen. D�altra banda, el president de la CTAC, Salvador Duarte, va participar en una pon�ncia per tal de donar una visi� actualitzada del paper dels aut�noms en un context econ�mic preocupant i en relaci� a les expectatives creades referents al desenvolupament de la llei pionera al conjunt d�Europa: l�Estatut del Treball Aut�nom.

Ad�u a Paco de Quinto

La Comissi� Executiva i extensiu al conjunt de treballadors i treballadores de la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC), volem expressar el nostre m�s sincer condol per la mort del company i amic, Francisco de Quinto Zum�rraga.

En Paco sempre ha estat un exemple de const�ncia, treball i honestetat i sempre ha donat suport a la causa dels treballadors i treballadores aut�noms.

En Paco sempre ha estat al peu del can�!!, disposat a ajudar en tot all� que fes falta.

Moltes Gr�cies Paco!!!

La CTAC posa en marxa el servei de declaraci� de la renda 2008

A partir del proper mes de maig i fins el 29 de juny, la CTAC posa en marxa el servei de realitzaci� de la declaraci� de la renda corresponent a l�exercici 2008 per a totes les persones que ho desitgin, que t� termini de presentaci� del 2 de maig al 30 de juny.

El preu del servei ser� d�aplicaci� individual, i dependr� de si el titular de la declaraci� �s afiliat o afiliada, al corrent de pagament de la quota, o no, amb una antiguitat de 12 mesos per gaudir del preu com afiliat/da.

Per aix� mateix, per accedir a aquest servei, ens demani via e-mail, un certificat d�estar al corrent de pagament, ho pot fer adre�ant-se: autonoms@catalunya.ugt.org ; ctac@catalunya.ugt.org

	Abreujada	Ordin�ria	Patrimoni
Afiliats i afiliades	20�	40�	55�
No afiliats i no afiliades	33�	58�	79�

El servei es realitzar� a la seu de la CTAC de C/ Sant Oleguer, 17 baixos de Barcelona i �s necessari sol.licitar dia de visita. Per aix� pot trucar al tel�fon 93 601 10 00 i demanar per la companya Rosa Calduch per a concertar hora. Tal i com s�ha fet d�altres anys, i per tal d�oferir un millor servei, les declaracions abreujades i ordin�ries s�atendran presencialment. En canvi, per les de patrimoni ser� necessari deixar la documentaci� i demanar hora per venir-les a recollir. En cas de que sorg�s algun dubte ens posar�em en contacte amb la persona interessada.

Converses amb l�ajuntament de Solsona sobre els aut�noms de la comarca

El president de la CTAC, Salvador Duarte i el responsable dels Treballadors Aut�noms econ�micament Dependents (TRADE) de l�organitzaci�, Pere Caballero van mantenir una reuni� amb representants empresarials de la comarca del Solson�s i amb el regidor de Promoci� Econ�mica de l�ajuntament de Solsona, Josep Caelles.

Entre els assistents hi havia membres de le juntes del Gremi d�Hosteleria del Solson�s i de la Uni� de Botiguers i Comerciants (UBIC). En la trobada es van tractar diversos temes relacionats amb l�Estatut del Treball Aut�nom aix� com les possibles vies de col�laboraci� que es poden establir per facilitar eines a aquest tipus de treballadors que els permetin defensar els seus interessos.

En la reuni� es va valorar la necessitat que els aut�noms estiguin com m�s organitzats millor per tal de veure�n millorades les seves propostes i gaudir de millors serveis. En aquest sentit Duarte i Caballero van expressar el desig que aquesta trobada sigui l�inici per establir un marc de col�laboraci� m�s s�lid entre els aut�noms del Solson�s i la pr�pia CTAC. Tamb� es va acordar organitzar una gran jornada dirigida a tots el aut�noms de la comarca per tal d�informar de les principals novetats legislatives en mat�ria del treball aut�nom.

El 14% dels nous casos de renda m�nima s�n exaut�noms

La CTAC demana a la Generalitat que no es restringeixi l�acc�s a la prestaci�

La crisi est� passant factura als aut�noms. Un sondeig als nous perceptors del salari social que concedeix la Generalitat ha confirmat la sospita de desprotecci� social dels emprenedors que han de tancar el negoci. Prop del 14% dels nous perceptors de la renda m�nima d�inserci� havien estat aut�noms.

Es tracta d�una primera dada fruit d�un sondeig dut a terme entre les sol�licituds de renda dels mesos de desembre a febrer rebudes per la Generalitat. Pel president de la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de catalunya (CTAC), Salvador Duarte, �aix� �s nom�s la punta de l�iceberg ja que el percentatge augmentar� considerablement en els pr�xims mesos, a mesura que els aut�noms que han cessat la seva activitat reuneixin les condicions per percebre la renda b�sica del Govern�. Una d�aquestes condicions �s haver passat un any amb molt pocs ingressos.
Aquesta prestaci�, que oscil�la entre 410 i 700 euros mensuals, en funci� de les rendes i les persones a c�rrec en la unitat familiar, s�ha convertit en un succedani de l�asseguran�a d�atur contributiva a qu� no tenen dret els treballadors per compte propi.

La CTAC recomana als seus associats que sol�licitin la renda m�nima, i fa que, en conseq��ncia, augmenti considerablement la xifra de perceptors. "Es tracta -assegura Duarte- de pal�liar el tobogan social que pateixen els aut�noms, que d�un dia per altre passen de tenir un negoci a ser considerats persones en risc d�exclusi� social".

Per l�organitzaci� �s fonamental que la Generalitat no cedeixi davant de les temptacions de restringir l�acc�s a la renda m�nima per moderar la despesa en un moment que milers d�aut�noms es donen de baixa cada mes. Al 2008, el Govern va abonar el salari social a 13.708 persones, el 8,6% m�s que al 2007.

El Tribunal Laboral de Catalunya crea un organisme extrajudicial per aut�noms dependents

El Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) ha creat el Tribunal TRADE, un organisme extrajudicial espec�fic per als aut�noms econ�micament dependents amb l�objectiu de resoldre els conflictes laborals amb les empreses on executen la seva activitat professional i d�aquesta manera "ampliar l��mbit funcional" del TLC, va assegurar el president del patronat de la Fundaci� Privada Tribunal Laboral de Catalunya, Salvador �lvarez.

El Tribunal TRADE consta de la mateixa propornt del Treball, Pimec, CC.OO., UGT i USOC. Aix� mateix l��rgan creat tramita conflictes de quatre sectors laborals: construcci�, asseguradores, agents comercials i mitjans de comunicaci�. L�estat espanyol t� un comput de prop de 4.800 inscripcions al registre d�aut�noms dependents.

