26 Set, 2008

MANIFESTACIÓ I ATURADES AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DE LA JORNADA MUNDIAL DEL TREBALL DIGNE I CONTRA LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES.

Unió General de Treballadors de Catalunya

SECRETARIAT NACIONAL
Rbla. Santa Mònica, 10 - Tel. 93 304 68 00 Fax 93 304 68 35 08002 Barcelona

A/a TOTS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES
Barcelona, 25 de setembre de 2008
Companys i companyes,

Amb motiu de la celebració de la Jornada Mundial del Treball Digne, les
organitzacions sindicals de Catalunya hem convocat tot un seguit d’actes:

El dia 6 d’octubre a les 11’30 hores tindrà lloc l’acte simbòlic de canvi de nom del
Pont del Treball (carrer Pont del Treball de Barcelona), amb la participació de les
organitzacions sindicals catalanes i on intervindrà el Secretari general de la
Confederació Sindical Internacional (CSI) i l’Alcalde de Barcelona.

El dia 7 d’octubre la CSI convoca a tot el món aturades a les empreses de 5 a 15
minuts cap a les 12h. orientativament. Ja hem rebut la notificació de les següents
empreses que faran l’aturada, entre d’altres: Hospital Dos de Maig, Metro de
Barcelona, BSM, Sony, Alstom, Bosch, Velcro, Beiersdorf, grup SEAT,...

El mateix dia 7 d’octubre a les 18,30 hores està convocada una Manifestació a
Barcelona sota el lema “treball digne, ara i per tothom”, amb participació d’entitats
socials i polítiques, des de la Via Laietana (cantonada carrer Junqueres) fins a la
Plaça Sant Jaume, on es llegirà el manifest. Aquesta mobilització pretenem que sigui
tan multitudinària com la del 1r de Maig i es per això que us demanem la vostra
participació activa a la mateixa i que en feu la màxima difusió possible.
Esperant comptar amb la vostra presència, rebeu una salutació ben cordial,

Xavier Juanto
Secr. organització

79 lectures

25 Ago, 2008

Proposo una lectura calmada del passatge d´un espectacular poema de Kipling. Espero que sigui del vostra gust, el que és jo, el considero bonissim...!!!

Si puedes mantener la cabeza sobre los hombros
cuando otros la pierden y te cargan su culpa,
Si confías en ti mismo aún cuando todos de ti dudan,
pero aún así tomas en cuenta sus dudas;
Si puedes esperar sin que te canse la espera,
o soportar calumnias sin pagar con la misma moneda,
o ser odiado sin dar cabida al odio,
y ni ensalzas tu juicio ni ostentas tu bondad:
Si puedes soñar y no hacer de tus sueños tu guía;
Si puedes pensar sin hacer de tus pensamientos tu meta;
Si Triunfo y Derrota se cruzan en tu camino
y tratas de igual manera a ambos impostores,
Si puedes tolerar que los bribones,
tergiversen la verdad que has expresado
y que sea trampa de necios en boca de malvados,
o ver en ruinas la obra de tu vida,
y agacharte a forjarla con útiles mellados:

Si puedes hacer un montón con todas tus victorias
Si puedes arrojarlas al capricho del azar,
y perder, y remontarte de nuevo a tus comienzos
sin que salga de tus labios una queja;
Si logras que tus nervios y el corazón sean tu fiel compañero
y resistir aunque tus fuerzas se vean menguadas
con la única ayuda de la voluntad que dice: “¡Adelante!”

Si ante la multitud das a la virtud abrigo,
Si aún marchando con reyes guardas tu sencillez,
Si no pueden herirte ni amigos ni enemigos,
Si todos te reclaman y ninguno te precisa;
Si puedes rellenar un implacable minuto
con sesenta segundos de combate bravío,
tuya es la Tierra y sus codiciados frutos,
Y, lo que es más, ¡serás un Hombre, hijo mío!

Rudyard Kipling

287 lectures

18 Ago, 2008

AMICS MEUS, VULL CONTINUAR AMB EL RELAT DE LES MEMÒRIES DE L´AVI, AMB LA 4ª ENTREGA: "EN EL CAMP DE NORDHAUSEN!!!"

En el camp de Nordhausen, em va passar una cosa que m´ha quedat en la memòria per sempre més!!!

La segona nit d´estar allà amb altres companys dels barracons, varem començar a donar-nos a coneixer, érem cinc espanyols, i evidentment, es van suscitar les naturals preguntes de sempre, (però tot va anar en castellà)...

El primer va dir: “tu d´on ets?”, (JO SÓC DE CASPE, ARAGONÈS!!!); "i tu?" (JO SÓC DE DÉNIA, VALENCIÀ!!!), "i tu?" (JO DE SEVILLA, ANDALÚS!!) i el que em responia: (SÓC MADRILENY!!!) a la meva pregunta, desprès a n´el seu torn, em va preguntar ell a mi: "y tu?", i jo natural-ment, vaig fer-l´hi la meva resposta: (JO SÓC DE BARCELONA, CATALÀ!!!) y en un innegable i flagrant totalitarisme manifest, els quatre a la vegada van deixar caure d´amunt meu, la seva sentència intolerant i inapel.lable:

(TU ETS ESPANYOL CONY!!!).

