25.07.08

La 3ª entrega de les memòries de L´AVI ENRIC

Post in General at 21:07 : Lectures¸ (350)


Hola amics meus.


És en la 3ª entrega d´aquestes memòries meves, (de L´AVI), que amb l´ajuda d´en (RUSKIS), vaig deixant-vos penjades com entrades del blog (CARRASCLEST):


http://carrasclest.blogspot.com/

Doncs és així, que ara seguiré amb la meva arribada a Le Boulou, el dia 12 de Febrer del 1939, que va ser aquí, on em van separar de la meva mare, tal i com ja he dit anteriorment, en les altres 2 entregues de la meva memòria, i que de segur recordareu, si m´heu anat llegint.

Jo que era un nen de 13 anyets, i desprès d´haver passat tot el que vaig passar, i de trobar-me tot solet enmig d´aquella diàspora de persones desesperades per una diabòlica realitat que no ens volia deixar estar.




Com penseu vosaltres, que jo em podia trobar en aquells moments?


Imagineu-vos el meu estat!!!




Ara, jo vull tornar a deixar molt clar, que per mi tot allò que vaig viure, va ser total i simplement indescriptible, i que a més, em sembla increïble que totes aquestes coses que varen poder passar, sobretot si ens parem a pensar que tot just, no fa pas relativament massa temps de tot això.


Penso que és vital, d´intentar evitar l´evident manca de memòria col.lectiva.






Fa molt de mal de percebre que avui dia, sembla que popularment s´hagi volgut oblidar amb un cert èxit, aquesta terrible realitat viscuda per tantes i tantes persones, ja que sembla certament, que avui la gent en general, no es recordin massa de tot allò, i és que potser els fa massa mandra de recordar...




(Tot i que avui dia, són coses que encara estan passant en molts llocs, i és molt dolent que ens arribi a semblar fins i tot mig normal!!!).





Jo, ara mateix, quan penso amb tot allò que vam viure, en sóc molt conscient, i és que jo no puc pas evitar de preguntar-me, potser una miqueta innocentment, i els drets?


  • On els van oblidar tots aquests drets que ens han predicat semprè?

  • DRETS HUMANS ?


  • DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ ?


  • DE QUE SERVEIXEN?


  • ON SÓN QUAN ENS FAN TANTA FALTA?



Ens cal recordar també, que els DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ van ser promulgats l´any 1789, "La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa.".


  • I de que ens varen servir a nosaltres?

  • I encara ara de que serveixen?

  • Ara, que a més tenim els DRETS HUMANS ?



Uns DRETS HUMANS , molt més moderns, i que van ser promulgats: (El 10 de desembre de 1948)...

La Revolució Francesa (1789–1799) és considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
A finals del
segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'
Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.

La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la
burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.

Jo ara no voldria pas de posar-me en política, i tampoc vull filosofar filantròpicament, amb una visió positivista o negativista, jo el que de veritat m´agradaria molt, és d´aconseguir conscienciar-vos, encara que només sigui en una petita part, i de fer que sapigueu almenys, tot el que jo mateix vaig tenir de viure i d´empassar-me, per tal de fer-me tot un bon EXILIAT POLÍTIC, i poder així sobreviure humana i dignament com vaig poder.

He de dir-vos, que passant el temps, jo veig que potser sí, que he aconseguit d´encomanar un xiquet de memòria, en el conscient col.lectiu dels meus coneguts, veïns, amics, i família que m´envolten cotidianament, i jo estic tant content de que així sigui...!!!




Tinc en la meva memòria el que va fer el meu pare, i avui desprès de 70 anys (ja sabeu que tinc 83 anys, jo) recordo la seva lluita, que era la de DEFENSAR ELS DRETS DELS TREBALLADORS (amb la UGT i en la UGT).

I el que si que voldria, és que ara la jovenalla que ens seguiu, a n´els homes i dones de les generacions passades, sapigueu el preu que ens va costar tot plegat.



Recordeu que va ser el temps en que es van aconseguir les famoses 48 hores, i que també es va mirar d´aconseguir una miqueta de respecta cap a n´els treballadors i els seus drets, (que encara avui, hi ha moltes vegades, que no es respecten prou aquests drets, com semprè passa amb tots els drets)...




Bé, en els Camps de Concentració de "Le Boulou", jo vaig fer una estada d´uns 5 mesos, va ser fins el juliol, que jo, tot patín una disenteria, i es va donar la circumstància, que va ser en aquell moment, en el que ens varen estar demanant voluntaris, per anar a fer les veremes d´aquelles comarques.




I jo vaig pensar molt, i em vaig dir: "mort aquí dins, ó be mort a fora", "doncs vaig decidir que mort per mort, millor mort a fora i en llibertat", i vaig demanar de sortir com a voluntari per fer les veremes.