Al 2008, la mediaci� del TLC va evitar 24 de les 44 vagues que es van tractar, que va suposar acords amb 25 empreses i 2.382 treballadors. Els dos motius m�s freq�ents de conflicte al TLC van ser la retribuci� (21%) i la jornada laboral (20%), mentre que els sectors d�activitat que van plantejar m�s procediments van ser el metall (35%), els transports (13%), la sanitat (10%) i la qu�mica (9%).

Publicada l�ordre per a l�ocupaci� aut�noma per part de la Generalitat

Amb un pressupost de m�s de 2�4 milions d�euros, la Conselleria de Treball ha publicat l�ordre de les bases pel qual s�ha de regir la concessi� de subvencions per a la promoci� de l�ocupaci� aut�noma, un programa que elm govern de la generalitat va regular per primera vegada l�any 1986. Aquestes subvencions tenen com a finalitat contribuir al finan�ament dels projectes destinats a la constituci� en treballadors aut�noms d�aquelles persones que estiguin en atur. Els diferents ajuts que es concedeixen son la subvenci� per a l�establiment com a treballador aut�nom o per compte propi, la subvenci� financera, la subvenci� per assist�ncia t�cnica i la subvenci� per a formaci�. La subvenci� per a l�establiment com a treballador aut�nom respon a la voluntat de facilitar a les persones desocupades fer-se aut�nomes i la quantia, per norma general, �s de 4.000 euros, els joves de 30 anys o menys �s de 4.500 euros, mentre que les dones seria de 5.000 euros. Per a les persones amb discapacitat, la xifra que es subvenciona �s de 8.000 euros i si les dones tenen alguna discapacitat la xifra s�eleva a 9.000 euros. La subvenci� financera t� per objecte reduir els interessos de pr�stecs destinats a finan�ar inversions per a la creaci� d�empreses. L�ajut �s de 4 punts al tipus d�inter�s fixat per l�entitat financera que concedeixi el pr�stec, sempre que no suposi els 4.000 euros.
La subvenci� per assist�ncia t�cnica cobreix la despesa de serveis externs contractats arribant al 75 % del seu cost fins a un m�xim de 1.000 euros.
Finalment la subvenci� per formaci� cobreix el finan�ament parcial de cursos relacionats amb la direcci� i gesti� empresarial aix� com noves tecnologies de la informaci� i la comunicaci� amb la finalitat de cobrir les necessitats de formaci�. L�import pot arribar al 75 % del cost dels cursos rebuts fina a un l�mit de 1.000 euros

Adjuntem l�ordre del Departament de treball

La CTAC preveu que Catalunya perdr� 50.000 aut�noms m�s, abans que acabi el 2009

1 de cada 5 aut�noms que es van donar de baixa a l'Estat durant el mes de febrer �s catal�.

La CTAC denuncia que Catalunya perd 5.000 treballadors per compte propi al mes

Catalunya continua perdent pistonada en autoocupaci�. Durant els mesos de gener i febrer, 10.000 treballadors per compte propi s'han donat de baixa del RETA a Catalunya. En total, la CTAC denuncia que, a l'Estat, 1 de cada 5 aut�noms que han perdut la seva autoocupaci� durant aquest any �s catal�.

Catalunya perd 5.000 aut�noms al mes i la situaci� tendeix a agreujar-se. La manca de cr�dit i finan�ament per a l'autoocupaci� se suma a l'augment de la morositat per oferir-nos un panorama desolador de l'autoocupaci� a Catalunya. La CTAC preveu que abans que no acabi el 2009, el R�gim Especial de Treballadors Aut�noms haur� perdut a Catalunya m�s de 50.000 treballadors per compte propi m�s.

Afiliaci� al RETA per prov�ncies durant el mes de Febrer

	Afiliaci� - Febrer 2009
Barcelona	400.567
Girona	63.084
Tarragona	59.595
Lleida	45.194

El perfil de l'aut�nom en crisi �s home, d'entre 35 i 50 anys, que treballa en el sector de la construcci� o en el de serveis, fa almenys 5 anys que exerceix la seva activitat actual i t� els estudis b�sics.

Per a la CTAC cal que s'inici� un Pla de Rescat per als Aut�noms que contempli:

Mesures efectives d'acc�s a cr�dit (ICF, ICO) per introduir liquiditat en l'�mbit financer del treballador per compte propi.
Millorar les condicions d'acc�s al cr�dit.
Incentius fiscals: baixades dels tipus d'inter�s en inversi� per a l'autoocupaci�.
Desenvolupament de la Llei de l'Estatut del Treball Aut�nom.

Per als aut�noms catalans, la CTAC exigeix:

Creaci� del Consell Catal� del Treball Aut�nom com a �mbit d'interlocuci� de les entitats d'aut�noms amb el Govern de Catalunya.
Desenvolupament del T�tol V de la LETA en Foment i Promoci� del Treball
Aut�nom.
Potenciaci� Pla Inicia (increment despeses en �poca de desocupaci�).
Posada en marxa de les mesures d'assist�ncia t�cnica a l'aut�nom.
Millora de la formaci� i el reciclatge dels treballadors aut�noms.
Disseny de mesures espec�fiques que permetin l'adaptabilitat en el sector.

La Generalitat aprova un paquet de mesures per als aut�noms

La Generalitat de Catalunya ha aprovat un paquet de mesures per tal de donar suport a aut�noms i emprenedors alhora de trobar pr�stecs i avals. La mesura es vol posar en marxa el proper mes de maig. Les pol�tiques de facilitar el cr�dit i promoci� de l�ocupaci� suposaran 14,3 milions d�euros per a un total de 4.200 aut�noms, emprenedors o petits empresaris. D�aquesta partida qui s�emporta una xifra m�s gran �s aquella destinada a l�autoocupaci�, ja que s�hi destinaran 12,8 milions d�euros per a que se�n benefici�n unes 3.000 persones.

Es vol subvencionar amb un m�nim de 4.000 euros per tal que els desocupats s�estableixin com a aut�noms o treballadors per compte propi. Tamb� es pret�n fins al 75% de les partides d�assist�ncia t�cnica externa (comercialitzaci�, finan�ament, o organitzaci�) amb un l�mit de fins a 1.000 euros. Aquells que vulguin obrir un negoci podran rebaixar fins a Quatre punts el tipus d�inter�s fixat pel banc.