Jo no voldria pas faltar o ofendrà a cap persona que es consideri "ESPANYOL", o que em vulgui considerar tant si com no, a mi, de nacionalitat "ESPANYOLA", peró jo vull considerar-me simplement "CATALÀ!!!", crec que amb tot el meu dret, i tot i que ja ha quedat clar, torno a reiterar i a subratllar que jo em considero del tot i simplement "CATALÀ!!!". Jo però, garanteixo que tot això va anar tal i com ho explico...!!!

A la meva llitera, però a dalt, i dormia un noi que professava la religió jueva. I jo veient com em trobava, amb la comprensió que podia gaudir, i el ben relacionat que creia estar amb els meus, diguem que: "companys espanyols", doncs vaig anar fent una amistat més plena de complicitat i sinceritat amb el "noi jueu"...

I passat un temps, van començar a tatuar-nos un número en el braç, i a donar-nos uns pantalons i una camisola a tots plegats.

Nosaltres al veure això, vam sospitar, i varem començar a pensar que allò ja s´estava posant força malament per a nosaltres, i el "noi jueu" i jo, varem començar a observar amb molta cautela, i a parlar seriosament entre nosaltres dos, de com ens ho teniem de manegar per tal d´escapar-nos i no prendre-hi mal en l´intent, i així va anar, que vam acordar de guardar tots els ossets i les pells que ens pertocava en els menjars, i així, podíem fer de mirar d´aconseguir un petit grapadet a cada apat; tot i amb el risc de ser enxampats, ho vam anar fent seguidament, i així que quan podiem, tot d´una anàvem d´amagat a donar-li a n´el gos del soldat que vigilava el reixat de filferro espinós. A cada cantonada teníem una torreta de vigilància i un soldat alemany, i el gos que anava vigilant, tot i que els primers tres dies ens rondinava, però ja tot seguit, desprès que l´hi haguéssim donat el grapadet d´ossos i pells, ja callava.

Amb tot això, i ja desprès de passat un cert temps, aquell gos ja ens reconeixia, i quan arribàvem a la nit per donar-li el grapadet de menjar, ja es posava a moure la cua, tot veien-nos a nosaltres com amics, i esperant el gos, la seva recompensa.

Això ens va fer plantejar que potser, ja era el nostra moment, i que havia "arribat l´hora d´escapar d´allà", i vam acordar d´esperar uns deu o dotze dies més, per tal que el grapadet de menjar sigués més gran. I així ho vam parlar, vam dir: "mentrestant el gos menja, nosaltres passarem per sota del reixat de filferro espinós que ens té barrat el pas". I tal dit, tal fet...

I així que ho vam fer, i va anar bé, i desprès de superar el gos i el reixat de filferro espinós, vam arrencar a córrer i a córrer, tot i sense sapiguer del cert on anàvem, i sense parar per res del món, i així va ser que varem arribar a l´estació de tren a Nordhausen.

Allà, a l´estació, estava parat un tren de mercaderies, i nosaltres varem pujar de polissons, i així que ens vam quedar ben amagadets per tota la nit, i tot el dia, per tal de no ser descoberts, vam notar amb alegria, que el tren ja corria i corria, i ens anava allunyant per moments de Nordhausen, amb tanta bona sort que tot d´una, ens varem trobar a: (Amberes, Bèlgica!!!).

Quan caminàvem pel vagó, i per tal de mirar de sortir d´allà sense ser vistos, anàvem sotjant poquet a poquet, en silenci i amb molta precaució pel passadís fosc d´aquell vagó de tren, i estant amatents al que pogués esdevenir-se, però tot d´una ens vam espantar!!! doncs, vam escoltar darrera nostra uns passos, i per instint, varem mirar d´amagar-nos precipitadament altra vegada, aquells passos eren els d´un home, i aquell home es va parar davant nostra, i desprès d´un moment, vam sentir la seva veu, que ens digué a nosaltres aquestes paraules: "escapats d´Alemanya!!!", i nosaltres vam fer: "no senyor, nosaltres varem sortir de casa dels pares, i ara tant sols volem tornar a casa!!!", i ell va dir-nos: "jo i tinc un fill a n´allà d´on ara veniu vosaltres, i jo el que més voldria a n´aquest món, és que si el meu fill pogués escapar-se, algú l´ajudés de bon grat". Ara jo caminaré fins casa meva, i vosaltres i tindreu la meva porta oberta, si finalment i entreu, jo podré ajudar-vos, ja que jo formo part de la RESISTÈNCIA!!!

Penseu-ho bé nois!!!

I PER ARA, AMICS, POTSER JA N´HI HA PROU, CONTINUAREM NAVEGANT PER LES MEVES MEMÒRIES MÉS ENDAVANT SI TOT VA BÉ!!!

L´AVI I EN RUSKIS

97 lectures

15 Ago, 2008

ARA, EN TEMPS DE VACANCES, LLENÇO LA MEVA PROPOSTA, UNA PROPOSTA INTERESSANT SI VOLEU CONEIXER LA HISTORIA I LES LLEGENDES DE CASA NOSTRA...

SALUT AMICS

RUSKIS

NIK DUSERM - GUÍA - VISITES I RUTES ALTERNATIVES

Nik duserm
Guía GIRONA

Rutas guiadas por la zona del empordà (costa brava) visitando lugares del interior de la comarca; pueblos rurales, restos arqueológicos y edificios de la historia más reciente del país.