Ens varen portar a molts amb un tren, i de mica en mica, ens anaven deixant repartits en grupets en els pobles d´el Departament dels Pirineus Orientals, a mi em va tocar amb un grupet d´altres persones, a AGEN en el Lot et Garonne , i en l´estació del tren, ens esperaven els "Fermiers d´ Agen" per escullir-nos com si fóssim bestiar de treball, o esclaus de guerra.

Jo però, puc dir que vaig tenir molta sort, ja que, com que jo era molt jovenet, i a més, encara estava força debilitat per la disenteria, i com que ells, els "Fermiers d´Agen", el que volien, era que fóssim gent forta per fer-nos treballar de valent, doncs ningú va voler-me agafar, i finalment, i per sort el "Monsieur Lefevre", un bon senyor, un home al que jo li recordava a un fill seu, i que malauradament, doncs aquest fill seu estimat, encara feia ben poc temps que s´havia mort, i era molt recordat.


El diagrama que sigue muestra los conductos principales a través de los cuales las enfermedades pasan de una persona a otra. Por lo tanto, el desecho sanitario de los excrementos, el lavarse las manos después de defecar y antes de manipular alimentos o beber agua son actividades muy importantes.


La diarrea, la disentería, la fiebre tifoídea, muchos tipos de lombrices intestinales, la bilharziosis, el scabies, el tifus y el tracoma (una infección ocular) pueden también reducirse mediante la higiene personal y saneamiento. Las actividades para mejorar estos hábitos deben formar parte de todo programa de agua y saneamiento.


I així doncs, vaig ésser escollit per aquest bon senyor, conjuntament amb uns altres 7 companys, i aleshores, "Monsieur Lefevre" ens va portar a la seva "Ferme", que estava a una distància de 17 Km. Agen.

Va ser així que vam arribar al poble de Astaffort.

Chef lieu du canton situé à 18 kilomètres d'Agen, Astaffort est un ancien village fortifié situé sur la rive droite du Gers.

Riche terre agricole (Vins du Brulhois, fruits, céréales, élevage, etc...), le village possède aussi diverses entreprises industrielles (biscuiterie, minoterie et carrosserie).

Au XVIII° siècle, la population d'Astaffort était estimée à deux mille habitants. Au dernier recensement, elle était estimée à 1958 personnes.



Le Brulhois face tourisme, du vin noir du Brulhois, au foie gras aux pruneaux d'Agen, des sentiers de randonnée aux lavoirs en passant par le bien vivre du Sud-ouest.......
Elle dispose d'une salle de spectacle pouvant accueillir 600 personnes et une Médiathèque.

Ce site est géré par l'Office de Tourisme d'Astaffort 13 pl. de la nation 47220 Astaffort Tél: 0553671333 mail: ot.astaffort@astaffort.com


Allà el nostre treball era el de treure l´herba de les vinyes, i de preparar-ho tot per fer les veremes, i finalment enllestir-les.

I va ser en el mes de setembre, que va començar la gran invasió dels alemanys, però nosaltres, encara varem poder tenir temps de fer les veremes de "Monsieur Lefevre".

I ja quan els alemanys van arribar, varem sapiguer que érem segons ells: "Rhot Spanien", tal i com érem anomenats en alemany, la traducció a l´espanyol, bé a ser: "Españoles Rojos".

I altra vegada ens varen fer presoners de guerra, i ens varen tornar a portar cap a un Camp de Concentració, aquesta vegada al de Nordhausen en el Departament de Harz a 87 Km. de "Leipzig".

Així doncs, altre vegada vaig fer estada en un durissim, desagradable i perillòs Camp de Concentració, (aquesta vegada en poder dels alemanys), i com no, altre vegada a patir molt i de nou.

Per sort per mi, tot va acabar bé, i jo vaig sobreviure a aquesta bogeria...!!!

Com semprè, i amb sort, ja seguiré explicant el que recordo en un altra moment, ja que la meva intenció és fer-vos coneixer coses que certament ens van passar a moltes persones, com jo mateix, però ara, jo el que no vull pas de cap manera és aburrir-vos...



VISCA LA CATALUNYA NOSTRA!!!





El notra agraïment a l´amic NIK pel seu ajut i per
cedir una part de les imatges d´aquest document!!!
http://nikduserm.com/


L´AVI I EN RUSKIS




EN ABRIL DE ... (PAUL ËLUARD).
boomp3.com



25.07.08

La revuelta de los quinientos euristas

Post in General at 11:57 : Lectures¸ (182)

Un grupo de jóvenes catalanes se han organizado para grabar entrevistas de trabajo y colgarlas en internet.

LA MITAD de los nuevos asalariados en 2005 cobraron menos del salario mínimo. Reponedores, camareros, pero también periodistas, informáticos o diseñadores se quedan en quinientoseuristas. Están cansados. La generación precaria empieza a organizarse

La grabación es, también, bastante precaria. Todo lo que permite un teléfono móvil con cámara integrada. A pesar de ello resulta muy elocuente.