Per altre banda, i tamb� dins els paquet de mesures, la Consellera de Treball tamb� va anunciar la iniciativa Avalis Empr�n per a microempreses recentment constitu�des (entre un i tres anys)

La voluntat d�aquesta mesura, que compta amb un pressupost d�1,5 milions d�euros, �s ajudar a 1.200 emprenedors avalant operacions per 37,5 milions d�euros, es vol finan�ar inversions de fins 100.000 euros.

El nombre d�aut�noms estrangers es desploma

Durant el mes de gener, el col�lectiu va perdre 983 treballadors per compte propi a l'Estat.

La CTAC alerta que aquesta dada continuar� incrementant-se, sobretot en el comer�.

El nombre de treballadors aut�noms estrangers donats d'alta en el R�gim Especial de Treballadors Aut�noms (RETA) ha sofert un descens de 983 treballadors per compte propi durant el mes de gener a tot l'Estat. Aquest descens �s superior al que s'ha produ�t durant la resta de mesos. Des del mes de juny de l'any passat -mes en qu� va comen�ar a decr�ixer el col�lectiu- les xifres demostren que la tend�ncia de creaci� de treball per compte propi entre els immigrants est� patint fortament la crisi.

El nombre d'estrangers donats d'alta al RETA a Catalunya durant el mes de gener va ser de 40.991, dels quals 20.887 s�n aut�noms extracomunitaris i 20.104 pertanyen a la Uni� Europea. Per prov�ncies, la distribuci� �s:

	Total Gener-09	Total Desembre-08	Baixes RETA
Barcelona	28.009	28.468	- 459
Girona	6.186	6.354	- 168
Tarragona	4.351	4.549	- 198
Lleida	2.444	2.603	- 159

er sectors d'activitat destaca el comer�, que durant aquest mes ha perdut 386 aut�noms, segueix la construcci� amb una p�rdua de 172 treballadors per compte propi i l'hostaleria, amb 21 baixes respecte al mes anterior.

En aquests �ltims mesos el nombre de baixes ha guanyat al d'altes, degut al menor increment econ�mic i, en especial, a la crisi del sector immobiliari i en el sector minorista. La CTAC preveu que, almenys fins a l'estiu, aquestes xifres poden continuar sent negatives, en especial en el sector del comer�. Per aix�, la CTAC ha preparat un pla urgent per al sector, que s'ha presentat al Govern i als grups parlamentaris, on s'inclouen mesures de cr�dit fiscal, millores d'acc�s al finan�ament i garanties, programes d'abandonament d'activitat, i adaptaci� als nous instruments tecnol�gics.

La CTAC valora positivament la regulaci� del treballador aut�nom econ�micament dependent

L'aprovaci� del Reglament suposar� l'aflorament de milers de contractes ja existents entre empreses i aut�noms. La CTAC prepara acords col�lectius amb empreses per a m�s de 5.000 treballadors aut�noms a Catalunya

El Consell de Ministres va aprovar el passat divendres el Real Decret que regula la Llei de l'Estatut del Treball Aut�nom, aprovat pel Congr�s dels Diputats el juny del 2007, i que esborra definitivament la figura del "fals aut�nom", mancat de garanties laborals.

La CTAC valora positivament la regulaci� definitiva d'aquesta figura, ja que permetr� d'una manera efica� lluitar contra la precaritzaci� del mercat laboral que s'estava produint en els darrers anys via relacions mercantils, i eliminar les pr�ctiques empresarials que pervertien la figura del treballador "fals aut�nom".

El Decret fixa un pla� de 3 mesos per a que emergeixin els milers d'acords civil-mercantils que ja existeixen entre empreses i Treballadors Aut�noms Econ�micament Dependents (TAED). En aquest periode de temps, la CTAC- t� previst signar importants acords col�lectius que nom�s a Catalunya afectaran a m�s de 5.000 treballadors de diferents sectors.

L'aprovaci� de l'Estatut del Treball Aut�nom (LETA) l'any 2007, va suposar un abans i un despr�s per al conjunt d'aut�noms del pa�s. Per primera vegada i de manera sistem�tica, amb una sola llei es va passar a regular els drets i els deures de m�s de 3,5 milions de treballadors aut�noms a tot l�estat.

L'Estatut del Treball Aut�nom, per aquells aut�noms que efectivament es trobin sota la figura de Dependents, recull d'una manera sistem�tica un conjunt d'eines que provenen del dret laboral com�, que els permetran de desenvolupar els seus drets tant individuals com col*lectius. En aquest sentit, en destaquem:

Drets individuals:

* Garant�es econ�miques
* 18 dies de vacances
* Acc�s a la Jubilaci� Anticipada (en determinats sup�sits)
* Protecci� per accident de treball i malaltia professional
* Acc�s a la "prestaci� per cessament d'activitat".
* Reconeixement de l'accident "in itinere"
* Cobrar indemnitzacions pels danys i prejudicis ocasionats (empresa principal)

Drets col*lectius:

* Defensar col�lectivament els seus interessos
* Concertar acords d'inter�s professional que millorin la seva situaci� laboral (condicions de treball, horaris, descans, indemnitzacions...).
* Controlar el seu proc�s de reconeixement dins de les empreses, lluitant per a que totes les persones que encaixin en aquesta figura tinguin un contracte escrit.
* Oferir-los tota la informaci� i l'assessorament que necessitin: sobre els seus drets, en l'elaboraci� dels contractes, en la negociaci� de les condicions dels contractes...
* Exercir la seva representaci� en els �rgans creats per a la seva representaci� i en qualsevol altre �mbit.

El TAED (Treballador Aut�nom Econ�micament Dependent)

La figura del TAED, a mig cam� entre el treballador aut�nom pur i el treballador assalariat, haur� de posar ordre i millorar la protecci� d'un conjunt de treballadors que per les seves condicions especials de treball, s'havien convertit en els darrers anys en la part m�s d�bil del conjunt de les relacions laborals, ja que mentre per una banda no gaudien de les avantatges intr�nseques del treballador aut�nom, per l'altre el seu nivell de protecci� era molt inferior al d'un treballador assalariat.

En moltes ocasions aquesta relaci� de depend�ncia ve imposada per la empresa, i encara que generalment el TAED t� consci�ncia de la seva situaci�, l'aut�nom econ�micament dependent no �s un "fals aut�nom", si no un treballador vinculat per una veritable relaci� mercantil que no t� les garanties d'una relaci� laboral, per� que ha de quedar protegida per la pr�pia depend�ncia econ�mica amb el client i les condicions de treball, reflectides per un contracte escrit.