Nik duserm

* Dirección: Besalú,s/n - C.P. 17474 - Peratallada - Girona
* Teléfono: 607894536
* http://nikduserm.com/


Rutas alternativas guiadas por la zona del empordà (costa brava - girona) visitando lugares del interior de la comarca, a veces poco conocidos, como pueblos rurales con historia y personalidad, restos arqueológicos apartados de las rutas convencionales o edificios, que aún se conservan, de la historia mas reciente del país. en definitiva, unas rutas personalizadas para grupos y personas con inquietud por descubrir y valorar el entorno.


Las rutas son siempre acompañadas y con explicaciones en castellano, catalan o inglés.


Se incluyen las temáticas del románico, el medievo, el exilio español y el pintor salvador dalí entre otras.

Cada visita guiada dura un tiempo aproximado de 60 minutos. se facilita información práctica de la zona si es necesario.


Los puntos de visita pueden combinarse dependiendo del tiempo y el interès.


Visitas guiadas Rutas guiadas Visitas alternativas Programación de rutas Asesoramiento elección de restaurantes u otros servicios
Visitas guiadas Rutas guiadas Visitas alternativas Empordà Costa brava Peratallada Románico Dalí Exilio español Restos arqueológicos Cerámica Descubrir el ampurdán...

Nik Duserm - Emporda Guided Tours




Besalu, s/n
Torroella de fluvia
Peratallada 17474
España
Tel.: 34 60789453
URL: http://nikduserm.com
Correo electrónico: nik@nikduserm.com

Alternative guided tours in the Emporda area (Costa Brava - Girona), including rural charming villages with a particular history, archaeological sites off the beaten track or remains of recent history especially during the Spanish Civil War. These tours are created for people or small groups interested in the discovery of the area, through a different point of view.



www.nikduserm.com

106 lectures

3 Ago, 2008

210 lectures

3 Ago, 2008

Internet ha canviat en tan sols set mesos la vida de Leopoldo Abadía, un exprofessor de l'IESE de 75 anys d'edat que amb els seu article "La crisi Ninja", que explica en un llenguatge pla i col·loquial la crisi subprime dels EUA, s'ha convertit en un fenomen inesperat que ja porta més de 165.000 visites a la xarxa


EFE
Barcelona
Ult. Act. 03.08.2008 - 17:25 hs

Internet ha canviat en tan sols set mesos la vida de Leopoldo Abadía, un exprofessor de l'IESE de 75 anys d'edat que amb els seu article "La crisi Ninja", que explica en un llenguatge pla i col·loquial la crisi subprime dels EUA, s'ha convertit en un fenomen inesperat que ja porta més de 165.000 visites a la xarxa.

Abadia, que va deixar l'ensenyament fa 15 anys per dedicar-se a la consultoria, va escriure l'article en una tarda de diumenge de gener i e va distribuir entre els seus treballadors per correu electrònic. Al cap d'uns dies, "la crisi ninja" era objecte d'apassionats debats fins a en fòrums insospitats com cannabis.com o xarxa satánica.com.

Fins que un dia, després que l'article arribés per altres vies a un dels seus fills i a que, després de citar-lo en el bloc de Nacho Giralt (Atrápalo.com), aquest rebés 7.000 visites de cop, Abadia, aconsellat pel seu fill Gonzalo, va posar en marxa el seu propi bloc, que ha rebut visites del Japó, Nigèria i fins a de Burundi.

Un diari electrònic l'ha fitxat com a articulista i una editorial li ha encarregat un llibre. "Si m'ho arriben a dir l'1 de gener no m'ho crec", assegura aquest ex professor de Política d'Empresa, nascut a Saragossa i resident a Barcelona, que atribueix l'èxit a que procura "no escriure res que jo no entengui".

"La crisi ninja" és un article (leopoldoabadia.blogespot.com) escrit en ordre cronològic que explica de manera senzilla l'origen de la crisi immobiliària dels EUA (crisi subprime) i com es va propagar per la resta del món fins a arribar a Espanya.

L'autor utilitza una caixa d'estalvis imaginària, la caixa de San Quirico (inspirada a la localitat barcelonina de Sant Quirze de Safaja), els clients de la qual li confien el seu diners sense tenir ni idea que a l'altra banda de l'Atlàntic s'oferien "hipoteques subprime" a clients "ninja" (no income, no jobs, no assets); és a dir , sense ingressos, sense ocupació fixa i sense propietats.

A l'hora que descriu la bola de neu en la qual es van convertir aquestes hipoteques al desplomar-se el mercat immobiliari nord-americà, Abadia insereix comentaris com "la globalització té els seus avantatges, però també els seus inconvenients, i els seus perills. La gent de San Quirico no sap que està corrent un risc als Estats Units".

Descriu també com el perill d'aquestes hipoteques no van ser detectades a temps per controls com les Normes de Basilea o per les agències de qualificació de risc, i assegura que existeix una "seriosa crisi de confiança", tant entre els ciutadans com entre els propis bancs, perquè "ningú sap on està ara aquesta diners".

Abadia, que assegura limitar-se a "copiar" el que llegeix a La Vanguardia, Expansión i el Times i -això sí- "posar-ho en ordre", va concebre "la crisi ninja" com una entrada més en un diccionari de termes econòmics que des de fa anys enviava per correu electrònic als seus companys de despatx.