«La retribución es variable», se oye decir al empleador. «Que hacemos caja, perfecto, pilláis. Que hacemos menos caja, yo también tengo un problema, yo también tengo que hacer un esfuerzo, mi marketing, mis historias y bueno, pues cobráis menos […] Nos ahorramos… pues no hacerte contrato. Sobre todo la Seguridad Social y estas cositas, que bien, bien no sabes para qué sirven, que te llevan la pasta… Esto va así, no hay contrato y punto».

Ése es, básicamente, el fragmento de una entrevista de trabajo para servir copas en un bar de Barcelona.

Tal vez usted sea una de las más de 22.000 personas que ya lo han visto a través de Internet. Lo grabó hace algo más de un mes uno de los miembros del recién nacido Comando Precario, un grupo de entre siete y nueve jóvenes -hombres y mujeres- militantes de la organización Avalot (en catalán, revuelta), la agrupación de jóvenes de UGT en Cataluña. Desde hace unas semanas acuden a entrevistas de trabajo, las graban con sus teléfonos móviles y las cuelgan en Internet para denunciar las situaciones de precariedad laboral a las que se ven abocados desde hace años.

«Todo empezó de manera bastante informal, charlando con un café en la mano», explica en la sede de UGT en la rambla de Santa Mónica uno de sus miembros. Nos pide que le llamemos Lluís y, aunque no ha tenido inconveniente en dejarse fotografiar con los pantalones bajados, no se quita el pasamontañas ni siquiera después de que el fotógrafo se haya marchado.

Nos ha puesto en contacto Oscar Riu, portavoz de Avalot, y no sabemos su nombre real, su teléfono, ni su correo electrónico. Tampoco importa demasiado…

«Hablábamos de nuestra situación laboral y nos dábamos cuenta de que todos estábamos bastante puteados en el tema laboral», prosigue con absoluta claridad. «Pero lo peor era la normalización de la situación. Un compañero te decía que cobraba en negro y te lo decía como si fuera normal y tú lo escuchabas como si fuese normal. Aunque si te paras a pensarlo es algo terrible. Así que decidimos que estábamos hartos, que había que hacer algo. Vimos el éxito que estaban teniendo determinadas propuestas en Internet como la del escaño de ZP y optamos por esto».

SEIS MESES. SIN CONTRATO. 500 EUROS

De momento el del bar de copas es el vídeo que más éxito está teniendo pero han colgado otros dos que no tienen desperdicio: una oferta para trabajar nueve horas diarias como reponedor en un supermercado por 780 euros mensuales y otra entrevista en la que una chica es rechazada para trabajar en una tienda de ropa porque no da la talla. Porque se pasa de ella, más concretamente.

El más que recomendable blog del Comando Precario (http://rrhh-confidencial.blogspot.com), sin embargo, no se agota ahí. El Comando ha invitado a que todo el mundo envíe fotos, textos y vídeos de denuncia. Desde que echó a andar, el pasado 24 de octubre, la página ha registrado 50.000 entradas y poco a poco se va convirtiendo en un catálogo de los horrores de la precariedad laboral en España:

Galicia: «Me gustaría que me indicaseis cómo haceros llegar la denuncia de algún sitio aquí que tiene gente trabajando sin papeles, jubilados, gente en paro, sin contrato, etc. Por deciros algo, un hotel particular que tiene unos 85 empleados, no tiene ni la mitad de contratos».

Murcia: «Trabajé para un estudio de diseño gráfico […] el jefe me tuvo seis meses sin contrato trabajando ocho horas y me pagó 500 euros tras trabajar dos meses gratis».

Sin especificar lugar: «Cuando busqué trabajo de informática en una empresa me ofrecieron dejar mi trabajo actual (800 euros por 35 horas semanales) para apuntarme al paro y hacer un curso por el que ellos cobraban dinero (yo ni un euro). Luego había alguna posibilidad de que me ofrecieran una beca de 300 euros al mes por trabajar 40 horas semanales durante dos años. Luego a lo mejor me podrían contratar por 700 euros al mes».

Barcelona: «Tenía compañeros de Perú, Ecuador y México que están trabajando sin papeles. Cobrando una miseria, 658 euros, por estar fregando platos todo el día».

Según Oscar Riu, muchos de los comentarios que están recibiendo enumeran hasta tres y cuatro incumplimientos de la ley. El sindicato está filtrando toda la información que llega al blog y la semana que viene presentarán ante la Inspección de Trabajo cerca de 40 denuncias en toda España para que el organismo actúe.

