6 Jul, 2008
(II PART) L´avi Enric segueix explicant el que va viure en aquells moments:
II (Part segona):
Per situar-nos:
Explicar tres anys de guerra em sembla que potser és massa llarg per explicar tot de detalls dramàtics i tristos, i així és que ara seguiré amb la fugida de Barcelona.
El dia 20 de gener del 1939, ja els esbirros del Franco estaven per Pedralbes, i la Mare en tenir-ne coneixement de matinada, (potser serien ja cap als 03:00 h de la matinada) i ella, em va dir: “Anem fill meu, que el Franco ja està arribant”, aleshores jo ja tenia 13 anys i mitg, i el Pare va morir a la Batalla de l´Ebre, (Santa Quitèria).
El meu germà gran i també el germà mitjà que van ésser de l'última relleva que van cridar, ells eren dels anomenats de la "Quinta del Biberón", i ja no és trobaven a casa en aquell moment.
Monument a la "Quinta del Biberón".
També recordo perfectament, com si sigués ara mateix, que la mare va preparar en un petit moment la poca roba per ella, i també la roba per mi, i que cadascú de nosaltres dos, és portava el seu farcellet d´equipatge.
Jo tinc encara, ara mateix, molt gravat en la meva memòria que vaig escoltar a la pobra mare plorant, i tinc gravada també la imatge que els meus ulls veieren, de com la mare va tancar la porta en clau del pis, per no tornar potser mai més, on vam viure per última vegada.
I ja varem agafar a peu el camí per arribar cap a Montcada i Reixac, i anant de mica en mica cap a França, i vam passar per Arenys, Calella, i amunt, amunt, sempre amunt, i varem caminar en direcció a l´exili, un cop a Girona, vam fer estada en descans, dos dies, i ja després varem seguir tot fent continuació en el camí, ja que els franquistes també anaven pujant molt ràpidament, i va ser en el llóc de Figueres, que vam pujar al Fort del Castell de Sant Ferran.
Allà va ser on ens va tocar el gran bombardeig , en aquell moment nosaltres, i també molts més ens vam trobar protegits en el Fort del Castell de Sant Ferran, tot fent petit descans, del gran esgotament del viatge, vam veura des de a dalt del Fort els incendis i les destrosses amb que és va castigar tan durament a la ciutat de Figueres.
El fill de Benito Mussolini, en Bruno Mussolini, va bombardejar moltissimes ciutats i poblacións, com Figueres, i també Roses el 9 d´octubre de 1937, etc... |
La unitat àeria italiana |
|
Els bombardejos, però, van ser presents durant tota la Guerra Civil. Els exèrcits italians capitanejats pel fill del Duce, Bruno Mussolini, va arribar a Mallorca amb la seva unitat àeria XVIII Grup del 8è Stormo di Bombardamento Veloce el 27 de setembre de 1937. Bruno es va quedar a les Balears un temps durant el qual va prendre part en vuit accions de guerra, una de les quals, la de Roses. |
Les quatre bombes van caure sense que els avions de caça republicans ho poguessin impedir. Aquests van sortir de Figueres per intentar evitar-ho, però a causa del retard en l'avís no van trobar els bombarders. |
De fet, la població civil va ser durament castigada. A les poblacions hi solia haver magatzems d'armament i material de guerra o tallers de la indústria bèl·lica. La precisió dels bombarders no era gaire acurada i uns tres-cents metres es considerava una desviació habitual. A l'Empordà, a més, s'ha de tenir en compte el factor de la tramuntana. |
Els bombardejos a l'Empordà es van intensificar cap al final de la Guerra Civil. Entre el mes de gener i principis del febrer de l'any 1939 fins als darrers dies del conflicte el govern, l'Estat Major de l'Aviació i una gran part dels organismes oficials de la República tenien la seu a l'Empordà. |
Per això els bombardejos i metrallaments van ser continuats, incomptables i sobre qualsevol punt on es cregués un moviment, a banda d'intentar també bombardejar punts estratègics. |
Els bombardeigs protagonitzats per l’aviació feixista italiana, que col·laborava amb les forces revoltades contra la República, els bombardeigs sobre Barcelona viscuts els dies 16, 17 i 18 de març de 1938 no només van causar pràcticament una quarta part del nombre total de les víctimes de la guerra. |
El que es visqué a Barcelona fou compartit també àmpliament per la resta de Catalunya. Foren més de 140 les ciutats atacades, amb un total de prop de 5.000 víctimes durant els tres anys que durà la guerra, amb capítols especialment sagnants com ara els bombardejos patits per ciutats com Lleida, Granollers o Figueres. |
De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha un territori especialment afectat pels bombardejos, i en ell una ciutat particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l’Espanya republicana. |
En aquest sentit vindicar, rememorar i explicar allò que va passar aquells terribles dies de la primavera del 1938 a Barcelona, no és tan sols un exercici de memòria de l’horror, sinó una aportació a la construcció de la memòria democràtica europea i global. |
Obligats pel fet de ser perseguits a mort pels franquistes, varem seguir tot precipitadament altre vegada, el nostra camí de l´exili, aquest cop passant pels Hostalets de Llers, i Pont de Molins, i així vam seguir el camí fins que en arribar a La Jonquera vam començar a veurens una miqueta més lluny dels nostres enemics, i ja després, a l´arribar a Le Perthus, tot i sentir-nos segurs per la frontera de les terres franceses, no vam pas poder descansar massa del fatigós camí.