L'Estatut del Treballador Aut�nom defineix la figura del TAED:

"Els treballadors aut�noms econ�micament dependents s�n aquells que realitzen una activitat econ�mica o professional a t�tol lucratiu de forma habitual, personal, directa i predominant per a una persona f�sica o jur�dica, denominada client, del que depenen ec�nimcament per percebre d'ell, al menys, el 75% dels seus ingressos per rendiments de treball."

Per a aix� ha de complir simult�niament, a m�s, un seguit de condicions:

No tenir al seu c�rrec personal contractat per compte ali�, ni contractar o subcontractar part o tota la activitat amb tercers.
Executar la seva activitat de forma que es diferenci� de la que realitzen les treballadores i treballadors que presten els seus serveis sota qualsevol modalitat de contractaci� laboral per al client.
Tenir infraestructura productiva i material propis quan aquests mitjans siguin rellevants econ�micament per a l'activitat.
Desenvolupar l'activitat amb criteris organitzatius propis.
Assumir el risc i ventura del resultat de l'activitat.

Aquesta exhaustiva definici� del TAED, deixa tancada la porta a l'�s fraudulent de la figura de l'aut�nom en els denominats processos d'externalitzaci�, eliminant les "zones grises" on els �ltims anys s'havien situat els falsos aut�noms, i proporciona a l'autoritat judicial un conjunt de criteris clars i concisos per resoldre la relaci� que s'estableix entre l'empresa principal i l'aut�nom.

Dispositiu de la CTAC

La CTAC-UGT ha creat un dispositiu espec�fic per a l'atenci� a l'aut�nom que vulgui regularitzar la seva situaci�. A m�s, en els propers dos mesos dur� a terme diferents sessions informatives a tot el territori catal� amb l'objectiu d'apropar aquesta nova figura al treballador aut�nom i als representants sindicals de tot el pa�s

La xarxa impulsem aut�noms arrenca a Berga parlant del desenvolpament de la llei dels aut�noms

La xarxa impulsem aut�noms va arrencar el passat dilluns a Berga amb el primer dels seminaris que estan planificats a diferents indrets del nostre pa�s. Amb una pres�ncia d'unes trenta persones la Directora de l'Oficina T�cnica de la CTAC, Ana Estrella Villares, va explicar l'actual situaci� del desenvolupament de la llei de l'Estatut del Treball Aut�nom, la LETA, aprovada el juliol de 2007 i que va entrar en vigor el 12 d'octubre d'aquell mateix any. Villares ha desenvolupat una pon�ncia fent incid�ncia en le principals aportacions de l'actual llei, posant �nfasi en la reglamentaci� dels treballadors aut�noms econ�micament dependents, la protecci� social que ampara la llei per als aut�noms, en especial amb el borrador d'avantprojecte sobre la prestaci� pel cessament d'activitats. La Directora de l'Oficina T�cnica de la CTAC tamb� ha exposat tot un seguit de mesures que s'estan aplicant per tal de fer front a la crisi econ�mica per part del Govern de l'estat.

La XIM continuar� aquesta setmana amb les presentacions del seminaris el proper dijous, 26 de febrer, a Girona, a partir de les 12 hores, amb la tinenta d'alcalde de Desenvolupament Local i promoci� de la ciutat, Cristina Alsina i el gerent de la CTAC, Alexis Serra. Posteriorment la Directora de l'OT de la CTAC far� la pon�ncia sobre la LETA i el seu desenvolupament. A la tarda la pon�ncia anir� al'entorn de la protecci� social i les propostes d'actuaci� davant dels impagats.
Divendres la prtesentaci� es far� a Granollers, al Centre Tecnol�gic i Universitari, a les 11 hores del mat�. Presentaran la XIM, Jordi Taboas, Director General de Granollers Mercat i Frederic Morenio, membre de ll'executiva de CTAC i president de l'Associaci� catalana de treballadors per compte propi del vall�s Oriental. Seguir� la pon�ncia de la Directora de l'OT de la CTAC. A les 13 hores el Sr. Ferran Badal, Director Executiu del gremi de constructors del Vall�s Oriental parlar� de la subcontractaci� del treballador aut�nom en el sector de la construcci�.

Tamb� s'han repartit 10.000 exemplars entre els quatre territoris de la revista xarxa impulsem, i ja est� activada la p�gina www.xim.cat

La CTAC espera poder arribar al m�xim nombre de persones per tal d'ajudar-los en l'inici de la seva activitat o en la consolidaci� del seus projectes empresarials,oi mes, en uns moments on a situaci� econ�mica es molt complexe.

Ja es pot sol�licitar la devoluci� del 50% de les cotitzacions al RETA

Els aut�noms que en 2008 hagin desenvolupat a la vegada un treball per compte aliena (pluriactivitat) i que, per tant, hagin cotitzat per conting�ncies comunes al R�gim General i al R�gim Especial de Treballadors Aut�noms (RETA), per una quantitat igual o superior a 10.440 euros, podran sol�licitar ja una devoluci� del 50% de les seves cotitzacions que superin aquesta quantitat.

Per aclarir una mica el concepte de la devoluci� del 50 % de les cotitzacions, adjuntem un exemple pr�ctic:

Salari brut com a treballador per compte aliena: 20.000 � (anual)

Quotes de SS a c�rrec de l�empresa i del treballador: 7.600 � (anual)

Quota d�aut�nom de tot l�any: 3.576 � (anual, per una base de cotitzaci� de 1.000 �)

Total cotitzacions d�ambd�s R�gims: 11.176 �

Diferencia amb els 10.440 �: 736 �, del quals podrem demanar una devoluci� de 368 �, devoluci� que s�ha de demanar en la Tresoreria General de la Seguretat Social, dins el primer trimestre de l�any 2.009.

La CTAC alerta que la pensi� de l�aut�nom �s un 41% inferior que la de l�assalariat

La gran majoria del col�lectiu encara cotitza per la base m�nima

La CTAC denuncia que, en els darrers anys, la bretxa entre les pensions dels treballadors per compte propi i la dels assalariats no nom�s no s�han redu�t sin� que continuen sent molt importants. La pensi� mitjana en el R�gim dels Treballadors Aut�noms se situa en els 523,72 euros, un 41% menys que la del R�gim General (892 euros), i un 30% menys que actualment en els 747 euros. A finals de 2008 existien a Catalunya m�s de 578.000 treballadors per compte propi.