QUINIENTOSEURISTAS, «NI-NIS», SANS CULOTTE, MIERDAEURISTAS…

«Está muy bien que se hable del tema de los mileuristas. Es fantástico que se denuncie», asegura Lluís. «Pero qué pasa con los submileuristas. Hay mucha gente cobrando entre 600 y 800 euros y que además van a estar cobrando ese sueldo durante mucho tiempo, para siempre. Y tal vez eso sea lo mejor del blog: que ha conseguido llevar a la opinión pública el tema de la precariedad. Está bien que en las noticas de la noche se hable de lo que cobra el reponedor de un súper o que, de repente los tertulianos se pregunten: “Pero, ¿es esto normal? De verdad hay gente que cobra 600 euros?”. La hay. Hay mucha gente».

Seguramente, los autores de un documental de la cadena francoalemana ARTE sobre la precariedad laboral entre los jóvenes europeos no conocen a Lluís ni escucharon su discurso sobre los submileuristas. Pero acertaron a definir a su generación como los sans culotte del siglo XXI sin saber que, literalmente, este joven se deja fotografiar sans culotte para demostrar su indefensión ante sus contratadores.

Submileuristas, sans culotte del siglo XXI, generación precaria, multiempleados creativos, quinientoseuristas, mierdaeuristas, ni-nis (porque con sus sueldos no llegan a ser ni completamente dependientes ni completamente independientes de sus padres)… Los términos surgen como hongos venenosos para referirse a la realidad de que para muchos jóvenes el horizonte de los 1.000 euros es casi un sueño.

Según datos de la Agencia Tributaria, más de la mitad de los nuevos asalariados de 2005 recibieron retribuciones inferiores al salario mínimo, fijado para aquel año en 7.182 euros anuales en 14 pagas mensuales de 513 euros. La cifra incluye a los trabajadores a tiempo parcial y a los que no han tenido ingresos a lo largo de todo el año, pero no deja de ser significativa.

Otro dato esclarecedor, éste del Instituto Nacional de Empleo. En 2001 se firmaron en España 75.762 contratos en prácticas; en 2005, casi 10.000 más: 85.577.

Y una tercera cifra extraída del apabullante informe Los jóvenes y el mercado de trabajo en la España urbana, de los profesores José García Montalvo, José María Peiró y Asunción Soro Bonmatí: el 16,97% de los jóvenes aseguran haber trabajado sin contrato en su primer empleo. El sueldo medio en ese primer empleo es de 747 euros en las ciudades.

Marta García Aller es licenciada en Periodismo y en Humanidades. Tiene un máster internacional en Política Europea. Habla español, inglés, francés, italiano y algo de checo. A sus 26 años ha trabajado para la Comisión Europea, la BBC o la agencia EFE. Ahora está en paro, con su envidiable currículum colgado en la web de búsqueda de empleo infojobs.net, y va tirando haciendo traducciones. Es además autora de un libro titulado Generación precaria, (ed. Espejo de Tinta).

«Para algunos ser mileurista no es la realidad sino a lo que aspiran. Hay gente para lo que eso sería incluso triplicar el sueldo», explica. «La precariedad de los que trabajan como obreros de la construcción o las cajeras de grandes almacenes es visible para todos», añade. «La que pasa desapercibida es la del licenciado treintañero vestido de traje que se apretuja en metro con el resto de parroquianos madrugadores».

PERIODISTA: 20 HORAS A LA SEMANA, 150 EUROS AL MES


Esta santa profesión de periodista es el perfecto ejemplo de que la precariedad hace tiempo que dejó de vestir de cuello azul y se extiende entre lo que los americanos llaman trabajadores de cuello blanco.

Uno de los jóvenes que hablan en el libro de García Aller es Mario, un joven de 29 años que después de haber hecho prácticas durante un par de años en algunos de los principales medios del país se define como trescientoseurista.

Ganaba el doble que Carlos, nombre cambiado de un joven estudiante de Periodismo madrileño. Trabaja en prácticas remuneradas 20 horas a la semana y cobra 150 euros mensuales. «Hay prácticas que están mejor pagadas», comenta insistiendo en que guardemos el anonimato de su nombre y de la empresa en la que trabaja. «Gente que por las mismas horas está cobrando 400 euros. No me parece nada del otro mundo, pero no estaría mal. Una cosa de 800 euros [lo que él cobraba como dependiente en unos grandes almacenes], siendo de prácticas de periodismo… eso estaría muy bien».

Para tener a quien rezar por estas situaciones, un grupo de jóvenes italianos inventaron en 2001 a San Precario, una figura con aureola vestida de trabajador de restaurante de comida rápida al que sacan en procesión el 1 de mayo y al que rezan con devoción: «Oh, San Precario, protector nuestro, de los precarios de la tierra, danos hoy la maternidad pagada, protege a los dependientes de las cadenas comerciales, los ángeles de los locutorios…». Sus fieles llevan su estampita en el coche y hasta circula una película: El evangelio según Precario.

