UGT Ajuntament de Lleida
 Bloc de la Secció Sindical de la UGT eina de comunicació i informació amb els companys i les companyes d'aquest Ajuntament. Xarxa sindical

25 Set, 2007

L'HABITATGE ACCESSIBLE - II

imatges EMU

Reprenent l'escrit que era encara prou laxa, per a reforçar-lo des del seu propi teixit, així, permeteu-me el següent poema com a prèvia, on possiblement, ens pot ajudar a endinsar-nos en l'escenari mes complert de les mancances, les mes transcendentals, l'habitatge.

"La nostra estirp és de titans. Ho dic

sense cap perjudici.

Penseu, si no, en la gent que, dia rere dia

sofreix, estima, mor,

aquella trista i oblidada gent

que cada tarda menja el mateix plat,

poc amanit, de tendresa,

que disposa només de dues cambres

per enyorar els camins,

que es sap irremediablement vençuda

pel destí

i que, això no obstant,

engendra infants

i creix en els infants

i és poderosa i dolça com un arbre,

com un gran arbre dens i vigorós

que cada primavera treu florida.

La nostra estirp, ben cert, és de titans."

Ho dic sense cap prejudici.

Miquel Martí i Pol


Difícilment, com el cos de l'esperit, es pot separar la política i l'exercici de la gestió de l'habitatge de lordenació en l'urbanisme, i per tant de la planificació , segurament per la seva profunda vinculació, estructuradora del territori. L'òptica sobre l'habitatge accessible és diversa, podríem dir que en el nostre territori s'aixeca un trípode institucional acord amb la hegemònica política del habitatge que convergeix en la política estatal, la d'àmbit autonòmic i la local, per una banda, mentre i paral·lelament es distribueixen les accions i demandes sindicals , i les accions i reivindicacions de diferents plataformes http://vivendalh.blogspot.com/ i http://bcn.vdevivienda.net/, entre d'altres.

Al fons, la situació es d'allò mes dinàmica a l'entorn polític i de la gestió. En primer lloc, la davallada bursàtil del març va comportar la primera ensorrada borsària d'unes quantes immobiliàries espanyoles, la "sacsejada" a Wall Street, de l'agost, on la banca i les constructores pateixen un greu diferencial que afecta directament al mon immobiliari, lligada al temor a la crisi de les hipoteques estadunidenques, posa en antecedent l'escenari econòmic d'una demanda regressiva de l'habitatge lliure. En segon lloc, d'acord l'anàlisi recent de la Cambra de Comerç de Barcelona, el preu de l'habitatge, a Lleida, creix el 10,4% el primer trimestre del 2007, essent el ritme mes baix des de mitjans de 1998, on la demanda de segona mà dona senyals de ralentiment els tres darrers trimestres, els costos de la construcció creixen el 4,5% el febrer, pràcticament el mateix que a finals del 2006, i la desacceleració dels preus afavoreix la reducció de l'esforç sobre el salari per comprar un habitatge considerant l'augment del tipus d'interès hipotecari mitja del 4,65% (en alça), equivalent al de finals de 2002, afegint-se els poc esperançadors indicadors de l'excessiu endeutament en les llars, l'elevat risc a causa dels tipus variables i la llarga durada de les hipoteques. En tercer lloc, entre 1997 i 2006, mentre que els salaris reals han augmentat un 30%, els preus dels pisos (sense considerar l'increment de l'IPC) ho han fet en un 245%. Cal aclarir que el preu de la segona ma a la ciutat de Lleida ha patit una descens del 20%.

D'acord amb l'informe del Taller contra la Violència Immobiliària i Urbanística del maig del 2007: "...mentre que els preus dels pisos de segona mà pràcticament s'han estancat al nivell de l'augment anual de l'IPC. L'activitat immobiliària (noves promocions, vendes, etc.) ha registrat una forta caiguda en el mateix període. I al mateix temps ha tornat a pujar el tipus d'interès de les hipoteques." Per contra, els ens institucionals són del parer d'informar que no hi haurà crac de la bombolla immobiliària, sinó una desacceleració paulatina dels preus de nova adquisició, on els augments acabaran equiparant-se al de l'IPC. En el mateix informe s'indica: "Segons un estudi de la UB i la immobiliària Forcadell, publicat el 08-02-2006, fins a finals de 2007 s'haurien construït uns 500.000 habitatges nous a Espanya que no troben compradors ni llogaters. Segons càlculs basats en el cens d'habitatges de 2001, s'estima que tan sols a la Província de Barcelona hi ha uns 400.000 pisos buits, mentre que a Barcelona ciutat aquesta xifra se situaria entre els 70.000 i 100.0000."

