A Catalunya s’estima que el 4.7% de la població total necessita una assistència i/o un ajut per a desenvolupar les activitats essencials de la vida diària. Aquest col·lectiu està format pel 26,8% de la població major de 65 anys i el 5,9% de les persones amb discapacitat.

En l’actualitat la majoria d’aquestes persones (el 83%) són ateses des de l’entorn familiar o amb treballadors i treballadores sense contractar, principalment dones entre 52 o més anys. No reben ajuda d’altres persones i han de compartir la tasca d’atenció amb altres tasques domèstiques i laborals.

Això els suposa greus riscos de salut, socials i personals, així com també dificultats d’accés o continuïtat en el mercat de treball. També exerceixen aquesta tasca persones immigrades sense formació i sense possibilitat de cotitzar a la seguretat social per la tasca que desenvolupen.

La resta (el 17%) són ateses en centres de serveis socials especialitzats. Es calcula que hi ha un total de 30.000 persones treballant en el sector de la dependència (residències, centres de dia, serveis de teleassistència, centres d’avaluació de la dependència, pisos tutelats,... ), però que en caldran 10.000 més per atendre la demanda de serveis prevista.

Les persones i entitats que donem suport a aquest manifest,

DENUNCIEM

• que aquest sector es caracteritza per treballar en unes condicions molt precàries, amb sous per sota dels 779 euros bruts, llargues jornades laborals, elevat nombre d’usuaris per cada professional, sense accés a formació, i amb unes condicions físiques i emocionals molt dures. Tot plegat reverteix indubtablement en la qualitat del servei que reben les persones que es troben en situació de dependència.

• la poca valoració social que se li dóna a la tasca desenvolupada per aquestes persones, quan en realitat el seu treball resulta imprescindible en la nostra societat, especialment per l’atenció a la gent gran, que en els darrers anys de la seva vida, mereixen tenir la cura necessària que els aporti benestar i la millor qualitat de vida possible.

• el poc reconeixement que la nostra societat atorga als sectors professionals molt feminitzats, posant de relleu les desigualtats existents entre homes i dones en el mercat laboral.

• que ens trobem davant d’una doble vulneració de drets: el dret a la dignitat en el treball (art.35 C.E.) i el dret a l’atenció en situació de dependència (art. 50 C.E.).

• el desorbitat preu que han de costejar les persones usuàries dels serveis d’atenció privats en contraposició al baix nivell salarial que el sector ofereix al seu personal laboral. Alhora, la diferència salarial i de condicions entre el personal dels serveis privats i el del servei públic

posa de manifest el substanciós negoci que està suposant la dependència en el mercat lliure.