Su culto ha llegado a España. A finales de 2004, 27 seguidores de San Precario se dieron cita en un restaurante malagueño conocido por pagar cuatro euros la hora a sus camareros y tener a algunos sin contrato. Cenaron entre brindis por la salud de San Precario por valor de 800 euros y al llegar los postres uno de ellos se subió a una silla, denunció la situación de los camareros y anunció que la mesa se iba sin pagar (dejando, eso sí, una generosa propina de 65 euros para los camareros) invitando al resto de comensales a que hicieran lo mismo.

Desde entonces, tanto San Precario como su figura hermana Nuestra Señora de la Precariedad han obrado diversos milagros en España, sobre todo en el sur.

«Por favor, no lo cuentes de manera que parezca una macarrada, porque no es eso», insiste Nicolás Sguiglia, argentino de 29 años afincado desde hace tiempo en España y miembro muy activo de la plataforma Precarios en Movimiento. «No se trata de cenar por la cara sino de llegar a la gente. Con las formas de intervención clásicas del sindicalismo (comités de empresa, elecciones sindicales, etc.) es difícil abordar el tema de la precariedad. Por eso recurrimos a formas diferentes. El sindicalismo tradicional encuentra dificultad en alcanzar a la gente joven, a los inmigrantes, a las mujeres».


Otros códigos también llenos de sentido del humor son los que usa el colectivo francés Generation Precaire. En su página web tenían un concurso para elegir al becario de la semana entre todas las experiencias de precariedad que les remitieran. Entre los ganadores, uno de los más divertidos fue el joven al que ofrecieron ser «becario senior» sin sueldo y con experiencia para coordinar un equipo de otros 50 becarios.

Otra de sus iniciativas radicales ha sido la de tratar de promover una huelga general de becarios.

En un pasaje de su libro, García Aller alude a la existencia de 20.000 puestos de prácticas en España. Seguro que se queda corta. El verano pasado, sólo 25 empresas, bancos y bufetes ofertaban 3.280.

Hace unos meses CRÓNICA publicó un reportaje tratando de responder qué pasaría si un día todos los trabajadores inmigrantes se quedaran en casa. A lo mejor, ha llegado el momento de otro artículo: ¿y si un día todos los becarios se quedaran en casa?

Fuente: http://www.jovenesdeiu-madrid.org/ (Segueix)

24.07.08

ULTIMES NOTICIES DEL CONVENI D´HOSTALERIA DE CATALUNYA

Post in General at 11:46 : Lectures¸ (223)






LA ASAMBLEA VOTA "SI AL CONVENI"



Els delegats i les delegades de la UGT de Catalunya al sector d’hostaleria n’han ratificat en un 98% el preacord.



Demà, 24 de Juliol, la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector de l'hostaleria, signarà amb la patronal el Conveni d'Hostaleria de Catalunya 2008 - 2011 , que afecta uns 300.000 treballadors i treballadores, després de mesos de negociacions. Es tracta d'un conveni sense precedents per al sector .

L’increment salarial a tot Catalunya serà d’un 4,8% general. A banda, a Girona s’hi aplicarà un 0,5% més. Al Maresme, un 0,3% més. A Lleida, un 0,2% més. I a Tarragona, als nivells salarials més baixos s’hi suma un increment del 0,3% més . Aquestes són les zones amb un major increment salarial, perquè són els territoris on els salaris són actualment més baixos, i un dels objectius que es comença a plantejar amb aquesta revisió és la unificació a mig termini de les taules salarials de la resta de Catalunya amb les de Barcelona, històricament més altes.

Plus de formació: 15 euros mensuals La UGT de Catalunya, com a sindicat majoritari, ha arribat a un acord amb la patronal i la Generalitat i, per primer cop en un conveni, es vincula el salari a la formació , de manera que es fa una ferma aposta per la professionalització al sector de l'hostaleria. D'aquesta manera, a partir de l'any vinent, cada treballador que segueixi els cursos de formació establerts per la patronal rebrà 15 euros al mes de manera consolidada a la nòmina. Si passa els tres mòduls formatius que es crearan, el seu increment salarial mensual serà de 45 euros.





Davant la signatura d'aquest històric conveni demà, des de la UGT de Catalunya esperem que no es tornin a repetir els lamentables fets que van ocorrer ara fa un any en les negociacions de la pròrroga del conveni, quan delegats de CC.OO. de Catalunya van agredir els delegats de la UGT de Catalunya que formaven part de la mesa negociadora.



Por que decimos que este es un buen convenio??

Básicamente por lo siguiente:

"Desmontando falsedades"


ALBUM FLYER DEL CONVENIO DE HOSTELERIA

22.07.08

Asamblea de Trabajadores de Hosteleria para la ratificacion de la firma del convenio.