La CTAC considera indispensable continuar amb la tasca de difusi� entre el col�lectiu, informant-los de la necessitat de cotitzar per sobre de la base m�nima actualment establerta i m�s d�acord amb els ingressos reals de cada treballador, amb la finalitat de garantir un sistema de protecci� social m�s equilibrat. Tot i que en pocs anys s�ha redu�t en m�s d�un 5% el nombre d�aut�noms que cotitzaven per la base m�nima, el gran gruix del col�lectiu encara ho continua fent.

Tanmateix, la CTAC ha traslladat a la Secretaria d�Estat per a la Seguretat Social el suggeriment d�oferir un major marge d�actualitzaci� de les cotitzacions per als majors de 50 anys, que actualment tenen topat, oferint augmentar la base m�nima de cotitzaci� durant aquest per�ode al menys en un 1% anual, a banda d�aplicar la inflaci� prevista.

Presentaci� del reglament de l'Estatut del Treball Aut�nom en el sector comercial

Amb una sala plena amb m�s de 170 assistents va tenir lloc el passat 22 de gener una jornada sobre el treball aut�nom econ�micament dependent. El Col�legi Oficial d�Agents Comercials de Barcelona (COACB), en col�laboraci� amb la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC), van ser els encarregats d�organitzar la jornada que va comptar amb diverses personalitats que van poder donar el seu punt de vista respecte a la figura dels TAED.

La jornada va comptar amb la pon�ncia de Juan Jos� Barrera, director general d'Economia Social del Treball Aut�nom i Responsabilitat Social a les empreses, del Ministeri de Treball i Immigraci�, que va exposar els aspectes jur�dics de la figura del treballador aut�nom econ�micament dependent, els ingressos del qual depenen en un 75% d'una empresa. Barrera va remarcar que, en el cas dels agents comercials, la llei no exigeix el requisit d'assumir el risc i ventura de les operacions, ja que van a c�rrec de l'empresa.
Posteriorment, el secretari general de la UPTA, Sebasti�n Reyna, el president del COACB, Enric Enrech i el president de la CTAC, Salvador Duarte van participar en un debat on diputats de les principals formacions pol�tiques van exposar la seva opini� sobre l'Estatut i la figura de l'aut�nom en l'entorn actual de crisi.
Els ponents pol�tics van ser: Carles Campuzano (CIU), Montserrat Capdevila (PSC), Xavier Vendrell (ERC), Santi Rodr�guez (PPC) i Albert Rivera (Ciutadans).
Durant la seva intervenci�, Reyna va insistir en el "retard normatiu" que est� patint l'Estatut i en la tend�ncia preocupant de les baixes d'aut�noms del passat 2008.

Els agents comercials organitzen una jornada sobre els aut�noms

Sota el t�tol �Desenvolupament del reglament de l�Estatut del Treball Aut�nom� el Col�legi d�Agents Comercials de Barcelona (COACB) i la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC), organitzen el proper 22 de gener un acte que pret�n posar al dia les �ltimes novetats referents al treball aut�nom. Dit acte tindr� lloc al carrer Casp, n�mero 130 a la sala d�Actes de l�Edifici COACB a les 16.30 hores.

L�acte tindr� una pon�ncia central que anir� a c�rrec del Sr. Juan Jos� Barrera, director general d�Economia Social i Responsabilitat Social a les Empreses. Tamb� inclour� un debat moderat per Sebasti�n Reyna i Salvador Duarte juntament amb representants de CiU, PSC, ERC i PP sobre les mesures anticrisi en l��mbit dels aut�noms.

El ministre de Treball sospesa la prestaci� de 600 � per a aut�noms en atur

El ministre de Treball ja t� sobre la taula el document de la comissi� d�experts constitu�da pel Govern i les organitzacions d�aut�noms, que planteja la prestaci� per als aut�noms que van a l�atur. Aquesta proposta es concreta en una prestaci� de desocupaci� de 600 euros durant sis mesos per a aut�noms que hagin cotitzat el 3% de la base de cotitzaci� (entre 24 i 30 euros) durant, almenys, un any, per articular una prestaci� per cessament d�activitat per a aquest col�lectiu de treballadors.

El ministre va insistir que la futura prestaci� ha de ser de car�cter contributiu, �s a dir, que s�haur� d�haver cotitzat per poder cobrar-la. De moment, el disseny de la prestaci� encara est� en proc�s d�estudi, ja que es tracta d�una q�esti� "jur�dicament molt complexa". L�objectiu �s abordar aquest tema al Consell Estatal de l�Aut�nom, que es constituir� d�aqu� a dos o tres mesos, aix� com en el di�leg social. Per a Corbacho �l�aut�nom t� un problema en aquest pa�s. T� uns determinats nivells de protecci�, per� no t� dret a prestaci� per cessament d�activitat".

Cal recordar que la proposta dels experts planteja que la prestaci� sigui gestionada per les m�tues de treball. Parla d�una percepci� del 75% de la base liquidable (equivalent a 600 euros en la majoria dels casos) que podria percebre�s despr�s d�haver cotitzat, com a m�nim, durant un any. La iniciativa de la comissi� podria servir de base al Govern per elaborar un projecte de llei que, en la seva opini�, hauria de ser tramitat per via d�urg�ncia.

Per a les organitzacions d�aut�noms, la proposta que est� sobre la taula respon als principis de contributivitat, solidaritat i sostenibilitat financera, ja que no requereix aportaci� dels Pressupostos de l�Estat. "No es pot dir no a una prestaci� que es pot finan�ar. Ning� pot dir no a l�atur per als aut�noms per aquest motiu, perqu� els experts han demostrat que �s autofinan�able".

Catalunya ha perdut 16.690 aut�noms des de l�inici de la crisi

La CTAC denuncia que les mesures adoptades pel Govern continuen sense arribar al col�lectiu de treballadors per compte propi

Catalunya ha perdut 16.690 treballadors per compte propi des que en el mes d�abril va canviar la tend�ncia d�afiliaci� al R�gim Especial de Treballadors Aut�noms.

D�abril a setembre de 2008, a Catalunya s�havien destru�t m�s de 7.500 petits negocis. Pr�cticament la mateixa quantitat que han desaparegut en el darrer trimestre de l�any (9.190). Durant el mes de desembre, que hist�ricament havia marcat augments significatius en l�afiliaci� al RETA, s�han destru�t a Catalunya 2.994 negocis. �s a dir, cada dia s�han donat de baixa prop de 100 aut�noms.

Les baixes dels aut�noms catalans ja suposen el 20% de les que s�han produ�t a tot l�Estat.