Però com l'article va resultar ser més extens d'allò habitual va convertir en un annex del diccionari i, assegura, "vaig tenir l''error' d'enviar-lo a un parell d'amics. Un d'ells em va contestar que li va agradar i que es l'enviava a un altre parell d'amics...I aquí se'm va ser de les mans".

Van arribar les set mil visites en un dia que va rebre el bloc de l'empresari turístic Nacho Giralt, que "va penjar" l'article sense conèixer a l'autor, i va decidir obrir el seu propi bloc, que administra el seu fill i que ha rebut ja més de 165.000 visites.

"El vaig escriure perquè anava llegint coses soltes. Tot està copiat i la única cosa és que a vegades poso comentaris". Comentaris com "la globalització té els seus avantatges, però també els seus inconvenients, i els seus perills. La gent de San Quirico no sap que està corrent un risc als Estats Units i quan comença a llegir que allà es donen hipoteques subprime, pensa: "Quines bogeries fan aquests americans!"

Preguntat sobre l'abast de l'actual crisi, l'ex professor respon que "quan la gent diu que si el crac del 29 va ser millor o pitjor que aquest, dic que aquest és pitjor, perquè allà es va enfonsar la borsa americana, i quanta gent de San Quirico tenies accions en la borsa americana?: zero.

Reconeix que el que ha passat és inesperat, "però a la vegada -subratlla- per a mi ha estat molt divertit" i se sorprèn encara de l'impacte d'internet i que en algunes empreses s'hagi posat de moda el terme "explíca-m'ho a la Leopoldo".

De moment li demanen consell empresaris de mig món i dedicarà agost a escriure un llibre. I somriu quan admet que el seu fill ja l'ha batejat com el "Chiqui Chiqui econòmic".

82 lectures

25 Jul, 2008

Hola amics meus.

És en la 3ª entrega d´aquestes memòries meves, (de L´AVI), que amb l´ajuda d´en (RUSKIS), vaig deixant-vos penjades com entrades del blog (CARRASCLEST):

http://carrasclest.blogspot.com/

Doncs és així, que ara seguiré amb la meva arribada a Le Boulou, el dia 12 de Febrer del 1939, que va ser aquí, on em van separar de la meva mare, tal i com ja he dit anteriorment, en les altres 2 entregues de la meva memòria, i que de segur recordareu, si m´heu anat llegint.

Jo que era un nen de 13 anyets, i desprès d´haver passat tot el que vaig passar, i de trobar-me tot solet enmig d´aquella diàspora de persones desesperades per una diabòlica realitat que no ens volia deixar estar.

Com penseu vosaltres, que jo em podia trobar en aquells moments?

Imagineu-vos el meu estat!!!

Ara, jo vull tornar a deixar molt clar, que per mi tot allò que vaig viure, va ser total i simplement indescriptible, i que a més, em sembla increïble que totes aquestes coses que varen poder passar, sobretot si ens parem a pensar que tot just, no fa pas relativament massa temps de tot això.

Penso que és vital, d´intentar evitar l´evident manca de memòria col.lectiva.

Fa molt de mal de percebre que avui dia, sembla que popularment s´hagi volgut oblidar amb un cert èxit, aquesta terrible realitat viscuda per tantes i tantes persones, ja que sembla certament, que avui la gent en general, no es recordin massa de tot allò, i és que potser els fa massa mandra de recordar...

(Tot i que avui dia, són coses que encara estan passant en molts llocs, i és molt dolent que ens arribi a semblar fins i tot mig normal!!!).

Jo, ara mateix, quan penso amb tot allò que vam viure, en sóc molt conscient, i és que jo no puc pas evitar de preguntar-me, potser una miqueta innocentment, i els drets?

• On els van oblidar tots aquests drets que ens han predicat semprè?

• DRETS HUMANS ?

• DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ ?

• DE QUE SERVEIXEN?

• ON SÓN QUAN ENS FAN TANTA FALTA?

Ens cal recordar també, que els DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ van ser promulgats l´any 1789, "La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa.".

• I de que ens varen servir a nosaltres?

• I encara ara de que serveixen?

• Ara, que a més tenim els DRETS HUMANS ?

Uns DRETS HUMANS , molt més moderns, i que van ser promulgats: (El 10 de desembre de 1948)...

La Revolució Francesa (1789–1799) és considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.

La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.

Jo ara no voldria pas de posar-me en política, i tampoc vull filosofar filantròpicament, amb una visió positivista o negativista, jo el que de veritat m´agradaria molt, és d´aconseguir conscienciar-vos, encara que només sigui en una petita part, i de fer que sapigueu almenys, tot el que jo mateix vaig tenir de viure i d´empassar-me, per tal de fer-me tot un bon EXILIAT POLÍTIC, i poder així sobreviure humana i dignament com vaig poder.

He de dir-vos, que passant el temps, jo veig que potser sí, que he aconseguit d´encomanar un xiquet de memòria, en el conscient col.lectiu dels meus coneguts, veïns, amics, i família que m´envolten cotidianament, i jo estic tant content de que així sigui...!!!

Tinc en la meva memòria el que va fer el meu pare, i avui desprès de 70 anys (ja sabeu que tinc 83 anys, jo) recordo la seva lluita, que era la de DEFENSAR ELS DRETS DELS TREBALLADORS (amb la UGT i en la UGT).