Post in General at 20:45 : Lectures¸ (298)

Asamblea Trabajadores Hosteleria





Mañana a las 5 de la tarde, en Rambla Sta. Monica tenemos la asamblea de Trabajadores de Hosteleria para la ratificacion de la firma del convenio.


Es un convenio que ha costado muchísimo... lleva negociándose desde noviembre de 2007 y la verdad es que es un muy buen acuerdo. La subida salarial para Girona es del 5,30% en general, pero teniendo en cuenta que se produce una reunificación de las categorías salariales, hay trabajadores que verán un incremento de cerca del 14%. Se inicia además el camino de la equiparación de las tablas con las de Barcelona, ya que la subida es 0.5% superior en Girona.

Además se establece un plus de formación de 15€ consolidados en la nómina para un máximo de tres módulos de formación.

Teneis toda la información aqui:

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...

Os esperamos mañana a las 5 en Rambla Santa Mónica




NEGOCIACIÓN CONVENIO HOSTELERIA DE CATALUNYA


ACTA Nº 1 [1.762 KB]
ACTA Nº 2 [640 KB]
ACTA Nº 3 [690 KB]
ACTA Nº 4 [707 KB]
ACTA Nº 5 [24 KB]
ACTA Nº 6 [26 KB]
ACTA Nº 7 [23 KB]
ACTA Nº 8 [44 KB]
ACTA Nº 9 [25 KB]
ACTA Nº 10 [27 KB]
ACTA Nº 11 [24 KB]
ACTA Nº 12 [25 KB]
ACTA Nº 13 [31 KB]
ACTA Nº 14 [31 KB]
ACTA Nº 15 [37 KB]
ACTA Nº 16 [28 KB]
ACTA Nº 17 [27 KB]


TABLA DE ADECUACION GRUPOS Y CATEGORIAS [320 KB]

15.07.08

EREN LES TÒFONES MÀGIQUES??? O POTSER VA SER EL BOSC QUE TENIA LA MÀGIA QUE EM CALIA...???

Post in General at 22:35 : Lectures¸ (287)




Desprès d´una setmaneta de molta feina i en el que vaig agafar un estrés d´aquests que hi van, i un cap de setmana, en el que m´ha tocat treballar en l´ordinador, un munt d´aquelles coses pendents i que casualment resulta que es pot dir que totes, feines urgents, i jo, responsable i enutjada víctima de la societat laboral, enganxat a la feina que no he pogut deixar, i que m´ha impossibilitat de desconectar i airejar-me sanament com cal.

Ahir dilluns, em vaig decidir... és per aixó que el vaig gaudir "el descans", com un deute amb mi mateix, (un descans disciplinari com a deure personal), un descans d´aquells que els cal a (la gent tant normal com jo) de tant en tant, de gent que sap descansar equilibradament al llarg de la setmana, és per aixó que vaig volguer desconectar i ho vaig aconseguir.

Va ser una jornada en la que vaig volguer oblidar el mòbil, els e-mails, la computadora. També les lectures i enfocaments, els discerniments i debats, de crear arguments defensius i desmuntar-los, de les negociacions i reflexions del conveni. I de les consultes i ajudes varies als amics i companys. La lluita incansable i constant, semprè contra problemes varis diversos, d´altres persones del meu entorn immediat. Ah, i molts també de domèstics... hahahahahaha

Mireu que ja em calia eh...!!!

Resulta que el meu pare, (l´avi Miquel, "llicenciat en tofoneria boscatera, (del terròs art de tofonejar)", té el doctorat de muntanyenc i boscater...) finalment m´ha convidat a acompanyar-lo seriosament, (amb ànim d´ensenyar tofoneres productives) i anar amb ell, també amb la Lluna i l´Estel, les nostres estimades gossetes de la familia, a caçar les últimes tòfones de la temporada.

I per tant m´ha ensenyat diverses tofoneres, que resulten ser com unes "petites mines d´obscurs i valuosus diamants de gust refinat, i de memorable perfum voluptuós.

Uns petits tresors ambicionats i desitjats per gastrònoms i nobles paladars, siguin paladars de bèsties o de persones.

I sí, que en vam trobar algunes de tòfones, d´aquestes boscatanes perles negres lligades vitalment a l´arbre, per uns cordonets umbilicals d´arrels filamentosos i finissims.

Oh tòfones, estranyes i naturals criatures aromàtiques de la foscor de la terra, i de la humitat del terròs arbrat del bosc, tòfones preuades i volgudes!!!

El que no puc és explicar-vos on, com i quan, ja que si ho explico, el meu pare em pela!!!

Ja prou que l´hi va costar a n´el meu pare, a decidirse d´alliçonar pedagogicament en aquest savi i silvestre coneixament, i d´explicar i ensenyar aquest patrimoni del saber, d´intangible valor, a n´els dos fills de la casa, ( i que segons ell, "el meu pare", el secret ha de passar de pares a fills, i només de pares a fills), i amb el tàcit compromís de guardar el secret, com a gran secret de familia.