	Nombre d�aut�noms (desembre 2008)
Barcelona	406.951
Girona	64.439
Lleida	45.868
Tarragona	60.840
Catalunya	578.098

Des de la CTAC recordem que aquests 16.690 aut�noms que s�han donat de baixa del sistema es queden al carrer sense cap tipus de prestaci�, ja que des del Govern encara no s�ha articulat "l�atur" per aquest col�lectiu.

Des de la CTAC reclamem que es posi en marxa un pla de rescat per als aut�noms que contempli mesures que afavoreixin la injecci� de liquiditat en el sistema i el finan�ament de nous projectes emprenedors. En l�actual situaci� econ�mica no nom�s s�est� destruint ocupaci� sin� que, a m�s a m�s, des del sistema financer s�impossibilita que vegin la llum els negocis que han de sustentar en el futur part de l�economia catalana.

El pla de rescat per als aut�noms que proposa la CTAC inclou:

Mesures efectives d�acc�s a cr�dit (ICF, ICO...) per introduir liquiditat en l��mbit financer del treballador per compte propi.

� - Millora de les condicions d�acc�s al cr�dit.

� - Incentius fiscals: baixada dels tipus d�inter�s en inversi� per a l�autoocupaci�.

� -Avan�ament de l�IVA pendent de tornar per Hisenda.

� -Morat�ria sense garanties per a l�ingr�s de l�IVA.

La CTAC reclama en l��mbit catal�:

Crear el Consell Catal� del Treball Aut�nom com l��mbit d�interlocuci� de les entitats d�aut�noms amb el Govern de Catalunya.

� -Desenvolupar el t�tol V de l�Estatut de l�Aut�nom referent al foment i promoci� del treball aut�nom.

� -Posar en marxa les mesures d�assist�ncia t�cnica a l�aut�nom.

� -Millorar la formaci� i el reciclatge dels treballadors aut�noms que han quedat a l�atur.

Dissenyar mesures espec�fiques que permetin l�adaptabilitat del sector.

La CTAC organitza la primera jornada del treball aut�nom econ�micament dependent

Catalunya ha perdut, al dia, 123 treballadors aut�noms en el mes de novembre

Amb la pres�ncia d�aproximadament un centenar de treballadors aut�noms econ�micament dependents, t�cnics de promoci� econ�mica i responsables d�entitats associades, va tenir lloc el passat 2 de desembre la primera jornada sobre el treball aut�nom econ�micament dependent. En aquesta matinal es van poder desgranar les principals caracter�stiques que tindr� el nou reglament dels TAED a la vegada que es van constatar les diferents problem�tiques que ha suposat la pr�pia reglamentaci�. L�acte, que va tenir el suport de la UGT de Catalunya i del Departament de Treball va comptar amb una fornida pres�ncia de persones que van intervenir; des del Director, director general d'Economia Social, Aut�noms i Responsabilitat Social en les empreses del Ministeri de Treball i Immigraci�, Juan Jos� Barrera, el, secretari general d�UPTA, Sebasti�n Reyna, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. �lvarez, el president de la CTAC, Salvador Duarte, aix� com la, directora general de Cooperatives i Creaci� d'Empreses, Mireia Franch (la Consellera de Treball, Mar Serna va excusar-se en �ltim moment) Cal, tamb� destacar les aportacions fetes en la pon�ncia de la Directora de l�Oficina T�cnica de la CTAC, Ana Estrella Villares que va entrar a concretar respecte contractes, registre, acords d'inter�s professional i sistemes de conciliaci� i arbitratge. Tamb� hi va haver un debat que, sota el t�tol de La figura de l'Aut�nom en el Mercat Laboral, va comptar amb la participaci� de repesentants de les diverses organitzacions d�aut�noms.

Per altre banda tamb� es van explicar algunes mesures anticrisi anunciades recentment pel Govern estatal que es dirigeixen al col�lectiu de treballadors per compte propi. Es va tornar a posar de manifest que la crisi econ�mica que patim est� afectant amb gran virul�ncia el col�lectiu d'aut�noms. Catalunya ha perdut 123 treballadors per compte propi al dia durant el mes de novembre, un total de 3.687 durant tot el mes. En tan sols 6 mesos, Catalunya ha vist com s'han destru�t 14.633 petits negocis.

Des de la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya - CTAC aquestes xifres ens demostren que les mesures que s'estan adoptant des del Govern no s'estan mostrant efectives per al col�lectiu, que mes darrera mes veu com augmenta de manera exponencial les seves baixes.

El Ministre de Treball garantitza que els aut�noms cobraran �atur� aquesta legislatura

En unes declaracions fetes a la cadena SER i transcrites per Europa Press, el Ministre de Treball i Immigraci�, Celestino Corbacho va anunciar que en el decurs de l�actual legislatura els aut�noms podran accedir a la prestaci� per cessament d�activitats, un dels drets recollits en l�estatut del treball Aut�nom aprovat l�any passat. Corbacho va anunciar que ja tenien sobre la taula l�informe que en el seu moment es va demanar a una comissi� d�experts per tal que fessin una proposta de com articular aquesta mesura. D�aquesta manera segons el Ministre el treballadors aut�noms tindran un drets equiparables als treballadors per compte aliena.

El Ministre va recordar que aquesta prestaci� seria de tipus contributiu, o sigui, que caldr� haver cotitzat per cobrar-la. De totes maneres, i malgrat que ja es t� l�informe dels experts, en aquests moments tan sols es pot dir que est� en estudi al ser un tema �jur�dicament complexa� assegurava el Ministre de treball i Immigraci�.

Set de cada deu aut�noms han vist incrementat els impagats en els �ltims nou mesos

Segons un estudi intern elaborat per l�Oficina T�cnica de la CTAC, hi ha molta preocupaci� en els sectors de treballadors aut�noms. Segons les dades de l�Oficina T�cnica de la CTAC, a partir d�una enquesta pr�pia, el 86% considera que la seva situaci� �s greu o molt greu. Segons la directora de l�Oficina T�cnica de la CTAC, Ana Estrella Villares, �en tan sols nou mesos s�han multiplicat per cinc el nombre d�expedients relacionats amb processos concursals que ha at�s aquesta organitzaci�. Aquesta dada �s un reflex clar de les conseq��ncies que est� tenint l�actual crisi econ�mica en el col�lectiu d�aut�noms de Catalunya�.