I el que si que voldria, és que ara la jovenalla que ens seguiu, a n´els homes i dones de les generacions passades, sapigueu el preu que ens va costar tot plegat.

Recordeu que va ser el temps en que es van aconseguir les famoses 48 hores, i que també es va mirar d´aconseguir una miqueta de respecta cap a n´els treballadors i els seus drets, (que encara avui, hi ha moltes vegades, que no es respecten prou aquests drets, com semprè passa amb tots els drets)...

Bé, en els Camps de Concentració de "Le Boulou", jo vaig fer una estada d´uns 5 mesos, va ser fins el juliol, que jo, tot patín una disenteria, i es va donar la circumstància, que va ser en aquell moment, en el que ens varen estar demanant voluntaris, per anar a fer les veremes d´aquelles comarques.

I jo vaig pensar molt, i em vaig dir: "mort aquí dins, ó be mort a fora", "doncs vaig decidir que mort per mort, millor mort a fora i en llibertat", i vaig demanar de sortir com a voluntari per fer les veremes.

Ens varen portar a molts amb un tren, i de mica en mica, ens anaven deixant repartits en grupets en els pobles d´el Departament dels Pirineus Orientals, a mi em va tocar amb un grupet d´altres persones, a AGEN en el Lot et Garonne , i en l´estació del tren, ens esperaven els "Fermiers d´ Agen" per escullir-nos com si fóssim bestiar de treball, o esclaus de guerra.

Jo però, puc dir que vaig tenir molta sort, ja que, com que jo era molt jovenet, i a més, encara estava força debilitat per la disenteria, i com que ells, els "Fermiers d´Agen", el que volien, era que fóssim gent forta per fer-nos treballar de valent, doncs ningú va voler-me agafar, i finalment, i per sort el "Monsieur Lefevre", un bon senyor, un home al que jo li recordava a un fill seu, i que malauradament, doncs aquest fill seu estimat, encara feia ben poc temps que s´havia mort, i era molt recordat.

El diagrama que sigue muestra los conductos principales a través de los cuales las enfermedades pasan de una persona a otra. Por lo tanto, el desecho sanitario de los excrementos, el lavarse las manos después de defecar y antes de manipular alimentos o beber agua son actividades muy importantes.

La diarrea, la disentería, la fiebre tifoídea, muchos tipos de lombrices intestinales, la bilharziosis, el scabies, el tifus y el tracoma (una infección ocular) pueden también reducirse mediante la higiene personal y saneamiento. Las actividades para mejorar estos hábitos deben formar parte de todo programa de agua y saneamiento.

I així doncs, vaig ésser escollit per aquest bon senyor, conjuntament amb uns altres 7 companys, i aleshores, "Monsieur Lefevre" ens va portar a la seva "Ferme", que estava a una distància de 17 Km. d´ Agen.

Va ser així que vam arribar al poble de Astaffort.

Chef lieu du canton situé à 18 kilomètres d'Agen, Astaffort est un ancien village fortifié situé sur la rive droite du Gers.

Riche terre agricole (Vins du Brulhois, fruits, céréales, élevage, etc...), le village possède aussi diverses entreprises industrielles (biscuiterie, minoterie et carrosserie).

Au XVIII° siècle, la population d'Astaffort était estimée à deux mille habitants. Au dernier recensement, elle était estimée à 1958 personnes.

Elle dispose d'une salle de spectacle pouvant accueillir 600 personnes et une Médiathèque.

Ce site est géré par l'Office de Tourisme d'Astaffort 13 pl. de la nation 47220 Astaffort Tél: 0553671333 mail: ot.astaffort@astaffort.com

Allà el nostre treball era el de treure l´herba de les vinyes, i de preparar-ho tot per fer les veremes, i finalment enllestir-les.

I va ser en el mes de setembre, que va començar la gran invasió dels alemanys, però nosaltres, encara varem poder tenir temps de fer les veremes de "Monsieur Lefevre".

I ja quan els alemanys van arribar, varem sapiguer que érem segons ells: "Rhot Spanien", tal i com érem anomenats en alemany, la traducció a l´espanyol, bé a ser: "Españoles Rojos".

I altra vegada ens varen fer presoners de guerra, i ens varen tornar a portar cap a un Camp de Concentració, aquesta vegada al de Nordhausen en el Departament de Harz a 87 Km. de "Leipzig".

Per sort per mi, tot va acabar bé, i jo vaig sobreviure a aquesta bogeria...!!!

Com semprè, i amb sort, ja seguiré explicant el que recordo en un altra moment, ja que la meva intenció és fer-vos coneixer coses que certament ens van passar a moltes persones, com jo mateix, però ara, jo el que no vull pas de cap manera és aburrir-vos...

VISCA LA CATALUNYA NOSTRA!!!

http://nikduserm.com/

L´AVI I EN RUSKIS

EN ABRIL DE ... (PAUL ËLUARD).

180 lectures

25 Jul, 2008

Un grupo de jóvenes catalanes se han organizado para grabar entrevistas de trabajo y colgarlas en internet.

LA MITAD de los nuevos asalariados en 2005 cobraron menos del salario mínimo. Reponedores, camareros, pero también periodistas, informáticos o diseñadores se quedan en quinientoseuristas. Están cansados. La generación precaria empieza a organizarse

La grabación es, también, bastante precaria. Todo lo que permite un teléfono móvil con cámara integrada. A pesar de ello resulta muy elocuente.