I jo semprè cumpleixo amb el que prometo, pots estar-ne segur pare!!! (no com alguns) que el que fan és demorar i demorar promeses, per poguer tardar a cumplir com més millor, i se les han d´empescar per marejar la perdiu i guanyar temps i temps... hahahahahahaha

Aix, peró el que veritablement també vam aconseguir va ser, que el meu estrés es vaporitsés com per art d´encantament...


ES PER AIXÓ AMICS, QUE ARA PUC DIR-VOS QUE LES TÒFONES A MÉS DE BONES, TENEN PROPIETATS MÀGIQUES!!!

O POTSER ÉS EL BOSC QUE ÉS MÀGIC???

TOFONES DE L´AVI MIQUEL DE CAPMANY

15.07.08

DOLORS BASSA ESCRIU EN EL SEU BLOG...

Post in General at 12:52 : Lectures¸ (189)






LA DOLORS BASSA, ENS FA UN RESUM MOLT ENCERTAT DE LA JORNADA DE 10/07/08.

JO EN VULL RECOMANAR LA LECTURA A N´ELS AMICS QUE VISITEN EL MEU BLOG, JA QUE VA SER UNA JORNADA VIVAMENT INTERESSANT:






Avui hem participat en una jornada referent al Tribunal Laboral de Catalunya i a la Inspecció de Treball.

El tribunal Laboral de Catalunya té seu a Girona, és va inaugurar el 2006 i des de llavors, el 10 % dels conflictes de Catalunya es solucionen a Girona a on s’aconsegueix més o menys un 60 % d’acords.

En la matinal hi ha participat la Inspeccció de treball amb el director en cap de Catalunya Fernando Cardenal i el cap d’inspecció de Girona, el Sr Macario Martinez...




10.07.08

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...

Post in General at 17:00 : Lectures¸ (606)

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...


dijous, 10 juliol de 2008

Cap salari de l'hostaleria serà 'inframileurista' l'1 de gener del 2009, de manera que 54.000 treballadors i treballadores a tot Catalunya que ara cobren entre 836 i 917 euros passaran a cobrar 1.000 euros

Ahir a la nit la UGT de Catalunya, sindicat majoritari al sector, va signar amb la patronal el preacord del Conveni d'Hostaleria de Catalunya 2008 - 2011, que afecta uns 300.000 treballadors i treballadores, després de mesos de negociacions. Som l'únic sindicat que ha signat el preacord del conveni.

Article complet...


Més continguts

La UGT aconsegueix un conveni d'hostaleria sense precedents...

Anoche UGT sindicato mayoritario en el sector de hosteleria en Catalunya, llego a un principio de acuerdo en la mesa del convenio

que tendran que ratificar nuestros afiliados/as en la asamblea que celebraremos el proximo dia 23 de julio a las 17,00 horas en nuestros locales de UGT, EN RAMBLA SANTA MONICA.

de todas formas para que tengais mas conocimiento de todo el acuerdo, aqui os mando el acta de la reunion para que la valoreis y un resumen nuestro mas sencillo.

Para cualquier duda ya sabeis que teneis a vuestra disposicion al responsable del sector de hosteleria RICARDO COUCEIRO y al compañero de accion sindical JOAQUIN CARRASCO

para cualquier duda que tengais, sino podeis contactar con ellos, estoy a vuestra disposicion.

CONVOCAMOS ASAMBLEA DE AFILIADOS/AS

PARA EL PROXIMO DIA 23 DE JULIO A LAS 17.00 HORAS EN LOS LOCALES DE UGT, RAMBLA SANTA MONICA, 10

SALON DE ACTOS EN LA 1ª PLANTA (METRO L3, LINEA VERDE PARADA DRASSANES.

ORDEN DEL DIA

1.- EXPLICACION DEL PRINCIPIO DE ACUERDO

2.- RUEGOS Y PREGUNTAS

3.- APROBACION PARA LA FIRMA DEL CONVENIO

DADA LA IMPORTANCIA DEL TEMA A TRATAR OS RUEGO LE DEIS LA MAXIMA PUBLICIDAD EN LOS TABLONES DE ANUNCIO DE LAS EMPRESAS Y EL BOCA BOCA

CUANTOS MAS SEAMOS MEJOR.

PARA CUALQUIER DUDA PODEIS PONEROS EN CONTACTO CON EL RESPONSABLE DEL SECTOR RICARDO COUCEIRO TELF.669.765.194 O CONMIGO MISMO QUE OS ATENDEREMOS

EN LA MEDIDA QUE DESEEIS.

ATENTAMENTE.

