Comunicació UGT

La pujada de les hipoteques i el possible increment de la matèria prima en l'alimentació, riscos per als propers mesos

El nivell de preus tant a Catalunya com a l'Estat han augmentat en un 0,1% durant el mes d'agost situant la variació interanual catalana en un 2,4% i l'estatal, en un 2,2, mantenint-se a dues dècimes.

El suau augment durant el mes d'agost es deu, en part, al descens puntual del preu dels carburants que ha fet decréixer la variació del transport en 6 dècimes a Catalunya. Tot i aquesta davallada cojuntural en la partida de transports, que compensa una mica la pujada dels costos de transport que porta acumulant des d'agost de l'any passat i que dóna una imatge poc real de baixada de preus, la partida continua mantenint-se alta respecte a l'interanual (4,2%).

D'altra banda, també s'esperen pujades en el preu de l'alimentació com a conseqüència de la pujada de preus dels cereals i la llet, fet que minvarà encara més la capacitat adquisitiva de les famílies catalanes, una disminució que es manifesta mes rera mes i que fa que el deute familiar arribi ja al 127% de la renda anual familiar, segons les darreres dades del Banc d'Espanya.

Les famílies amb ingressos baixos continuen sent les més perjudicades, ja que hi dediquen una major part del seu pressupost familiar a l'alimentació i, per tant, els augments en aquest grup de despesa implica un major esforç per part de les famílies amb baixos ingressos o mileuristes.

L'IPC dels mileuristes

El percentatge de despesa en alimentació i habitatge respecte a la despesa total d'una família és més gran si els ingressos familiars són baixos. Així, una família mileurista, amb ingressos inferiors als 1.000 euros mensuals, dedica un 60% al pagament d'habitatge i alimentació, mentre que una família de rendes altes hi dedica tan sols el 45% dels seus ingressos.

Tal i com demostren les dades del passat mes d'agost, habitatge i alimentació són precisament dos dels grups més inflacionistes en els darrers cinc anys. Per tant, la taxa de variació general es veu augmentada quan ponderem les taxes de variació de cada grup segons el pes relatiu de despesa dels mileuristes, on els grups d'habitatge i alimentació tenen més pes.

Així, aplicant aquesta ponderació dels grups, obtenim que l'IPC suportat del mes de juliol per als treballadors i les treballadores que cobren per sota dels 1.000 euros s'apropa més al 2,5% que al 2,2% oficial en el cas d'Espanya, i s'apropa més al 2,7% que al 2,4% oficial a Catalunya, ja que l'IPC oficial només té en compte una distribució de despesa general i no de rendes baixes.

El diferencial d'inflació mileurista entre Catalunya i Espanya se situa durant el mes d'agost en 3 dècimes. No hem d'oblidar que les taxes de creixement són acumulatives i que durant els darrers anys Catalunya, i els segments de rendes més baixes especialment, ha acumulat augments de preus superiors als de l'Estat espanyol.

Per tant, la UGT de Catalunya denuncia un cop més la pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del nostre país, especialment d'aquell conjunt de població que, amb rendes baixes, ha de suportar uns augments relatius en el cost de la vida molt superiors als de les rendes més altes. I recordem que a Catalunya són més de 1.200.000 els treballadors i les treballadores que cobren sous per sota dels 1.000 euros. Per això, el nostre sindicat s'ha compromès a no acceptar salaris submileuristes en els convenis col·lectius que negociï.

D'altra banda continuem defensant les clàusules de revisió salarial i l'IPC català a tots els convenis com un instrument efectiu per corregir la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadores i les treballadores amb la pujada constant dels preus.