«La retribución es variable», se oye decir al empleador. «Que hacemos caja, perfecto, pilláis. Que hacemos menos caja, yo también tengo un problema, yo también tengo que hacer un esfuerzo, mi marketing, mis historias y bueno, pues cobráis menos […] Nos ahorramos… pues no hacerte contrato. Sobre todo la Seguridad Social y estas cositas, que bien, bien no sabes para qué sirven, que te llevan la pasta… Esto va así, no hay contrato y punto».

Ése es, básicamente, el fragmento de una entrevista de trabajo para servir copas en un bar de Barcelona.

Tal vez usted sea una de las más de 22.000 personas que ya lo han visto a través de Internet. Lo grabó hace algo más de un mes uno de los miembros del recién nacido Comando Precario, un grupo de entre siete y nueve jóvenes -hombres y mujeres- militantes de la organización Avalot (en catalán, revuelta), la agrupación de jóvenes de UGT en Cataluña. Desde hace unas semanas acuden a entrevistas de trabajo, las graban con sus teléfonos móviles y las cuelgan en Internet para denunciar las situaciones de precariedad laboral a las que se ven abocados desde hace años.

«Todo empezó de manera bastante informal, charlando con un café en la mano», explica en la sede de UGT en la rambla de Santa Mónica uno de sus miembros. Nos pide que le llamemos Lluís y, aunque no ha tenido inconveniente en dejarse fotografiar con los pantalones bajados, no se quita el pasamontañas ni siquiera después de que el fotógrafo se haya marchado.

Nos ha puesto en contacto Oscar Riu, portavoz de Avalot, y no sabemos su nombre real, su teléfono, ni su correo electrónico. Tampoco importa demasiado…

«Hablábamos de nuestra situación laboral y nos dábamos cuenta de que todos estábamos bastante puteados en el tema laboral», prosigue con absoluta claridad. «Pero lo peor era la normalización de la situación. Un compañero te decía que cobraba en negro y te lo decía como si fuera normal y tú lo escuchabas como si fuese normal. Aunque si te paras a pensarlo es algo terrible. Así que decidimos que estábamos hartos, que había que hacer algo. Vimos el éxito que estaban teniendo determinadas propuestas en Internet como la del escaño de ZP y optamos por esto».

SEIS MESES. SIN CONTRATO. 500 EUROS

De momento el del bar de copas es el vídeo que más éxito está teniendo pero han colgado otros dos que no tienen desperdicio: una oferta para trabajar nueve horas diarias como reponedor en un supermercado por 780 euros mensuales y otra entrevista en la que una chica es rechazada para trabajar en una tienda de ropa porque no da la talla. Porque se pasa de ella, más concretamente.

El más que recomendable blog del Comando Precario (http://rrhh-confidencial.blogspot.com), sin embargo, no se agota ahí. El Comando ha invitado a que todo el mundo envíe fotos, textos y vídeos de denuncia. Desde que echó a andar, el pasado 24 de octubre, la página ha registrado 50.000 entradas y poco a poco se va convirtiendo en un catálogo de los horrores de la precariedad laboral en España:

Galicia: «Me gustaría que me indicaseis cómo haceros llegar la denuncia de algún sitio aquí que tiene gente trabajando sin papeles, jubilados, gente en paro, sin contrato, etc. Por deciros algo, un hotel particular que tiene unos 85 empleados, no tiene ni la mitad de contratos».

Murcia: «Trabajé para un estudio de diseño gráfico […] el jefe me tuvo seis meses sin contrato trabajando ocho horas y me pagó 500 euros tras trabajar dos meses gratis».

Sin especificar lugar: «Cuando busqué trabajo de informática en una empresa me ofrecieron dejar mi trabajo actual (800 euros por 35 horas semanales) para apuntarme al paro y hacer un curso por el que ellos cobraban dinero (yo ni un euro). Luego había alguna posibilidad de que me ofrecieran una beca de 300 euros al mes por trabajar 40 horas semanales durante dos años. Luego a lo mejor me podrían contratar por 700 euros al mes».

Barcelona: «Tenía compañeros de Perú, Ecuador y México que están trabajando sin papeles. Cobrando una miseria, 658 euros, por estar fregando platos todo el día».

Según Oscar Riu, muchos de los comentarios que están recibiendo enumeran hasta tres y cuatro incumplimientos de la ley. El sindicato está filtrando toda la información que llega al blog y la semana que viene presentarán ante la Inspección de Trabajo cerca de 40 denuncias en toda España para que el organismo actúe.

QUINIENTOSEURISTAS, «NI-NIS», SANS CULOTTE, MIERDAEURISTAS…

«Está muy bien que se hable del tema de los mileuristas. Es fantástico que se denuncie», asegura Lluís. «Pero qué pasa con los submileuristas. Hay mucha gente cobrando entre 600 y 800 euros y que además van a estar cobrando ese sueldo durante mucho tiempo, para siempre. Y tal vez eso sea lo mejor del blog: que ha conseguido llevar a la opinión pública el tema de la precariedad. Está bien que en las noticas de la noche se hable de lo que cobra el reponedor de un súper o que, de repente los tertulianos se pregunten: “Pero, ¿es esto normal? De verdad hay gente que cobra 600 euros?”. La hay. Hay mucha gente».
Seguramente, los autores de un documental de la cadena francoalemana ARTE sobre la precariedad laboral entre los jóvenes europeos no conocen a Lluís ni escucharon su discurso sobre los submileuristas. Pero acertaron a definir a su generación como los sans culotte del siglo XXI sin saber que, literalmente, este joven se deja fotografiar sans culotte para demostrar su indefensión ante sus contratadores.