Aquest anàlisi li hem d'afegir l'Informe de Transparència Internacional sobre la corrupció el 2006 diagnostica: "La qualificació del sòl urbà és l'origen dels casos de corrupció més importants. Espanya és el país de l'OCDE on el preu de la vivenda ha pujat més els últims anys", i que recull i analitza Carlos Jiménez Villarejo. L'informe del Parlament Europeu sobre la corrupció urbanística a Espanya, ratifica l'Informe de Transparència i esmenta l'enrajolament del litoral" mediterrani i "el descomunal enriquiment d'una petita minoria a costa de la majoria". El mateix informe denuncia: "els implacables ajuntaments que han aprovat tenint-ne coneixement la construcció en sòl no qualificat oficialment per a aquesta finalitat", i adverteix que "les pressions a favor de l'execució de grans projectes urbanístics solen procedir de la comunitat empresarial, que és la que més es beneficia d'aquesta lucrativa activitat".

La conclusió resultant és que, encara que en la primera legislatura del tripartit va avançar per a procedir a l'elaboració de 40.000 noves llars protegides, i que INCASOL es compromet a la promoció anual de 2.500 habitatges socials, encara, aproximadament el 25 % de la població de Catalunya no pot accedir a un habitatge del mercat lliure.

De forma empírica i quantitativament, a Lleida ciutat i al 2007, veiem una comparativa de valors de l'habitatge protegit tipus (60 m2 útils, es a dir, uns 75 m2 construïts amb la part proporcional dels espais comuns), on l'habitatge especialment protegit costaria 80.000 €, l'habitatge protegit en regim general 91.000 € i 102.000 € l'habitatge concertat, valor, aquest últim resultaria ser molt aproximat a un habitatge lliure de segona mà, l'habitatge mig nou lliure valdria 170.000 €. El mateix habitatge llogat en el mercat lliure seria superior als 500 €/mes, mentre que protegit en règim general -HPO-, llogat a 10 anys seria de 397,80 €/mes, a 25 anys de 253,20 €/mes i a 30 anys de 180,00 €/mes.

La demanda es constant i generalitzada, per això l'administració central del govern Zapatero, sota recents declaracions de la nova ministra de l'habitatge i l'urbanisme Carmen Chacon, seguint la tasca començada per la seva predecessora Sra. Trujillo, on prioritza a tres bandes, per una, la necessitat d'interrelació flexible entre el Plan Nacional de la Vivienda amb les diverses comunitats autònomes per al desenvolupament de polítiques públiques, per una segona banda, des de l'intervenció de l'URBAN de la Comissió Europea i amb el Pla de barris de la Generalitat, dinamitzar econòmicament i socialment barris susceptibles de renovació urbana, a Catalunya han estat materialitzant-se 70 projectes des del 2004, per un tercera banda, donar suport a les Comunitats autònomes que racionalitzin les polítiques de sòl, per tal de combatre l'especulació urbanística. Totes aquestes polítiques van encarades a determinar que el dret a l'habitatge sigui el cinquè pilar del benestar.

La recent Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo, en el seu Títulol I. Condiciones básicas de la igualdad en los derechos y deberes constitucionales de los ciudadanos, Artículo 4. Derechos del ciudadano, determina que "Todos los ciudadanos tienen derecho a:

a) Disfrutar de una vivienda digna, adecuada y accesible, concebida con arreglo al principio de diseño para todas las personas, que constituya su domicilio libre de ruido u otras inmisiones contaminantes de cualquier tipo que superen los límites máximos admitidos por la legislación aplicable y en un medio ambiente y un paisaje adecuados."

A l'actualitat, la legislació autonòmica de Catalunya en matèria urbanística, des de l'article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme i de l'article 66.4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, es preveu la destinació del 20% del nou sòl (entenc vol dir sostre derivat del nou sòl) a habitatge protegit (regim general, HPO) i 10% a habitatge accessible ( concertat, o sia, HC), en municipis com el de la nostra ciutat.

La mateixa Ley 8/2007, de suelo, esmentada, ho fixa al 30%, i defineix en el Título II. Bases del régimen del suelo. Artículo 10. Criterios básicos de utilización del suelo.

"Para hacer efectivos los principios y los derechos y deberes enunciados en el Título I, las Administraciones Públicas, y en particular las competentes en materia de ordenación territorial y urbanística, deberán:

a) Atribuir en la ordenación territorial y urbanística un destino que comporte o posibilite el paso de la situación de suelo rural a la de suelo urbanizado, mediante la urbanización, al suelo preciso para satisfacer las necesidades que lo justifiquen, impedir la especulación con él y preservar de la urbanización al resto del suelo rural.

b) Destinar suelo adecuado y suficiente para usos productivos y para uso residencial, con reserva en todo caso de una parte proporcionada a vivienda sujeta a un régimen de protección pública que, al menos, permita establecer su precio máximo en venta, alquiler u otras formas de acceso a la vivienda, como el derecho de superficie o la concesión administrativa.