Hi ha dos punts importants que cal tenir en compte. Primer, la retallada de les l�nies de cr�dit, que provoca que els possibles nous emprenedors rebaixin les seves expectatives. El 78% dels enquestats reconeix que fins al moment havia finan�at la seva activitat mitjan�ant alguna modalitat credit�cia, com p�lisses de cr�dit o descomptes de pagar�s. L�import mitj� d�aquestes p�lisses se situa en els 30.000 euros. Amb la crisi financera i el tancament de l�aixeta de cr�dit per part de les entitats financeres, l�import de les p�lisses de cr�dit s�ha vist redu�t en un 60%. Aix� vol dir que fins ara els aut�noms podien demanar cr�dit per un valor de 30.000 euros de mitjana pel desenvolupament de la seva activitat laboral, ara el cr�dit es redueix a 18.000, i explica, en part, la disminuci� de l�activitat d�autoocupaci�.

Per�, aquest daltabaix no nom�s comporta la p�rdua de llocs de treball per compte propi sin� que suposa la p�rdua de la capacitat emprenedora del nostre pa�s, que ha estat tradicionalment el motor de l�emprenedoria de l�Estat. Si a Catalunya les dades constaten que quasi 7.500 llocs de treball s�han perdut en sis mesos, al conjunt de l�Estat la xifra de destrucci� de llocs de treball per compte propi s�ha situat en 38.817. Per�, lluny de veure una sortida, el panorama que es presenta tendeix a agreujar-se. Als problemes esmentats de manca de finan�ament i de cr�dit s�hi ha de sumar l�augment de la morositat que pot provocar una situaci� insostenible per molts treballadors per compte propi. Segons l�enquesta de la CTAC, set de cada deu aut�noms admet que en els darrers nou mesos ha vist un increment d�impagats o ha tingut dificultats per fer els cobraments pendents. Amb aquest panorama, la CTAC alerta que aquest final d�any Catalunya haur� perdut m�s de 20.000 treballadors per compte propi.
Aut�noms.com ha volgut con�ixer com estan vivint la crisi alguns dels sectors que tradicionalment han estat formats per treballadors aut�noms.
El perfil de l�aut�nom catal� m�s afectat per la crisi respon a una persona:

- Aut�ctona
- Home
- D�entre 35 i 50 anys
- Treballa al sector de la construcci� o al de serveis
- Fa almenys 5 anys que exerceix la seva activitat actual
- Nivell de formaci�: estudis b�sics

Catalunya ha perdut cent onze aut�noms cada dia durant el mes d�octubre

La CTAC reclama que s�engegui urgentment un
pla de rescat per als aut�noms

Segons les dades avan�ades avui pel Ministeri de Treball, la crisi est� afectant amb gran virul�ncia el col�lectiu dels aut�noms. En nom�s sis mesos, a Catalunya s�han destru�t m�s de 10.000 petits negocis. Les baixes d�aut�noms catalans ja suposen el 20% de les que s�han produ�t arreu de l�Estat. Aquesta evoluci� fa pensar que les previsions de la CTAC, que advertien que abans de final d�any es perdrien 20.000 cotitzants m�s del R�gim Especial de Treballadors Aut�noms (RETA) a Catalunya, es poden quedar curtes.

Nombre aut�noms (octubre 2008)
Barcelona 411.983
Girona 66.926
Lleida 46.461
Tarragona 62.757
Catalunya 588.127

Des de la CTAC es recorda que, tal i com ja ha anat denunciant fa uns mesos, les mesures adoptades fins ara pel Govern no estan pensades en cap cas per al col�lectiu dels aut�noms. Fins i tot les mesures presentades recentment pel Govern -la morat�ria del 50% per a aut�noms i desocupats en el pagament de la hipoteca durant un per�ode m�xim de dos anys- segueix sense donar resposta al principal problema del col�lectiu: la manca de liquiditat.
Per aix�, des de la CTAC s�insta tant al Govern estatal com al catal� a impulsar el desenvolupament de l�Estatut del Treball Aut�nom i, en especial, d�aquelles mesures que es van anunciar amb gran bombo, com l�asseguran�a per desocupaci� i les mesures recollides en el t�tol V de la Llei per afavorir l�adaptabilitat, el foment i la consolidaci� del treball aut�nom.
Des de la CTAC es reclama que s�engegui un pla de rescat per als aut�noms que contempli mesures que afavoreixin la injecci� de liquiditat en el sistema i el finan�ament de nous projectes emprenedors.
Des de la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya fa temps que s�est� avisant que la crisi pot tenir conseq��ncies molt greus per al treball aut�nom. Salvador Duarte, president de la CTAC, reclama que es pensi en els petits creadors de riquesa, �s�n el col�lectiu d�aut�nom els que, de sempre, hem donat riquesa, vitalitat i creativitat a aquest pa�s�.

Mesures que proposa la CTAC de pla de rescat:

- Mesures efectives d�acc�s a cr�dit (ICF, ICO...) per introduir liquiditat en l��mbit financer del treballador per compte propi.
- Millorar les condicions d�acc�s al cr�dit.
- Incentius fiscals: baixades dels tipus d�inter�s en inversi� per a l�autoocupaci�.
- Desenvolupament de la Llei de l�Estatut del Treball Aut�nom.

La CTAC tamb� reclama mesures en l��mbit catal�:

- Crear el Consell Catal� del Treball Aut�nom com a �mbit d�interlocuci� de les entitats d�aut�noms amb el Govern de Catalunya.
- Desenvolupar el t�tol V de l�Estatut de l�Aut�nom referent al foment i promoci� del treball aut�nom.
- Potenciar el Pla INICIA (increment despeses en �poca de crisi).
- Posar en marxa les mesures d�assist�ncia t�cnica a l�aut�nom.
- Millorar la formaci� i el reciclatge dels treballadors aut�noms.
- Dissenyar mesures espec�fiques que permetin l�adaptabilitat del sector.

La falta d�activitat i els impagats s�n les principals causes de la problem�tica que pateixen els aut�noms

El nombre d�aut�noms lleidatans segueix disminuint

A comen�ament d�any es comptabilitzaven a la nostra ciutat un total de 47.182 treballadors per compte propi. A final de setembre, nom�s nou mesos despr�s, la xifra s�ha redu�t a 46.461.
Segons el Ministeri de Treball i Immigraci�, durant aquest per�ode, s�han registrat a Lleida 721 baixes al R�gim Especial de Treballadors Aut�noms (RETA).

El nombre d�afiliats aut�noms durant el mes de setembre de 2008 ha sofert un descens del 0,44%, respecte al mes d�agost, �s a dir, es comptabilitzen 206 aut�noms menys.