La rencontre de Pétain et d'Hitler à Montoire, 1940. Début de la
politique de collaboration du régime de Vichy avec l'occupant nazi.
Las poblaciones cercanas a La Jonquera que también fueron lugares de paso de los exiliados durante la Guerra Civil. Algunos de estos lugares se encuentran en territorio francés, como la tristemente conocida playa de Argelés, en la que el gobierno de Vichy instaló un campo de concentración que acogió a más de 250.000 españoles. |
Tot aixó, jo no se pas si vosaltres podeu entendre-ho o imaginar, en quines condicións varem arribar a Le Perthus, tant és així que el francesos, van deixar escrit com: “La Debacle des Refugies Espagnols Republiquens”.
Van ser unes molt tristes hores, les de veurens deixar-ho tot enrera, i de no poder evitar pensar, de que segurament era per sempre, i que potser ja no veuriem mai més la nostra tant volguda CATALUNYA, i tampoc, la família, els amics, els veins, companys i coneguts, i les pertinences materials. Vam ser molt conscients de ser víctimes inocents de la disort, homes, dones i criatures completament vulnerables i plens d´angúnia, sotmesos totalment al caprici d´un malson. Va ser un plor colectiu devant de la tragèdia impensable que viviem, expulsats per la violenta i sanguinària barbarie feixista i franquista, cap a la incertesa d´un futur improvís.
A Le Perthus, tinc una imatge en la memòria: "tots plorant", grans, petits, i Soldats, ja tots en retirada i veient clar que la nostra legítima i democràtica causa, la Repùblica, ja estava segurament del tot perduda.
Els francesos ens varen fer seguir caminant fins a Le Boulou, i aquí va ser el moment, (un altre dels moments tristissims per una criatura com jo era en aquell moment), va ser el moment en el que jo vaig ésser separat de la meva mare, en camps de concentració diferents per homes i per dones, (jo, una criatura de 13 anys i mitg, entre homes).
Campos de concentración en Francia
Francia no estaba preparada para
acoger una tan gran masa de
hombres obligados a huir al
destierro. Y hubo que improvisar.
El Sur-este francés se pobló
rápidamente de campos de
refugiados: Argelés-Sur-Mer,
Saint Cyprien, Bram... Cientos
de miles de refugiados que
pasarían días, meses o incluso
años hasta poder salir.
El impacto de los campos de
concentración en Francia y
en el Norte de África es tan
grande en la memoria de
los exiliados que son muchos
los que nos han dejado
sus recuerdos en escritos,
dibujos, óleos, grabados...
La abundante colección
que presentamos (podría
haber sido más numerosa)
se basa sólo en la obra de
refugiados en México:
Climent, Bartolí, Rodríguez
Luna, Lizárraga, Marco
Chilet, Ras...
Dibujo grabado de Bartolí
Peró per avui, jo crec que ja en tenim prou, i altre vegada torno a dir, si tenim sort més endavant continuaré explicant!!!
Recomano que visiteu “El Museu Memorial de l´Exili”:
L´AVI I RUSKIS...
184 lectures