Esta reserva será determinada por la legislación sobre ordenación territorial y urbanística o, de conformidad con ella, por los instrumentos de ordenación y, como mínimo, comprenderá los terrenos necesarios para realizar el 30 por ciento de la edificabilidad residencial prevista por la ordenación urbanística en el suelo que vaya a ser incluido en actuaciones de urbanización."

La Disposición Transitoria primera. Aplicación de la reserva de suelo para vivienda protegida, matisa la reserva per habitatge protegit exigida en la lletra b de l'article 10 d'aquesta Llei.

D'acord amb el Pacte Nacional per l'Habitatge 2007-2016 dirigit per la secretaria d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, consensuat amb els diversos agents, agents socials i actors del mon immobiliari i edificatori, l'actual demanda efectiva d'habitatge social és de 200.000 llars, destinant-se "Cals joves que no poden emancipar-se i iniciar el seu projecte de vida autònom a la llar familiar. Als treballadors de rendes baixes i ocupació temporal o eventual, que no poden assumir els compromisos financers derivats de l'adquisició d'habitatge i pateixen la incertesa de si podran fer front a la quota mensual actualitzada de la seva hipoteca o al seu contracte de lloguer després de unes renovacions fortament inflacionistes que responen a la insuficient oferta que pateix la nostra societat. I als sectors socials més febles de la societat en risc d'exclusió social, molt especialment: gent gran, immigrants extracomunitaris nouvinguts, famílies monoparentals i altres col·lectius en risc d'exclusió residencial." Considerant el 49,7 % de la població activa de Catalunya, que, segons les dades d'Hisenda referents al 2005, no arriba a 12.600 euros bruts a l'any, es pretén millorar les condicions del parc d'habitatges. La mobilització del sòl, la creació dels àmbits estratègics residencials d'urbanització prioritària - AERUP, i la previsió d'establir una nova categoria de protecció anomenat Habitatge Protegit de Catalunya, són tres de les noves estratègies del Pacte.

El Pacte que ha estat aplaudit per tots els partits polítics a mes de les immobiliàries i entitats financeres de Catalunya. Com es el cas de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Barcelona i Província (APCE) qui va manifestar que s'implicaria "Cal màxim", preveu:

1. Mobilitzar sòl per a la creació de 250.000 noves llars protegides, construir 160.000 habitatges amb protecció oficial, dels quals 50.000 es faran en quatre anys. Mobilitzar i posar en el mercat de lloguer social 62.000 habitatges del parc desocupat, del quals 22.000 es faran en quatre anys. Promoure l'accés a l'habitatge mitjançant ajuts directes a 140.000 famílies, de les quals 60.000 es faran en quatre anys, de forma que 40.000 ajuts aniran al lloguer del primer habitatge, dels quals 30.000 es faran en quatre anys. Els 100.000 ajuts restants aniran a la rehabilitació o a la compra del primer habitatge, o préstec per a l'emancipació, dels quals 30.000 es faran en quatre anys.

2. Rehabilitar i millorar 300.000 habitatges, dels quals, 199.000 es faran en quatre anys, de forma que s'estableix l'ajut públic per a fer obres en 247.000 habitatges, intervenció en 48.000 habitatges del parc públic i la remodelació de barris que afectaran a 5.000 habitatges.

3. Garantir i allargar l'autonomia residencial de 35.000 llars de gent gran, mitjançant ajuts al lloguer per a 20.000 llars i habitatges dotacionals per a 15.000 llars. Millorar l'accessibilitat dels habitatges per a 35.000 persones amb discapacitat, mitjançant promoció de 5.000 habitatges adaptats amb protecció oficial, ajuts aper a l'adaptació de 10.000 habitatges, ajuts per a instal·lació d'ascensors que donin servei a 20.000 habitatges.

4. Evitar que cap persona quedi exclosa d'un habitatge per motius econòmics, amb ajuts a 60.000 llars, mitjançant ajuts al lloguer per a 20.000 llars, ajuts per a evitar desnonaments per a 15.000 llars, ajuts per al pagament d'hipoteca per a 12.500 llars i construcció de 12.500 nous habitatges socials.

5. Eradicar el fenomen dels sense sostre, amb ajuts a 23.000 persones, mitjançant habitatges d'inclusió per a 15.000 persones i habitatges d'ùrgència per a 8.000 persones.

D'acord amb el Pacte Nacional per l'Habitatge 2007-2016, el pla immediat de sòl en desplegament i programació de l'Institut Català del Sòl preveu al segon trimestre de 2008 l'inici de les obres d'urbanització al sector SUR-19 (Balafia Nord) la creació de 1534 habitatges HPO.