Pel que fa al conjunt de l�Estat i per sectors, tots aquells on es mouen els treballadors aut�noms estan afectats, destaquen la construcci� amb 4.325 aut�noms menys, el comer� amb 2.124 i les activitats immobili�ries amb 494.

Fins i tot l�hostaleria, un sector que encara no havia patit aquesta situaci�, ha presentat 1.924 baixes de treballadors per compte propi respecte al mes anterior.

La falta d�activitat i els impagats s�n les principals causes de la problem�tica que pateixen els aut�noms. Tamb� la situaci� actual est� afectant les empreses familiars, que estan aclaparades per la crisi i per les condicions financeres.

CTAC considera que la p�rdua d�ocupaci� aut�noma continuar� durant tot l�any.
En tot cas, l�estad�stica confirma les propostes de CTAC que s�han d�accelerar les inversions p�bliques previstes, en especial les relacionades amb la rehabilitaci� d�habitatges, locals comercials i serveis de turisme, amb la finalitat de millorar el treball a la construcci� i fer m�s competitius els negocis de comer� i oci.

Vuit de cada deu aut�noms catalans qualifiquen la crisi de �greu�

Els estralls de la crisi econ�mica estan passant factura a diferents sectors on majorit�riament hi �s present el treball aut�nom. En aquest sentit, la majoria dels aut�noms que es ressenteixen de l�actual conjuntura econ�mica pertanyen al sector de la construcci�, el transport i el comer�. Els aut�noms consultats asseguren que la crisi els est� passant una factura molt cara. Un dels sectors afectats �s el de les ter�pies naturals. S�hi viuen situacions de disminuci� de la facturaci� d�entre un 30 a un 45%. L�explicaci� �s que els habituals consumidors de les ter�pies han dilatat les seves visites o fins i tot han decidit suprimir-les. Les visites costen d�entre 50 a 80 euros. Hi ha tamb� el cas d�un aut�nom vinculat a la construcci�, la crisi li ha caigut al damunt com una llosa. Mentre fa uns anys ocupava m�s de deu persones, ara, sumats els socis, s�n tan sols quatre, i han passat de facturar 45.000 euros a facturar-ne 6.000. Els bancs els han tancat l�aixeta financera, i amb aquest panorama desconeixen quin futur tindran ni fins quan podran aguantar.

Cal tenir en compte que, en tan sols un any, els aut�noms que han entrat en processos concursals s�han multiplicat per cinc.

El Ministeri de Treball ultima el registre dels trades

El proper 12 d�octubre �s el termini m�xim que tenen tots els treballadors/es aut�noms econ�micament dependents (Trades) del sector del transport i agents d�assegurances, per tal de comunicar a les seves empreses que compleixen els requisits per ser trades, o el que �s el mateix, que almenys el 75% dels seus ingressos depenen d�una empresa.

�s important que el treballador/a ho comuniqui dins el termini establert, ja que si no ho fa, podria perdre, per exemple, la capacitat de guardar la seva antiguitat a l�empresa en q�esti�, o l�empresa li podria plantejar altres condicions. Per tant, notificar a temps la seva situaci� ha de donar garanties per tal que es respectin les seves antigues condicions laborals.

El nou contracte redactat permet que aquests treballadors puguin acudir al jutjat social en comptes del mercantil per tal de resoldre qualsevol conflicte que puguin tenir entre l�empresa i el treballador/a.

El reglament obligar� a inscriure�s en el nou registre que el Ministeri de Treball est� acabant de detallar. Una de les novetats d�aquest nou registre �s que caldr� posar per escrit la indemnitzaci� que cobraria el treballador/a en cas que es rescind�s el contracte.

Cal recordar que, aproximadament uns 60.000 agents d�assegurances i uns 120.000 transportistes s�n els que tenen aquest temps per acabar notificant a les empreses que compleixen dits requisits com a trades.

Els aturats que vulguin fer-se aut�noms podran capitalitzar fins al 60% de l�atur

Amb la unanimitat dels vots del Congr�s de Diputats es va aprovar la setmana passada una proposici� no de llei presentada inicialment pel Partit Popular i esmenada despr�s pels grups del PSOE i CiU, en la qual s�insta al Govern de l�Estat que augmenti el percentatge de capitalitzaci� de la prestaci� per desocupaci� del 40% al 60% per a aquells aturats que decideixen convertir-se en treballadors per compte propi en la forma que reglament�riament es determini.
La reglamentaci� d�aquesta aprovaci� es podria incloure en la tramitaci� de la Llei de pressupostos, per tant, l�entrada en vigor de la mesura seria el proper 1 de gener.
S�estima que en aquest 2008, al conjunt de l�Estat, seran prop de 80.000 desocupats els que optaran a la capitalitzaci� i, amb la nova mesura, es podria arribar al llarg del 2009 a 110.000 i 120.000 persones. L�augment del percentatge de capitalitzaci� suposar� un increment mitj� de 2.400 � en el pagament �nic per persona. Cal tenir en compte que el percentatge que resta de la prestaci� tamb� es capitalitza, per� a trav�s del pagament de les quotes de la Seguretat Social.

Des de la Confederaci� de Treballadors Aut�noms de Catalunya (CTAC) es valora positivament aquest increment, tot i que l�objectiu a assolir �s la de capitalitzar el 100 % de la prestaci�.

Es multipliquen per 5 els processos concursals en el col�lectiu d�aut�noms

La CTAC recorda als treballadors aut�noms catalans que la millor manera de fer front a la crisi �s unir-se i treballar d�una forma coordinada
Els serveis jur�dics de la Confederaci� de Treballadors denuncia que en tan sols nou mesos s�han multiplicat per cinc el nombre d�expedients relacionats amb processos concursals que ha at�s aquesta organitzaci�. Aquesta dada �s un clar reflex de les conseq��ncies que est� tenint l�actual crisi econ�mica en el col�lectiu d�aut�noms de Catalunya, on tant sols en el mes d�agost es van veure obligats a donar-se de baixa del RETA (R�gim Especial de Treballadors Aut�noms) 3.800 treballadors (la mateixa quantitat que en el trimestre anterior)
En aquest sentit, des de la CTAC es recorda als aut�noms que disposen de les Oficines d�Atenci� a l�Aut�nom on podran de manera individual i personalitzada trobar respostes, formaci� i informaci�, ja que per a la CTAC aquest assessorament pot suposar la continu�tat del projecte empresarial de l�aut�nom.