Submileuristas, sans culotte del siglo XXI, generación precaria, multiempleados creativos, quinientoseuristas, mierdaeuristas, ni-nis (porque con sus sueldos no llegan a ser ni completamente dependientes ni completamente independientes de sus padres)… Los términos surgen como hongos venenosos para referirse a la realidad de que para muchos jóvenes el horizonte de los 1.000 euros es casi un sueño.

Según datos de la Agencia Tributaria, más de la mitad de los nuevos asalariados de 2005 recibieron retribuciones inferiores al salario mínimo, fijado para aquel año en 7.182 euros anuales en 14 pagas mensuales de 513 euros. La cifra incluye a los trabajadores a tiempo parcial y a los que no han tenido ingresos a lo largo de todo el año, pero no deja de ser significativa.

Otro dato esclarecedor, éste del Instituto Nacional de Empleo. En 2001 se firmaron en España 75.762 contratos en prácticas; en 2005, casi 10.000 más: 85.577.

Y una tercera cifra extraída del apabullante informe Los jóvenes y el mercado de trabajo en la España urbana, de los profesores José García Montalvo, José María Peiró y Asunción Soro Bonmatí: el 16,97% de los jóvenes aseguran haber trabajado sin contrato en su primer empleo. El sueldo medio en ese primer empleo es de 747 euros en las ciudades.

Marta García Aller es licenciada en Periodismo y en Humanidades. Tiene un máster internacional en Política Europea. Habla español, inglés, francés, italiano y algo de checo. A sus 26 años ha trabajado para la Comisión Europea, la BBC o la agencia EFE. Ahora está en paro, con su envidiable currículum colgado en la web de búsqueda de empleo infojobs.net, y va tirando haciendo traducciones. Es además autora de un libro titulado Generación precaria, (ed. Espejo de Tinta).

«Para algunos ser mileurista no es la realidad sino a lo que aspiran. Hay gente para lo que eso sería incluso triplicar el sueldo», explica. «La precariedad de los que trabajan como obreros de la construcción o las cajeras de grandes almacenes es visible para todos», añade. «La que pasa desapercibida es la del licenciado treintañero vestido de traje que se apretuja en metro con el resto de parroquianos madrugadores».

PERIODISTA: 20 HORAS A LA SEMANA, 150 EUROS AL MES

Esta santa profesión de periodista es el perfecto ejemplo de que la precariedad hace tiempo que dejó de vestir de cuello azul y se extiende entre lo que los americanos llaman trabajadores de cuello blanco.

Uno de los jóvenes que hablan en el libro de García Aller es Mario, un joven de 29 años que después de haber hecho prácticas durante un par de años en algunos de los principales medios del país se define como trescientoseurista.

Ganaba el doble que Carlos, nombre cambiado de un joven estudiante de Periodismo madrileño. Trabaja en prácticas remuneradas 20 horas a la semana y cobra 150 euros mensuales. «Hay prácticas que están mejor pagadas», comenta insistiendo en que guardemos el anonimato de su nombre y de la empresa en la que trabaja. «Gente que por las mismas horas está cobrando 400 euros. No me parece nada del otro mundo, pero no estaría mal. Una cosa de 800 euros [lo que él cobraba como dependiente en unos grandes almacenes], siendo de prácticas de periodismo… eso estaría muy bien».

Para tener a quien rezar por estas situaciones, un grupo de jóvenes italianos inventaron en 2001 a San Precario, una figura con aureola vestida de trabajador de restaurante de comida rápida al que sacan en procesión el 1 de mayo y al que rezan con devoción: «Oh, San Precario, protector nuestro, de los precarios de la tierra, danos hoy la maternidad pagada, protege a los dependientes de las cadenas comerciales, los ángeles de los locutorios…». Sus fieles llevan su estampita en el coche y hasta circula una película: El evangelio según Precario.

Su culto ha llegado a España. A finales de 2004, 27 seguidores de San Precario se dieron cita en un restaurante malagueño conocido por pagar cuatro euros la hora a sus camareros y tener a algunos sin contrato. Cenaron entre brindis por la salud de San Precario por valor de 800 euros y al llegar los postres uno de ellos se subió a una silla, denunció la situación de los camareros y anunció que la mesa se iba sin pagar (dejando, eso sí, una generosa propina de 65 euros para los camareros) invitando al resto de comensales a que hicieran lo mismo.

Desde entonces, tanto San Precario como su figura hermana Nuestra Señora de la Precariedad han obrado diversos milagros en España, sobre todo en el sur.

«Por favor, no lo cuentes de manera que parezca una macarrada, porque no es eso», insiste Nicolás Sguiglia, argentino de 29 años afincado desde hace tiempo en España y miembro muy activo de la plataforma Precarios en Movimiento. «No se trata de cenar por la cara sino de llegar a la gente. Con las formas de intervención clásicas del sindicalismo (comités de empresa, elecciones sindicales, etc.) es difícil abordar el tema de la precariedad. Por eso recurrimos a formas diferentes. El sindicalismo tradicional encuentra dificultad en alcanzar a la gente joven, a los inmigrantes, a las mujeres».