El govern de la Generalitat es sensibilitza especialment amb la carència d'habitatges per a joves per a la seva emancipació, el president Montilla, tal i com es va pronunciar políticament i personalment, a La Pineda de Gavà, es compromet a la promoció de 50.000 nous habitatges accessibles, la meitat de lloguer, (es a dir, una oferta de sòl d'unes 1.000 hectàrees), i a la rehabilitació de 100.000 habitatges mes. La gestió no pot ser mes clara. La Generalitat de Catalunya va aprovar el passat 12 de desembre el Projecte de Llei del dret a l'habitatge, iniciant-se els tràmits parlamentaris, on en l'Article 40. Expropiació per incompliment del deure de conservació i rehabilitació, expressa:

"40.1 Un cop exhaurides les vies de foment i coercitives previstes en aquest Títol, en els àmbits qualificats pel Pla Territorial Sectorial d'Habitatge com d'una forta i acreditada demanda residencial, l'Administració competent podrà acordar l'expropiació forçosa de la propietat per incompliment del deure de conservació i rehabilitació quan això suposi un risc per a la seguretat de les persones, sempre que s'hagin garantit als propietaris que demostrin la seva necessitat, els ajuts públics suficients per fer front al cost del deure de rehabilitació del seu habitatge."

Mes avall, en el seu Capítol III. Utilització anòmala dels habitatges, dins l'Article 41. Detecció de situacions anòmales en l'ús dels habitatges, descriu:

"41.1 Es considera utilització anòmala d'un habitatge o d'un edifici d'habitatges: a) La desocupació permanent definida en l'article 3.d, d'aquesta Llei. b) La sobreocupació, en els termes definits a l'article 3.e), d'aquesta Llei.

41.2 Es considera també situació anòmala, la de l'infrahabitatge, tal com es contempla a l'article 3.f) d'aquesta Llei."

L'article 42 preveu l'expropiació de l'usdefruit de l'habitatge que, desocupat durant dos anys, hagi estat altres dos anys sense haver estat llogat.

Des de l'àmbit local, la recent Diputació, entre d'altres qüestions, donarà suport als ajuntaments en l'elaboració dels Plans Locals d'Habitatge, col·laborarà en la implementació de les polítiques d'adquisició de sòl, augmentarà el finançament fent extensives les Xarxes de Mediació per al lloguer Social de Borses de Joves d'Habitatge, amb l'objectiu de prestigiar els avantatges del lloguer social, elaborarà un protocol d'actuació per a la detecció i proposta d'acció en les sobreocupacions, establirà un fons de finançament dels costos a la rehabilitació de l'habitatge sobreocupat, eradicarà els infrahabitatges, substituint-los o adequant-los, garantint el dret al reallotjament de les llars allotjades, en lloguer, en infrahabitatges i finançarà mitjançant un fons, els costos dels reallotjaments i de la rehabilitació de l'habitatge.

A la ciutat de Lleida, la disposició per a la creació d'habitatge social és notòria, la majoria absoluta des dels darrers comicis permetrà desenvolupar, sense gaires inconvenients polítics, el programa d9habitatge social amb l'actiu de la complicitat cromàtica de les administracions de l'estat i de la Generalitat. La darrera legislatura ha desenvoluopat 494 habitatges socials, està desenvolupant 1.175 habitatges (697 de venda, 478 de lloguer). L'Ajuntament de Lleida és coneixedor de la problemàtica i socialment receptiu a la creació d'habitatge de lloguer per l'estímul que suposa incentivar un mercat, que hores d'ara es presenta reduït i car. Per això, el programa municipal polític del seu partit preveu el pacte Lleidatà per l'Habitatge, impulsat per l'Ajuntament i la Generalitat i en concertació amb els promotors i agents del sector, planificarà i promourà la construcció a gran escala d'habitatge públic, 6.000 habitatges: protegit i concertat, de venda i de lloguer, i en règim especial, però sobre tot de qualitat, creant reserves de grans estocs i grans reserves de sòl públic, ajudant-se dels Serveis Personals per a lluitar contra la sobreocupació i el seu ús il·legal.

Rafa Criado

Enllaços:

L'HABITATGE ACCESSIBLE I

Per un habitatge digne Avalot. Necessitem 50.000 signatures per portar la Iniciativa Legislativa Popular al Parlament de Catalunya

L'habitatge social no arranca Editorial, radiografia del mercat de l'habitatge protegit. DiariSEGRE. Diumenge, 23 de setembre de 2007


1442 lectures
comentaris
Afegeix comentari













BoldItalicLink




 authimage