Josan Garcia Muñoz
Secretaría Comunicació e Imatge
Comerç ,Hostaleria ,Turisme i Joc

MEJORAS DEL CONVENIO DE HOSTELERIA DE CATALUNYA

  1. UN CONVENIO QUE AFECTA MAS DE 300.000 TRABAJADORES

  2. DURACIÓN DE 4 AÑOS.

  3. REDUCCIÓN DE JORNADA (de 1799 a 1791) 8 HORAS LOS 2 ÚLTIMOS AÑOS.

  4. 2 DÍAS DE ASUNTOS PROPIOS CONSOLIDADOS POR AÑO (ANTES SE TENÍAN QUE NEGOCIAR EN CADA CONVENIO Y TENÍAMOS 1, 1 Y 2).

  5. ACUMULACIÓN DE 13 DÍAS DE LACTANCIA ACUMULADOS A LAS 16 SEMANAS DE MATERNIDAD (ANTES NADA).

  6. ADAPTACIÓN DE LAS CATEGORÍAS DEL ALEH, (SUPRESIÓN DE MAS DE 200 CATEGORIAS).

  7. 3 DÍAS DE LICENCIA POR INTERVENCIÓN SIN HOSPITALIZACIÓN (1 DÍAS MAS SOBRE EL ESTATUTO DE LOS TRABAJADORES).

  8. LAS LICENCIAS POR HOSPITALIZACION SE PODRAN DISFRUTAR DURANTE EL HECHO CAUSANTE (ANTES CUANDO SE PRODUCÍA EL HECHO).

  9. PLUS DE ROPA DE TRABAJO PARA TODOS EN 10,44 MAS LA SUBIDA DEL CONVENIO (ESTABA ENTRE LOS 9,11 DE TARRAGONA Y LOS 10,44 DE BARCELONA).

  10. PERMANENCIA EN EL VBIS DE NO MAS DE UN AÑO (ANTES 2 AÑOS).

  11. FORMACIÓN :15€ POR MODULO CONSOLIDADO EN LA NOMINA (POSIBILIDAD DE REALIZAR 3 MÓDULOS).

  12. EN COLECTIVIDADES: SOLO SE PERDERÁ 1 DÍA POR PERIODO VACACIONAL (ANTES 2 POR PERIODO).

  13. GIRONA: 7 NIVELES SALÁRIALES Y BISES (SUBIDAS DE ALGUNAS CATEGORÍAS DESDE UN 0,33% HASTA UN 9,08% MAS LA SUBIDA DE CONVENIO DE ESE AÑO).

  14. TARRAGONA: AL TERCER AÑO SUPRESIÓN DEL NIVEL VIII QUE PASARÁN A COBRAR EL NIVEL VII (SUBIDAS DE ALGUNAS CATEGORÍAS DE ENTRE 0,56% y el 5%).

  15. MANTENIMIENTO DE LA CLÁUSULA DE REVISIÓN SALARIAL.

  16. EL 1 DE ENERO DEL 2009 TODOS LOS SALARIOS A 1000€ BRUTOS (EXCEPTO LLEIDA QUE SERÁ PARA EL 1 DE ENERO DEL 2010) (AFECTARÁ A MAS DE 54.000 TRABAJADORES EN CATALUNYA).

EN LO QUE A TEMAS SALARIALES SE REFIERE



TERRITORIOS

2008

2009

2010

2011

BARCELONA

4,80%

IPC PREVISTO +1,5%

IPC PREVISTO +1%

IPC PREVISTO +1%

TARRAGONA

5,10%

IPC PREVISTO +1,5% + 0,3%

IPC PREVISTO +1% + 0,3%

IPC PREVISTO +1% + 0,3%

GIRONA

5,30%

IPC PREVISTO +1,5% + 0,5%

IPC PREVISTO +1% + 0,5%

IPC PREVISTO +1% + 0,5%

MARESME

5,10%

IPC PREVISTO +1,5% + 0,3%

IPC PREVISTO +1% + 0,3%

IPC PREVISTO +1% + 0,3%

LLEIDA

5,00%

IPC PREVISTO +1,5% + 0,2%

IPC PREVISTO +1% + 0,2%

IPC PREVISTO +1% + 0,2%

REVISIÓN TECNICA

IPC REAL + 0,6%

IPC REAL + 0,6%

IPC REAL + 0,6%

IPC REAL + 0,6%


ACTA Nº 18, DE PRINCIPIO DE ACUERDO



DE LA REUNIÓN DE LA MESA NEGOCIADORA DEL CONVENIO COLECTIVO DE TRABAJO DEL SECTOR DE LA INDUSTRIA DE HOSTELERÍA Y TURISMO DE CATALUÑA

Presidente: Ilmo. Sr. D. Jacobo Quintans.

Representación de FCTCHTJ-UGT

Titulares: Sr. Lorenzo Miota, Sra. Montse Gomez, Sra. Meritxell Velasco, Sr. Antonio Bonilla, Sr. Daniel Velasco, Sra. Isabel Torre