Otros códigos también llenos de sentido del humor son los que usa el colectivo francés Generation Precaire. En su página web tenían un concurso para elegir al becario de la semana entre todas las experiencias de precariedad que les remitieran. Entre los ganadores, uno de los más divertidos fue el joven al que ofrecieron ser «becario senior» sin sueldo y con experiencia para coordinar un equipo de otros 50 becarios.

Otra de sus iniciativas radicales ha sido la de tratar de promover una huelga general de becarios.

En un pasaje de su libro, García Aller alude a la existencia de 20.000 puestos de prácticas en España. Seguro que se queda corta. El verano pasado, sólo 25 empresas, bancos y bufetes ofertaban 3.280.

Hace unos meses CRÓNICA publicó un reportaje tratando de responder qué pasaría si un día todos los trabajadores inmigrantes se quedaran en casa. A lo mejor, ha llegado el momento de otro artículo: ¿y si un día todos los becarios se quedaran en casa?

Fuente: http://www.jovenesdeiu-madrid.org/ (Segueix)
113 lectures

24 Jul, 2008

LA ASAMBLEA VOTA "SI AL CONVENI"

Els delegats i les delegades de la UGT de Catalunya al sector d’hostaleria n’han ratificat en un 98% el preacord.



Demà, 24 de Juliol, la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector de l'hostaleria, signarà amb la patronal el Conveni d'Hostaleria de Catalunya 2008 - 2011 , que afecta uns 300.000 treballadors i treballadores, després de mesos de negociacions. Es tracta d'un conveni sense precedents per al sector .

L’increment salarial a tot Catalunya serà d’un 4,8% general. A banda, a Girona s’hi aplicarà un 0,5% més. Al Maresme, un 0,3% més. A Lleida, un 0,2% més. I a Tarragona, als nivells salarials més baixos s’hi suma un increment del 0,3% més . Aquestes són les zones amb un major increment salarial, perquè són els territoris on els salaris són actualment més baixos, i un dels objectius que es comença a plantejar amb aquesta revisió és la unificació a mig termini de les taules salarials de la resta de Catalunya amb les de Barcelona, històricament més altes.

Plus de formació: 15 euros mensuals La UGT de Catalunya, com a sindicat majoritari, ha arribat a un acord amb la patronal i la Generalitat i, per primer cop en un conveni, es vincula el salari a la formació , de manera que es fa una ferma aposta per la professionalització al sector de l'hostaleria. D'aquesta manera, a partir de l'any vinent, cada treballador que segueixi els cursos de formació establerts per la patronal rebrà 15 euros al mes de manera consolidada a la nòmina. Si passa els tres mòduls formatius que es crearan, el seu increment salarial mensual serà de 45 euros.

Davant la signatura d'aquest històric conveni demà, des de la UGT de Catalunya esperem que no es tornin a repetir els lamentables fets que van ocorrer ara fa un any en les negociacions de la pròrroga del conveni, quan delegats de CC.OO. de Catalunya van agredir els delegats de la UGT de Catalunya que formaven part de la mesa negociadora.



Por que decimos que este es un buen convenio??

Básicamente por lo siguiente:

"Desmontando falsedades"

ALBUM FLYER DEL CONVENIO DE HOSTELERIA

134 lectures

22 Jul, 2008

Asamblea Trabajadores Hosteleria

Mañana a las 5 de la tarde, en Rambla Sta. Monica tenemos la asamblea de Trabajadores de Hosteleria para la ratificacion de la firma del convenio.

Es un convenio que ha costado muchísimo... lleva negociándose desde noviembre de 2007 y la verdad es que es un muy buen acuerdo. La subida salarial para Girona es del 5,30% en general, pero teniendo en cuenta que se produce una reunificación de las categorías salariales, hay trabajadores que verán un incremento de cerca del 14%. Se inicia además el camino de la equiparación de las tablas con las de Barcelona, ya que la subida es 0.5% superior en Girona.

Además se establece un plus de formación de 15€ consolidados en la nómina para un máximo de tres módulos de formación.

Teneis toda la información aqui:

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...

Os esperamos mañana a las 5 en Rambla Santa Mónica

NEGOCIACIÓN CONVENIO HOSTELERIA DE CATALUNYA


ACTA Nº 1 [1.762 KB]
ACTA Nº 2 [640 KB]
ACTA Nº 3 [690 KB]
ACTA Nº 4 [707 KB]
ACTA Nº 5 [24 KB]
ACTA Nº 6 [26 KB]
ACTA Nº 7 [23 KB]
ACTA Nº 8 [44 KB]
ACTA Nº 9 [25 KB]
ACTA Nº 10 [27 KB]
ACTA Nº 11 [24 KB]
ACTA Nº 12 [25 KB]
ACTA Nº 13 [31 KB]
ACTA Nº 14 [31 KB]
ACTA Nº 15 [37 KB]
ACTA Nº 16 [28 KB]
ACTA Nº 17 [27 KB]


TABLA DE ADECUACION GRUPOS Y CATEGORIAS [320 KB]

169 lectures

15 Jul, 2008